Diables Maurina: Una colla especial, foc en família

No Comment

La colla Diables Maurina és una experiència de grup de foc i cultural on es poden trobar en diferents dosis elements d’activisme veïnal, lluita per la qualitat de l’educació, cultura popular i tradicional catalana i d’altres llocs del món, intercooperació, també institucional, i treball intergeneracional arrelats al barri de la Maurina. Una colla especial, molt familiar, també en el sentit literal de la paraula. Diables Maurina Logo

Pep Valenzuela

Al 2010, un grup de famílies de l’Ampa del col·legi Roc Alabern començava a fer la Cuca Dina. Era el primer pas del projecte de grup de foc Diables Maurina. Dissenyat per l’artista Xavi Suárez, es realitzà amb paper de diaris i tubs de cartró, “tot molt bàsic, no hi havia cap pressupost”, recorda l’Aurora, una de les mares fundadores, “ho vam fer tot entre nens i adults, en tres setmanes”.

De grups de foc a la Maurina n’hi havia hagut els Minotaures i de fet això va ser una de les idees que empenyé un grup de pares a anar a parlar amb en Joan Centelles, que havia estat a l’antic grup i llavors era president de l’AVV. A més, s’havia iniciat el pla de barris en aquest indret i s’estava promovent la realització de projectes associatius i culturals.

Un dels pares de l’Ampa, en Jordi Sucarrats, amb molt de trànsit en el món de la cultura popular, va acabar de donar l’empenta a la proposta. Es decidí fer un drac i una colla. La festa es va escalfar amb la incorporació i suport d’en Jordi Masilla i en Juja, que venia del Drac de Terrassa.

Van començar amb la Cuca per “donar protagonisme als nens, que teníem molts en aquella època”, apunta l’Aurora. Els portadors del cap són adults, però darrera la Cuca, a la cua, s’hi fiquen tots els infants. De seguida, però, van comptar amb ajut i suport de la pròpia AVV i de gent de fora del barri.

Via pla de barris van aconseguir alguna subvenció. Però, alerta, aquí des de l’AVV hi havia alguns criteris mínims per treballar. En Joan Centelles recorda: “creiem que havia de ser tot col·laboratiu, i no volíem posar diners, com va passar a Ca n’Anglada, per fer un bitxo que dorm en un magatzem. Vam proposar que es comencés de baix, creant colla, crear estructura, fent col·laboració entre l’Ampa i altres entitats”.

Coincidint tothom en aquesta perspectiva, l’associació veïnal subvencionà els primer tabals i la primera cercavila, i la gent del Bitxo del Torrent Mitger també els va deixar instruments i material i els va donar suport.

L’escola va ser fonamental també, i amb suport del PAME “fins juliol d’aquest any hem estat assajant”, declara la Nati, actual secretària i fundadora del grup, més de quatre anys, per tant. Amb sala pel material, per tocar gralles i fer activitats.

La Cuca Dina, de fet, es va batejar a l’escola, en la inauguració d’aquesta. Va ser, però, una espera que ningú preveia tan llarga. Allà, de fet, “les condicions no eren bones, és petit i té horaris que no combinaven.”

Ara, fins que hi hagi les condicions per poder ocupar la seva part, ja assignada en l’edifici del Parc de Desinfecció, els Diables Maurina ocupen un local al carrer Núria, des del mes d’octubre d’enguany. Per la colla es mouen al voltant de 60 persones en total.

Les criatures són protagonistes centrals de la colla de foc. Foto: DiablesMaurina Les criatures són protagonistes centrals de la colla de foc. Foto: DiablesMaurina

Poc a poc i bona lletra

El projecte, en tot cas, ha anat avançant. Tot i que el Drac, motiu original, encara no ha nascut. Van veure millor començar amb la part més nítidament infantil, la Cuca. Al 2012, es van muntar ja els diables de foc adults, que no és només un problema econòmic, també legislatiu, car hi calen persones preparades, i els materials: forques, roba, el carro, “que ens l’hem fet nosaltres”, matisa la Nati. L’estrena dels diables i també primera sortida va ser per una festa major el mateix any 2012.

Després, tot l’equip de tabals, gralles, malabars… i aquest any 2015 ha sigut el de l’estrena de la colla de diables infantil. “Els nens petits tenien moltes ganes de llançar foc, però funciona diferent, per seguretat i tot”, relata la Nati, “i cap dels que hi érem tenia experiència”.

Ara només falta el bitxo, el drac de foc. És com si això els hagués servit per caminar, com a horitzó i fita a assolir. “Cada any hem innovat quelcom, alguna novetat, invertint en material, formació”. Però ara ja, reclama l’Aurora, “volem el drac, bitxo, bèstia o el que sigui”.

Perquè el disseny inicial ja l’havien fet. Però, consideren ara que la gent ha canviat , les idees, saben més, han vist moltes bèsties, “llavors no sabem què farem, i com que s’ha de fer d’acord amb tothom, també els petits”.

Organització

L’assemblea general és al novembre, tothom dimiteix i es vota nova junta. Participa tothom amb veu, però vot només a partir d’un temps mínim suficient, per conèixer la gent i la dinàmica.

La junta la formen: cap de colla (que és presidència), secretaria, tresoreria, i una vocal; després, hi ha les caps responsables de: tabals, gralles, foc, infantil i canalla, acollida (que rep a la gent nova), malabars, transport, bestiari i publicitat. Cada cap té un grup al darrere.

Paral·lelament, funcionen les coordinacions, que es constitueixen per atendre les demandes d‘activitats, organitzar-les i mobilitzar la colla. A les reunions dels divendres es decideix qui ho fa. Dues persones normalment. “Vam pensar que era bo anar rodant i compartint algú d’antic i algú de nou, ajudant-nos i aprenent tothom”, emfasitza l’Aurora, “i s’aprèn molt amb la pràctica: millora la responsabilitat de tothom i la compenetració de la colla”. Amb aquesta experiència, afegeix la Nat, “hem anat ajustant les formes d’organització, trobant formes millors. Hem anat aprenent totes”.

Foc, cultura, educació i valors

Aquesta és una colla especial, “molt especial”, diu l’Aurora; això és també la primera impressió de l’entrevistador en arribar a la trobada i l’esperen quatre dones. De fet, és un grup de famílies. Quan van començar, explica la Nati, secretària de la junta, pràcticament un 80% eren parelles i criatures, i això ens ha fet treballar d‘una manera ben particular, per ensenyar els nostres fills molt el tema dels valors”.

Asseguren que no s’havia parlat mai de projecte pedagògic, “crec, però, que ho hem dit d’altra manera. Ho hem fet de forma espontània en organitzar les coses amb els nens i adolescents, volíem molta participació i responsabilitat de tothom, i ha costat molt d’assimilar”, subratlla l’Aurora. “Aquí treballem tots”, és el lema de la colla. Després, es mira d’ajudar tothom i quadrar responsabilitats i horaris.

Clarament, és un ritme molt diferent dels altres grups de foc, on la majoria són joves soles. Aquí, marca pauta l’horari de les criatures; les sortides i festes s’han d’organitzar tenint en compte els infants i adolescents. “Clar que arreu hi ha coses en què hi participen els nens”, afegeix la Nati, “però segurament no aquesta cosa tan específica pels nens”.

Les activitats de la colla també tenen característiques específiques, amb molts tallers de manualitats, tabals, malabars per a escoles i festes finals de curs. L’any 2012 van organitzar un projecte dit “Jocs del Món”, a les escoles i el barri. Durant 4 setmanes, els dissabtes matí, van presentar jocs dels continents: Índia, Amèrica, Àsia i Àfrica. El cicle acabà amb una gimcana sobre la pobresa, on els infants feien de periodistes, havien d’endevinar quin país els havia tocat, quines característiques tenia, educació, sanitat i altres. Al final, s’acabà amb la participació a la Festa de la Primavera que fa cada any l’AVV.

L’Aurora recorda que als estatuts queda recollit el “potenciar la cultura popular al barri, treballar la integració; o sigui, sota el nom o no de pedagògic, sí que ho hem estat fent això”.

In : Cultura

Related Articles

Deixa un comentari