El Llac dels Cignes del Ballet de Moscou, la majestuositat posada en escena

No Comment

Com si d’una súper producció cinematogràfica es tractés, el Ballet de Moscou ens va interpretar una de les obres més emblemàtiques i de referència en el repertori de la dansa clàssica, on totes les joves promeses de la dansa somien en interpretar algun dia i fer d’Odette o de Sígfrid.

Sota  la direcció que, des de 1989, realitza Timur Fayziev, els ballarins i ballarines, amb un estil depurat i homogeni, ens van deixar embadalits amb la seva interpretació que, si algú desconeixia la història del conte del Llac dels Cignes, podia seguir-la visualment perfectament, perquè la dansa és expressió en moviment, i sota una bona direcció i un bon treball, va semblar que estiguéssim mirant una pel·lícula de cinema mut, on podies gaudir plenament del diàleg de la dansa, posant-te a la pell de cada personatge.

L’escenografia espectacular, et portava als jardins de Palau, on els ballarins i ballarines feien festa i xerinola, al llac on els cignes cobraven vida i al Castell on el Príncep havia d’escollir a la seva esposa per ordre de la mare Reina.

Una història d’amor de les d’abans, de les de conte, de les de fantasia…En Timur Fayziev segueix a la coreografia clàssica de Lev Ivanov i Marius Petipa, als que van encarregar una nova versió per la reestrena, el 1895, de l’obra al Teatre Mariinski de San Petersburg. La música, primera composició per ballet de Pyotr Ilyich Tchaikovsky i la primera vegada que se li encarregava a un compositor de música simfònica; és la coneguda op. 20 on el clarinet és un dels indiscutibles protagonistes.

Cal destacar un vestuari elegant i aristocràtic on el tutú tenia el protagonisme que emulaven les plomes dels cignes, les ballarines els hi donaven vida amb la delicadesa de cada moviment, pas, combinació i amb una perfecció inèdita de tots els ballarins i ballarines de la companyia. Personalment, la premiada primera ballarina Cristina Terentiev, em va deixar la pell de cigne amb la seva delicadesa, tècnica i elegància on, a vegades, m’havia de fixar si el que veia era un cigne o una ballarina.

Cal dir que l’amfiteatre del Centre Cultural estava gairebé ple, i entre el públic molts infants acompanyats la seva família, una manera de potenciar la cultura de la dansa, també hi havien moltes alumnes d’escoles de dansa de Terrassa que van sortir encantades amb l’espectacle, i d’altres que era la primera vegada que anaven a veure un ballet i després de l’experiència van decidir que no seria l’última, i això és el que des d’aquí, i ja com de costum, us volem animar: a venir a gaudir de l’art de la dansa.

La pròxima cita serà el 15 de desembre amb la Gala d’estrelles de Sant Petersburg.

Marta Bieto, professora de dansa
Iona Jané Bieto, estudiant

Fotografies de Josep Guindo

 

Related Articles

Deixa un comentari