La colla de Bastoners de Terrassa és un dels grups que sorgí a finals de la dècada dels 70, junt amb altres grups de cultura popular a la ciutat; d’una fornada molt farcida que preparà gent del Centre Excursionista. Van començar per recuperar i revitalitzar balls que s’havien fet encara en els 50 i 60.
Hi va haver dues colles, una de la coral dels Amics i l’altra del Coro Vell. Al Centre Social van ballar un parell d’anys també per aquells temps. Sabent d’altra banda que n’hi havia hagut bastoners així mateix durant els anys 50, a les processons de Setmana Santa i Corpus, el 1979 iniciaren aquesta recerca, en Marc Galí entre altres.
Un parell d’anys, temps suficient per presentar pel Sant Jordi del 1981 una bona mostra de les famoses danses. La jornada, recorda en Marc, «finalitzà en una autèntica i literal dansa de bastons», amb la policia i tot pel mig, perquè «com era relativament típic en aquella època a la ciutat, ens vam trobar un grupet d’extrema dreta que ens volien agafar els bastons, una estrena apoteòsica».
El grup inicial estava format per 8 dansaires i un músic. Però la proposta era cridada a tenir molt d’èxit i crèixer. Cap al 84, amb les actuacions, la realització de tallers i presentació a escoles, es va començar a incorporar gent, infants particularment.
Tot plegat, formava part d’una estratègia o proposta dissenyada pel citat grup, unes 10 persones, que s’animaren a portar un drac construït en un campament del Centre Excursionista. La idea era que cada un es dediqués a un tema de cultura popular, recuperant en alguns casos o fent de nou, com és el cas dels castells; tota una cultura que havia estat prohibida o discriminada durant el franquisme.
Etapes de la colla
La colla va trobar molt ràpid la forma actual. Després de la feina de recuperació del primer grup, que va aprendre uns 10 balls, va començar l’entrada d’infants. Això ja marca una segona època, perquè van haver de repensar el funcionament, «tot i que es va mantenir una cosa molt funcional, hem funcionat sempre de forma molt assembleària».
De qualsevol manera, no va estalviar una petita crisi, als 4 o 5 anys, i la sortida d’un parell de membres que no volien ni infants ni molta gent. Mentrestant, a la colla hi ha qui ja comença a crear nous balls, «no recuperats sinó coreografies creades pel propi grup». De fet, explica en Marc, que forma part també del Ball de Serrallonga i de Treure Ball, els balls de bastons no són molt uniformes ni els mateixos arreu. A cada indret trobes danses i músiques diferents. El que unifica són els bastons.
Dels balls recuperats hi ha alguns seguint la música tradicional i els cops propis de cada lloc, «a cada població hi ha picada pròpia, a Terrassa fins i tot acabem ara d’incorporar dues danses amb música de swing, altra amb el ball de la sardina i ball de pastorets», afegeix l’Òscar Herrero, actual cap de colla.
Fent un pas enrere, als anys 90 i poc, el grup creix ja molt en nombre d’integrants, i incorpora també més balls. «La primera fornada de petits ja es fan grans, aquí ja hem crescut en potència», es compten per desenes, entre 50 i 60 persones en total. I actualment, són entre 130 o 140, de totes les edats, i amb una llista d’espera per entrar de 80 o 90 més.
Diada de 2015. Foto Bastoners
Per major sorpresa encara, en relació amb el nivell de demanda, cal tenir en compte que s’ha creat una altra colla, a l’antic poble de Sant Pere, on van alguns dels «nanos» que no volen esperar a la primera; «tenim molt bon rotllo, de fet som padrins, hem anat a ensenyar». I encara hi ha un grup de gent de Terrassa que balla amb la colla de la UAB.
Hi ha quatre nivells per edats: petits (entre 5,6 i 12), mitjans (12-16), joves (16-18) i adults (18-endavant). Per atendre les necessitats mínimes d’aprenentatge i organització, funciona un grup de 22 monitores.
A part de la junta de funcionament, que és relativament informal, «qui vingui qui vulgui i tingui ganes de fer coses», amb les persones responsables dels diferents aspectes organitzatius: vestuaris, sortides, músics, petits, festes i imprevistos. «Hi ha molta feina aquí», informa el cap de colla, «al final de cada assaig comentem la jugada, i si cal prenem decisions».
Hi ha un perfil de membre, com el del propi Òscar, que va entrar de jove i va anar pujant i va fer de monitor. Però, entra també gent adulta, per exemple mares i pares que porten les criatures i primer s’ho miren i després s’animen.
S’enorgulleixen pel fet característic que tothom balla tots els balls, encara que alguns, per organitzar, es fan per grups, però en general tothom sap ballar tots. Fins i tot els dos darrers de swing i els de pastorets. Els de swing es ballen amb sticks, «hem volgut ajuntar el ball de bastons amb la música jazz, òbviament amb picada», subratlla en Marc.
La colla té ara un repertori de 35 balls, que «són molts balls per un sol grup». Algunes colles tenen 4 balls, però el més comú és entre 8 i 12. A Catalunya, Bastoners de Terrassa són de les colles potents. Hom parla de 70 colles inscrites a la Coordinadora de Catalunya, actualment el president és de Terrassa.
Després, però, hi ha tota una sèrie de grups i colles que per ideologia o perquè no volen cap mena d’organització no participen en la coordinació, però són bastoners igualment, encara que potser ballen només a la seva població o per festa major o alguna altra data molt particular.
Hi ha alguna colla al País Valencià i a la Franja, a Graus i altres poblacions, però tampoc participen a la coordinadora. En total, es poden comptar unes 120 colles.
Aquest és l’esperit majoritari, «com que amb poca gent pot funcionar, i en canvi dóna molt de joc, t’ho passes molt bé, és molt divertit», i tampoc no calen molts recursos ni infraestructura. Tampoc no hi ha un ball bàsic o clàssic, cada població té els seus balls o els ballen amb el seu estil, i això és també amb la indumentària.
Pep Valenzuela
Origens, tradició, però per passar-s’ho bé
Segons en Marc, l’únic segur és que «és molt primitiu, però no se sap concret». Es parla de balls de fecundació, de la terra com de les persones; i d’entrenament de guerrers. Les dues teories troben suport. Les referències més properes i directes, de totes formes, són dels segles XVII i XVIII, explica, barrejades amb les músiques de cada moment durant aquest temps.
De fet, assegura, «entre dues colles les diferències poden ser molt grans, no tenir res a veure de fet». Encara que sí hi ha coincidència en el vestit que normalment és blanc, amb els calçons i faldilla, també els picarols.
«Ara!», alerten, «està bé mirar de conèixer els orígens, però a dia d’avui, del que es tracta és d’ajuntar gent i passar-s’ho bé». Comenta l’Òscar que es va fer una enquesta segons la qual la gent el que vol és relacionar-se i passar-s’ho bé, amb tot tipus de gent.
Per això creuen que té tant d’èxit el ball de bastons i «un moment molt potent, des de fa al menys 20 anys», la gent s’ho passa bé, «treus la teva força i ganes de bellugar-te, sense especialització, tothom balla, sense competir».
Assagen només dos dies: petits i mitjans, els divendres tarda; joves i grans, els dimarts vespre. De moment, al local de la Coordinadora de grups, a la Condicionament. Les dates més important són: la de l’aniversari, per Sant Jordi, i la diada de la colla, segons com caigui, però acostuma ser el diumenge més proper a l’aniversari; amb convidades. Però sortides fixes en fan unes 50 a l’any.
Després de tot això, no cal insistir molt per veure les bones perspectives de futur de la colla. «Tots aquests petits garanteixen un gran futur», emfasitza l’Òscar, «i no té res a veure amb el context ni el moment o el lloc, és la barreja de gent, de petits i grans, el relacionar-se i passar-s’ho bé, es trenquen tabús, tots som iguals».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari