El Centre Excursionista vol ampliar el local, espai i activitats, un projecte per rejovenir i obrir-se a la ciutat

No Comment
Xavi Busom, president del CET, mostra els plànols d’ampliació de la seu que proposen

Pep Valenzuela

El Centre Excursionista de Terrassa (CET) hauria d’ampliar el seu local del carrer Sant Llorenç, quasi el doble (arribant als 800 m2), amb la compra d’una part de l’edifici a tocar, o sigui la part del darrere de l’Arxiu Tobella, a la qual l’entitat donava poca utilitat. Precedida d’altres dues assemblees virtuals, la conferència/assemblea del dia 13 d’abril (presencial i virtual, si el Procicat ho permet), a la qual estan convocades les 2.000 persones sòcies, donarà el vistiplau final a l’operació. L’ampliació del local forma part del projecte de rellançament del CET, amb objectius principals com rejovenir l’entitat i obrir-se més a la ciutat, amb més activitats i projectes culturals, esportius i d’integració social.

«Volem que vinguin molts nens petits, disposar d’espais diàfans per fer activitats extraescolars i de tot una mica», informa en Xavi Busom, president de l’entitat. Tot i la vitalitat i activisme, la mitjana d’edat al CET és alta, a prop dels 60 anys. «Ens cal rejovenir. La gent gran és molt important, però cal mantenir el relleu generacional», assegura Busom.

Fan activitats que els indiquen que hi ha molt de recorregut i futur, com ara el casal d’estiu al juliol, amb més de 100 infants, i l’esplai quinzenal (principalment a la muntanya), amb llistes d’espera. «Però la resta del temps, l’espai està infrautilitzat», es plany el president de l’entitat.

Amb l’ampliació de l’espai vindria un pla d’activitats especialment dirigides a la canalla i el jovent: jocs, entreteniment i entrenament. Tot això, d’acord amb el pla, es realitzaria a la part de dalt. Proposen fer entrenament i activitats funcionals per a gent gran, els matins, i a les tardes les dedicades a infants i jovent, a més d’un rocòdrom gran per a tothom que vulgui entrenar. Com serien espais polivalents, es farien servir també com a sala d’actes, exposicions i altres activitats, entre les quals destaca ja un projecte d’escola de muntanya amb un parell d’aules.

A la planta baixa, en la part actual, s’instal·larien els despatxos, i, en la nova, el bar restaurant de l’entitat. «Necessitem un espai així, que ajudi a fer sociabilitat i trobar-se la gent, les sòcies i no sòcies, i, a més, que pugui ajudar a pagar la hipoteca».

Tot plegat, informa en Busom sobre les reflexions fetes en les trobades de l’entitat, això té a veure amb els canvis socials. D’una banda, abans les entitats eren més presencials, «t’havies de trobar, si volies fer muntanya havies de venir aquí. Ara no, la gent busca per internet. Però això limita espais de sociabilitat que ens sembla molt important de conservar».

L’altre gran objectiu és obrir el CET a tot Terrassa, «perquè encara és una entitat molt del centre de la ciutat, i volem que la gent de tots els barris pugui venir i participar, integrar tothom i no només la gent del centre, els de sempre». Hom parla d’una entitat fundada el 1910 per iniciativa, més aviat, de persones de classes benestants, «ha tingut una línia una mica elitista», afirma el president, que és també soci treballador de la cooperativa de treball i finalitat social La Dovella.

«Volem que tota la gent de Terrassa s’apropi, i fer projectes d’integració social, perquè més gent pugui anar a la muntanya», informa en Busom. Estan mirant la manera de rebre recursos, públics i privats, com ara beques, via Ajuntament, escoles, esplais, sobretot en els barris, que permetin que infantesa vagi a la muntanya i estigui en contacte amb la natura. Pensen, de fet, un projecte d’integració social, que inclogui colònies estivals i els casals, de manera que les famílies no poden assumir el cost no quedin fora. «Volem que vingui tothom, volem ser una entitat de tota la ciutat», sentencia en Xavi Busom.

L’operació, des del punt de vista econòmica, sempre el taló d’Aquil·les, és el moment clau. Perquè, tot plegat, somniar pot no costar massa, però a la fi s’ha de pagar. La compra de l’edifici s’eleva als 275.000 euros. Ja tenen comptes per a una hipoteca, que els avançaria el 70% del total. Per la resta, hi ha un acord amb l’Arxiu per anar pagant en 15 anys. És un acord entre entitats amigues, sense interessos i per bé de totes, perquè ambdues comparteixen valors i objectius.

El deute, principalment, assegura en Busom, s’haurà de cobrir amb les noves activitats que es facin, amb les noves sòcies i, també, amb l’activitat del bar, amb una capacitat prevista d’unes 150 persones, funcionant tot el dia.

El projecte està ben definit i dissenyat. Ara, en tot cas, cal que l’assemblea l’aprovi, sempre que el Procicat permeti la trobada, en les formes i amb les mesures que s’escaiguin. Volen fer-la al Centre Cultural, en format de presentació del projecte i votació, o sigui no com a reunió de debat. Es podrà participar també per videoconferència des de casa. El debat ja ve de lluny, més de tres mesos. S’han fet reunions virtuals per informar, hi ha una exposició amb els plànols del projecte instal·lada al local des de fa tres mesos. Les opinions recollides fins al tancament d’aquesta edició de Malarrassa, són molt favorables a la proposta, d’acord amb en Busom, qui també reconeix que «hi ha una certa preocupació per part de la gent gran, sobretot, pels diners, a més en aquests moments, de pandèmia».

Sí, els diners. Perquè, a més de l’aposta de la hipoteca, hi ha també els diners de les obres que cal fer, d’acord amb el pla director. Primer, escala i ascensor nous. Segon, les obres del bar. Tercer, baixar totes les sales de dalt i posar-les a la planta baixa. Uns 160.000 euros. Tot plegat, pel voltant dels 400.000 euros.

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75