A l’estiu de l’any 84, durant l’Orgull Gai, un reduït grup d’activistes decideix recaptar fons per les famílies dels miners de carbó amb motiu de la vaga general convocada per aquests, creant així LGSM (Lesbianes i Gais donen Suport als Miners). Un cop rebutjada la recaptació per part del Sindicat Nacional de Miners, LGSM es posa en contacte directament amb famílies mineres i marxa a la Vall de Dulais, un petit poblet de Gal.les. Aquest serà l’inici d’una gran aliança entre dos col.lectius que, en plena època de la Dama de Ferro, sumaran forces.
“Pride” (Orgull) Dirigida per Matthew Warchus – Regne Unit, 2014 |
Segon llargmetratge de Matthew Warchus, un director teatral amb una dilatada experiència a Broadway (dos anys amb Matilda en cartell) i aquest detall no pot ser obviat a Pride, una obra coral i emotiva, retrat lliure de fets reals succeïts entre els estius de 1984 i de 1985.
Pride (Orgull) és un reflex de l’efervescència social, musical i política d’un Regne Unit que, sota la batuta de Margaret Thatcher, es trobava en un punt de conservadorisme i repressió on la lluita activa pels drets era la millor opció com a arma.
D’una banda tenim al col·lectiu de gais i lesbianes, nodrit per un grup de persones de diferents edats i realitats socials. A l’altra, el llarg procés de pèrdua de drets i salari dels miners, que a la pel·lícula són representats per un segment de vilatans de la Vall de Dulais que els comprèn a ells mateixos i a les seves famílies. Durant aquell període, la vaga liderada pel Sindicat Nacional de Miners no tan sols va suposar el tancament de les mines, sinó també l’aplicació de mesures extremes per part del govern de Margaret Thatcher.
Així que un cop introduït a l’espectador al context i amb la corresponent presentació dels personatges (interpretats gairebé en la seva totalitat per cares conegudes del cinema i de sèries britàniques) la pel·lícula mostra una postura ferma: tolerància i solidaritat. I ho fa dins d’un marc de comèdia sense oblidar les primeres passes de la conscienciació sobre la SIDA i donant un missatge de respecte alternant moments emotius, o que et treuen un somriure com El Concert Benèfic de Miners i Pervertits o el punt final, que potser donada la intensitat del moment, fa que s’escapi alguna llagrimeta.
Sidhe
Deixa un comentari