Bocins de cinema: Mandariinid (Mandarines)

No Comment

Corren uns temps difícils durant l’any 1992 a Abjasia, una província de Geòrgia, on ha esclatat una guerra per la independència i això fa que tota la població estoniana hagi marxat, a excepció de l’Ivo, un fuster ja gran que fa caixes de fusta per a la fruita. Ajuda al seu veí i amic Margus a recollir la darrera collita de mandarines quan, un dia qualsevol, després d’escoltar un tiroteig al costat de la casa d’en Margus, troben dos vehicles. A causa dels trets han mort tots els ocupants, menys un mercenari txetxè i un jove georgià.



Mandarinas

Cinquena pel·lícula del director georgià Zaza Urushadze, que va escriure en dues setmanes (per encàrrec d’uns productors georgians) i filmada en un mes, Mandarinas, ha estat la primera pel·lícula estona a competir pel cobdiciat Oscar en la categoria de millor pel·lícula estranjera i és, sense cap mena de dubtes, un excel·lent al·legat antibel·licista que fuig d’anàlisis polítics i causals.

Mandarinas és una història amb un profund discurs humanista i d’una brillant senzillesa, que no oblida en cap moment la virulència i les conseqüències d’una guerra, on l’univers dels personatges es redueix (o s’amplia, segons de qui estem parlant) tenint com a escenari principal de gairebé totes les escenes una modesta i minúscula caseta i un petit terreny de mandariners.

Quatre personatges entre els que destaca pel seu noble, tendre i humà tarannà l’Ivo (interpretat de forma magistral per l’actor georgià Lembit Ulfsak), protagonista indiscutible, un home que no entén de bàndols ni fronteres, però si en sap molt d’absències i de la mort. Ell és el nexe d’uns personatges que es creuen oposats, però que gradualment i donades les circumstàncies (per la gravetat de les seves lesions) generen un microunivers en el que el diàleg és la peça clau en la recerca del perdó i la redempció. Un diàleg que suposa per a tots un punt d’inflexió on es van diluint ideals i política deixant pas als somnis, els anhels, la família i el record de qui eren abans d’esclatar la guerra.

Intensa, amb bons diàlegs i petits moments musicals que val la pena gaudir sense oblidar que com a fil conductor es troben els lluents mandariners, amb unes mandarines dolces, àcides o malmeses…com la vida.

Com les persones.

Sidhe

In : Cultura

Related Articles

Deixa un comentari