Fitxa tècnica:
Director: Rodrigo Sorogoyen
Guió: Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen
Nacionalitat: Espanya/França (2022)
Música: Oliver Arson
Fotografia: Alex de Pablo
Gènere: Thriller/Suspens
Fitxa Artística:
Olga Denis (Marina Foïs)
Antoine Denis (Denis Ménochet)
Xan (Luis Zahera)
Lorenzo (Diego Anido)
Marie Denis (Marie Colomb)
Mare Anta (Luisa Mereles)
Comentari
Com a espectador i un cop transcorreguts els 10 o 15 minuts inicials, i com a primer acte, d’aquest el seu cinquè film, Rodrigo Sorogoyen ja deixa entreveure que vol presentar un exercici tècnic d’estils de varis gèneres cinematogràfics. Per això, estructura la seva pel·lícula en el format dels codis narratius clàssics. Un d’ells el western, ens recorda a Sam Peckinpah (“Perros de Paja”), o John Sturges (“Conspiración de silencio”), i ho fa amb algunes de les solucions formals (entre les que no poden faltar els plans seqüència), o la tensió que s’estableix arran de l’arribada d’uns foranis al territori on viu una mena de sheriff, que no exhibeix en el seu pit l’estrella, però que exerceix com a defensor d’una llei inconcreta i atàvica, que cal observar i analitzar amb les característiques dels diferents personatges que se’ns presenten amb els trets essencials i amb totes les connotacions humanes, socials i polítiques de l’època actual, en el context de la Galícia rural profunda que s’està narrant, i que confereixen al relat el que es pot denominar com els codis formals d’un western clàssic.
Però aquesta pel·lícula troba un punt, en la seva part central del relat i en el transcurs del seu desenvolupament, en què es precipita de forma subtil i decididament amb una aparent força terrible que s’ha anat alimentat de l’odi, la maldat, de la ignorància i de la foscor, així com de perplexitat que arrossega l’espectador fins a territoris que no tenen res a veure amb aquest western rural del paisatge gallec prèviament plantejat.
En aquest el seu últim treball, Rodrigo Sorogoyen dibuixa aquest retrat desesperançador de l’existència humana a través de codis cinematogràfics i de gènere clàssic.
És aquest un drama sobre la intolerància, que està tractat amb vàries capes, on es fonen el thriller rural, el western deslocalitzat i el drama intens, i amb un resultat tràgic, que dibuixa un retaule de la mesquinesa humana, que frega la caricatura dels personatges, que potser ens porta a recordar a un gallec universal com Valle Inclán.
Un film que agrada per efectista, on la naturalesa i el paisatge adquireixen una força com a part integrant de la trama, però no emociona, es troba a faltar una estructura narrativa més realista.
Emili Diaz
Deixa un comentari