Jaume Aulet, Feliu Formosa i Albert Novellon. Foto PV
“Una de les veus més poderoses del moment”
Papallona de l’ombra és el títol d’una molt recent antologia de la poesia de Feliu Formosa. Publicat per Pagès editors, com a primer volum de la col·lecció ‘Biblioteca de la sua. Tria personal’, aquest llibre és una antologia realitzada pel propi autor. El mateix Feliu, acompanyat pel professor de la UAB Jaume Aulet i de l’artista Albert Novellon, les obres del qual il·lustren i completen l’edició de l’antologia van presentar el llibre el passat 21 de febrer als Amics de les Arts.
En Feliu Formosa representa ara «una de les veus més poderoses, singulars, punyents i colpidores del nostre aparador poètic», com diu la curadora d’aquesta col·lecció i prologuista d’aquest primer volum Àngels Marzo, però és també un nom de referència fonamental en altres àmbits de la cultura. Aquest any es publiquen també altres tres treballs seus: El seu primer dietari, El present vulnerable (El Núvol); El meu piano blau, una obra de la poeta alemanya Else Lasker-Shüler traduïda per primera vegada al català; i un monogràfic sobre la trajectòria de Formosa com a actor teatral, que publica la revista El Procés en el seu número IX.
I encara, al menys per algunes generacions més o menys actives pels voltants dels anys 70 i 80, en Feliu va ser una referència polític-cultural fonamental, i molt més a Terrassa, on residia, tot i que sabadellenc de naixement, car era la veu de Bertold Brecht i altres grans de la poesia i el teatre alemanys.
En Feliu aprofità la trobada als Amics, i amb amics i amigues, entre les quals noms destacats com en Jaume Cabré i Pau Monterde, per fer una referència a un altre llibre en coautoria, recentment publicat, Pedra insòlita: «unes pedres pintades i fotografiades i un conjunt de 50 haikus, amb la seva actual companya, Anna Vila, i la filla de la mateixa, Sandra, paralítica cerebral que va pintat les pedres, mentre la mare les fotografiava i ell mateix creava els poemes.
«Crec que amb la meva poesia pretenc ser molt clar», resumí en Feliu, «que hi hagi emoció, barreja d’experiències culturals i humanes». El poeta i dramaturg, recorda les influències, ja abastament comentades per la crítica, de «les lectures que faig en el moment, sobretot de poetes, i de totes aquestes experiències, perquè hi ha llibres com el Cançoner, que vaig fer 4 mesos després de la mort de la meva primera dona, la Maria Plans, que alguns dels que sou aquí la vau arribar a conèixer, i que es la mare de les meves dues filles, que parla de l’absència, del sentiment de la pèrdua».
En aquesta antologia, declarà, «he triat els poemes que més fàcilment poguessin arribar a un públic actual». O sigui, una mirada del camí fet mirant el present i el futur.
Formosa confessa que la seva «afinitat professional i creativa» es basa sobretot en la feina de traducció, sobretot de textos alemanys, de poesia i més teatre, però també alguna narrativa; més de 100 títols. Un material que «em serveix de base perquè, de tant en tant, aparegui algun estímul que m’inciti a escriure poesia, o algun altre estímul que m’inciti a escriure diaris».
Sobre el dietari El present vulnerable, recorda que va ser l’època terrassenca posterior al maig del 68, a la mort de la primera dona. «Una època que feia moltíssima activitat i vivia en una situació de gran angoixa vital, i per això aquest dietari és tan diferent dels que vingueren després, més d’anàlisi cultural, encara que també hi ha experiències humanes intenses».
Papallona de l’ombra
Autor: Formosa, Feliu
Il·lustrador: Novellon Casabon, Albert
240 pàgines
Tapa rústica amb solapes
150 x 240 mm
Col·lecció: La Suda. Tria Personal Nº 1
Data de publicació: Gener 2018
En aquest punt, en Feliu Formosa, que no es va prodigar molt, tot considerant que el professor Aulet ja havia fet una semblança acurada, va comentar algunes experiències personals recents relacionades amb la situació del país, com és el cas de la seva intervenció en l’acte d’homenatge al conseller de Cultura Lluís Puig, actualment exiliat a Brussel·les. Va llegir un poema que va produir certa polèmica i comentaris. De l’alemany Erich Fried, hereu del Bertold Brecht, «l’última estrofa deia: ‘la violència es pot vèncer sense violència, però no es pot vèncer sempre sense violència’, hi vaig dir aquí ho deixo, o sigui, no es pot vèncer sempre sense violència. No sé com ho farem però el poema diu això».
la violència es pot vèncer sense violència, però no es pot vèncer sempre sense violència’,
Més polèmica encara sembla haver estat la publicació al diari Ara d’un article en el qual citava una declaració d’en Feliu afirmant que «a l’època del Franco sabíem a què jugàvem i a què ens exposàvem, i fèiem el que ens semblava que calia fer. Ara, però, no sabem com acabarà això, no sabem què ens espera. La situació és diferent». La difusió per una ràdio de l’article va produir bastanta polèmica.
Molt tranquil, el poeta i traductor, explicà el cas de diverses persones, algunes amigues, d’Igualada, un total de 50, que estan citades al jutjat per haver obstruït la carretera del Bruc amb cotxes.
«En fi, així estem», va concloure, «em sembla que hem de pressionar molt, i hem de pressionar molt en l’aspecte cultural, no deixar que facin el que volen fer amb l’educació, si és que podem…, perquè després aniran per TV3, que això ja es veu a venir. Així estem, no sé».
Pep Valenzuela
Deixa un comentari