La trobada Ciutat Gegantera 2015, va ser, literalment, gegant. “Estem molt contents i satisfets”. El dissabte eren 48 colles i el diumenge 90, en un ambient “molt festiu i tranquil”, participatiu. En Santi destaca la interactuació amb els grups del concert musical, “vam al·lucinar amb el pregó que vam fer el divendres, també presentat pel Maneló i la Guapa de Terrassa.
Els gegants van fer ball amb diferents grups de cultura popular, i els que són de fora quan van veure això no s’ho creien; va agradar molt, especialment en els concerts, també amb La Carrau”. La gent, assegura, va marxar molt satisfeta. En quant a espectacle, participació, els marcs que es van fer servir, principalment el diumenge, al parc de Vallparadís, “al·lucinava la gent”. El dissabte, al parc de Sant Jordi, la mostra de balls i les dues cercaviles, que presentaren l’actor Jaume Bernet i la Rosa Aguado, “amb un guió molt trempant”. Les quatre cercaviles de diumenge van tenir uns “presentadors espectaculars”, el Xavi Coral i l’Espartac Peran a la carpa de Vallapardís, “que només sortir es va fotre tot el públic a la butxaca”. Allà es va fer l’acte de traspàs, on la ciutat sortint, Cervera, va fer l’entrega dels gegants als de Terrassa.
Passada la festa, durant tot un any la colla egarenca es fa responsable, “tenim la guàrdia i custòdia dels gegants representants dels gegants de tot Catalunya, els de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya” (amb més de 400 grups associats). Són quatre: el Treball i la Cultura (“noms significatius per a la cultura catalana”), els més grans, i el Pau i l’Alegria, que són els gegantons; i els quatre capgrossos, que són l’Estiu, la Primavera, la Tardor i l’Hivern. “On tingui l’Agrupació els compromisos per anar allà anirem nosaltres a portar-los i fer-los ballar”, informa en Santi, tot animant a aprofitar l’oportunitat per adherir-se al grup.
La colla, amics, família i assemblea
Quan s’hi ajunten totes, explica en Santi, poden sumar unes 60 persones. A les sortides però, solen ser entre 25 i 30. La gent que el dilluns i el dijous assagen figures i música al local de l’Acondicionament, al passeig 22 de Juliol. Ara, la colla es presenta allà on es convocada, normalment mitjançant intercanvis. Moltes festes majors, on els gegants i gegantes llueixen prou, fent cercaviles i mostres de balls. Balls propis, moltes vegades. Els músics, un grup de 7 gralles i 3 tabals; de vegades els mateixos Ministrils els acompanyen, de fet sempre que poden. De propis, en tenen 10 balls i algunes músiques, creades per membres de la colla. Altres músiques són populars, que toquen totes les colles. L’última creació ha estat “El meu solet”, de la companya Marisol, amb coreografia de la colla.
“Som una assemblea democràtica”, afirma el cap de colla, hi ha uns estatuts, però la veritat “funcionem més per règim intern que pels estatuts, vivim al dia”. D’altra banda, a diferència d’altres grups de cultura popular, la gent que acompanya els gegants treballa amb un ritme diferent, una perspectiva de més llarg termini. “Fa anys que ens trobem i planegem, sempre que podem fem alguna sortida fora del context de gegants. Ara fa un parell d’anys que sortim bastant”, diu en Santi. “Som companys, compartim, som un grup d’amics, de famílies amigues, es coneixen al col·legi o al barri moltes vegades”.
Herois, mite i força de la cultura popular
Els gegants, herois mítics, se sap quan neixen. Han tingut una vida d’aventures, tants d’episodis. També és el cas dels de Terrassa. Creacions de Francesc Torras i Armengol, en Robesa i la Pepona, tenen 165 anys de córrer món, i les han vistes de tots colors. Fins i tot en els anys difícils i poc animadors de l’Una, grande y libre, els gegants de la ciutat sortiren per admirar i alegrar la vida del poble en els dies de festa i celebracions. Però fora en els 1970, quan amb impuls llibertari i democràtic les classes populars empenyien cap a fora de la Història el règim dictatorial, que la cultura popular i tradicional s’enlairà i recuperà la seva força i posició, projectant-se al futur.
Cap el 1977, el geganters, amb altres grups i colles egarenques, recuperen protagonisme nou. En Santi Serrano, actual cap de colla i membre de la mateixa des del 1998, explica que en els 70 els gegants estaven guardats en el castell Cartoixa. Es van treure d’allà i es van reconstruir, ja que estaven malmesos pel pas del temps, la pols i la humitat. Ella, noia de família benestant d’aquí Terrassa, hi ha la llegenda que li agradava obrir molt el balcó perquè pugessin els pretendents, i ell que tenia fama de salta-balcons.
Pels 100 anys d’en Robesa i la Pepona, al 1950, amb motiu també del Concurso Provincial de Gigantes, van néixer, de la mà d’en Lluís Carbonell, els gegants Nous, en Ramonet i l’Estefania (representen els comptes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona), per jubilar els primers, que però no van parar i encara dansen.
En un més proper 1988, va tenir lloc a la ciutat una efemèride important que presidiren les dues parelles, la Gegantarda, aplegant 25 gegants; i el 2000, any del 150 aniversari dels vells, una exposició i dues cercaviles: una de gegants no-centenaris; l’altra, més espectacular, de vint parelles de gegants centenaris de 15 ciutats catalanes. Tots plegats van allotjar-se a l’actual Sala Muncunill.
Amb l’onada de recuperació del passat modernista (se non é vero, é ben trovato), l’any 2007 nasqueren dos nous personatges, en Magí i na Roseta; creats per Ramon Roig i Jordi Grau, representen una parella de finals del segle XIX. Es van estrenar durant la cinquena Fira Modernista i van ser apadrinats pels Gegants del Pi de Barcelona. Aquestes figures, de menor mida i nous materials, pesen menys de 20 quilos i faciliten la introducció de la dona i els joves al món geganter.
En Maneló, un capgròs de debò, va ser recuperat al 2010. Aquest començà el seu recorregut l’any 1950, amb els gegants Nous, desapareixent però als pocs anys. La família de gegants terrassencs es completa amb la Carmeta, impulsora de la primera televisió a Terrassa i l’Antonio; el Tranqui i la Montllorina (una gegantona creada per les nenes i nens de l’escola de Can Montllor, que va haver de tancar). Finalment, hi ha els capgrossos de la colla, en Patufet, la Bruixa, el Rei i la Reina, als que cal sumar-hi el Drac i l’Àliga. I parlant de personatges cal citar en Jordi Grau, car del seu taller del Drac Petit, passant per les seves mans, han sortit molts de gegants i capgrossos, “aquest sí és un personatge fonamental”, creador de moltes figures de tot Catalunya.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari