El cap de setmana del 16 i 17 de febrer vam poder tornar a gaudir de la dansa amb una Gala on es van veure diversos estils de dansa interpretats per 7 parelles de ballarins, tots de casa nostra però que actualment estan desenvolupant el seu talent a diferents teatres com el Lüneburg d’Alemanya, el Ballet Nacional de Noruega, el Ballet Nacional de Moràvia i Silèsia de la República Txeca o l’italià Balleto del sud.
L’avantatge que té una gala de ballarins és que es poden veure i apreciar diferents maneres de ballar, d’interpretar o de comunicar-se, ja que cada parella de ballarins ens del·leïta, almenys en aquest cas, amb dos fragments diferents trets d’alguna obra emblemàtica com El Llac dels Cignes o La Bella dorment, o amb alguna coreografia contemporània o lírica del ballet del qual formen part.
En aquesta gala hi van haver diversos elements sorpresa, uns de bons i d’altres no tant bons, però fins i tot aquests darrers van ser aplaudits pel públic, com el cas de la fatídica caiguda de la ballarina Elise Nokling – Eide, parella del nostre ballarí barcelonès Ricardo Castellanos. Tots dos formen part del Ballet de Noruega i van interpretar, en primer lloc, un pas a dos del Llac del Cignes i durant el segon acte van ballar la coreografia Diana i Acteón, d’Agripina Vaganova. Va ser durant aquesta peça quan, amb un salt, la ballarina va caure a terra i es van poder sentir alguns tímids xiuxiuejos del públic. Immediatament, però, la platea va esclatar en aplaudiments i va semblar que el temps es parés. La ballarina es va incorporar i va sortir de l’escenari i, un cop comprovat que estava bé, va reincorporar-se i va seguir amb la seva dansa. El públic no va deixar d’aplaudir en cap moment i la ballarina va retornar l’afecte amb força i seguretat, demostrant la seva professionalitat i ballant com si res hagués passat. Per la seva banda, Castellanos, va interpretar un solo increïble al costat de l’espectacular dansa de Nokling- Eide. Per sort, les caigudes no són habituals però ens fan adonar de la gran feina que fan les i els professionals i ens fan elogiar, encara més, el treball incansable dels nois i noies per poder formar part de l’elit de la dansa.
Una altra de les parelles participant va ser la formada per Gisela Fontarnau i Narcís Subatella, dos ballarins de Sabadell que actualment treballen a l’alemanya Companyia Landestheater Detmold. Al primer acte parella va ballar un pas a dos amb molts moviments de terra de dansa contemporània, interpretant una parella d’enamorats i al segon acte, el pas a dos va interpretar l’amor no correspost, amb una coreografia acompanyada de la música d’Amy Winehouse seguida d’un solo de Fontarnau on va demostrar un gran nivell tècnic. La música, però, va trigar una mica més del que és habitual en sonar, ja que va sonar-ne una que no era la que necessitava la ballarina i aquesta va haver-se d’esperar estirada a terrassa, sense moure’s i preparada per començar la seva execució.
La parella formada per Mariona Garcia i Sergio Méndez que actualment treballen al Ballet Nacional Moràvia i Silèsia de la República Txeca, van interpretar un fragment de Copèlia, amb algunes inseguretats per part de Garcia que va resoldre amb gran seguretat amb una coreografia lírica amb Méndez al segon acte.
Durant la gala també hi va haver alguna petita modificació de la programació deguda a lesions de ballarins. És el cas de la parella que havia d’estar formada inicialment per Roger Cabrera i Ayaka Fujii, de la companyia Czech National Ballet. Cabrera, que va lesionar-se un peu, va haver de ser substituït a última hora per Federico Leovoli. D’aquesta manera, Fujii i Leovoli van interpretar un fragment de Corsario, on la ballarina va mostrar gran tendresa i delicadesa de moviments captivadors amb música d’Adolphe Adam. A la segona part, els dos ballarins van ser substituïts per Aina Gargallo i Keyvin Martínez, membres de Crea Dance Foundation de Barcelona, que van interpretar el tema Vestida de nit de Sílvia Pérez Cruz amb coreografia de Maria Rovira.
Jaume Costa i Natalie Franke, tots dos ballarins de la companyia alemanya Landestheater Coburt, van ballar un tema contemporani de Philip Glass i un fragment de La Bella Dorment de dansa clàssica. En aquesta peça, Costa no va estar especialment brillant en la seva interpretació a causa d’algunes mostres d’inseguretat amb l’equilibri després d’alguns salts.
Finalment, la parella formada pels ballarins i coreògrafs Júlia Cortès i Francesc Fernández, dues joves promeses de la companyia – teatre de Lüneburg d’Alemanya, va fer aixecar els espectadors de les seves butaques amb les seves dues interpretacions. Primer van ballar al ritme de la coreografia Otra Luna amb una barreja de moviments de tango i dansa contemporània i la segona actuació, totalment innovadora, va ser una demostració d’equilibri, força física, tècnica, elasticitat i elegància demostrant un control total del cos i del moviment. El públic va quedar embadalit amb la que va ser, sense menysprear la resta de professionals, l’actuació estrella de la gala.
Una gala plena de descobriments, diversitat, emocions, sensacions de tot tipus i espectadors, cada vegada més joves, que volen enriquir-se de la gran font d’energia que proporciona l’art de la dansa.
Marta Bieto
Professora de dansa
Deixa un comentari