Interpretada per Denis Lavant, Edith Scob, Kylie Minogue, Michel Piccoli, Eva Mendes, Jean-François Balmer, Big John, François Rimbau, Karl Hoffmeister
Monsieur Òscar és recollit cada dia matí per una antiga limusina dins la qual té la documentació i els elements necessaris per anar encarnant de forma maratoniana al llarg del dia una gran varietat de personatges (un executiu, un assassí, un sense sostre boig, un pare de família, un músic…).
Potser us estranya que faci la ressenya d’aquesta “petita gran joia” del surrealisme, estrenada fa tres anys, però en la meva recerca la darrera setmana de juny tan sols he trobat megaproduccions, preqüeles, seqüeles i comèdies que no em feien massa gràcia precisament, així que he vist que era un bon moment per rescatar la que, per ara, és l’última pel·lícula del sempre controvertit Leós Carax.
Holy Motors arrenca situant l’acció en un cinema on els espectadors semblen estar adormits durant la projecció d’una pel·lícula en blanc i negre i resulta clar el missatge: serem sacsejats per a no convertir-nos en aquests zombis que han caigut sota l’influx del cinema més impersonal, previsible i efímer.
Per dur a terme aquesta missió, tenim al polièdric Monsieur Òscar que anirà assumint al llarg de tot el llargmetratge diversos papers units pel fil conductor del ventall d’emocions que transmet el setè art i que abasten des de la bellesa, la frivolitat, el dramatisme, la parodia, el surrealisme, l’amor, la por, l’angoixa… I també passejarem per diversos gèneres, per altres pel·lícules, per altres disciplines artístiques. Un conjunt d’elements que ens produirà una sensació de desconcert hipnòtic i certs moments d’incomoditat que sempre han estat una de les grans obsessions de Carax.
Reivindicació tant de l’ofici d’actor com de la situació del cinema que s’ha de gaudir com si d’una peça d’art es tractés. I com sentencia un dels personatges: “La bellesa, està en la mirada, la mirada del que observa”.
Sidhe
Deixa un comentari