Grup Fotogràfic d’Amics, un nou cicle d’activitats. Conversa amb Clàudia Borràs

Amics de les Arts rellança el grup de fotografia, nou equip, nou impuls

Dirigint l’operació de reactivar amb noves forces i projectes el Grup Fotogràfic de l’entitat cultural egarenca Amics de les Arts hi ha la Clàudia Borràs, amb estudis quasi acabats d’aquesta especialitat a la UPC i un entusiasme sense límits per crear i produir. Després d’un any a Anglaterra, amb un Erasmus de fotografia i creació digital, més experiència i ganes, s’animà a impulsar una nova fase del grup. Ara prepara, a més, una de les trobades d’artistes i creadors locals, una «Descomunal» sobre fotografia.

Tot un desafiament en moments de canvis radicals i acceleradíssims en aquest món. Al grup tenen clar aquesta situació i es proposen una perspectiva de treball que aplegui el conjunt de possibilitats, tècniques, tendències i experiències fotogràfiques. Clàudia, de totes formes, i a títol de resum del seu interès i perspectiva personals, afirma que «la fotografia que m’agrada és aquella que em commou, una escena, un tipus de llum… molt estètic; quan disparo em poso en una perspectiva com si fos una pintura, però com que no sé pintar faig fotografies».

Clàudia Borràs durant l’entrevista. Foto PV

En la carrera s’estudia molt fotografia digital, explica, «però a mi particularment m’interessa l’analògica». Va ser per això que s’entengué bé i ràpid amb en Jordi Gual, ara fa uns 4 anys, quan el conegut fotògraf egarenc, que ha viscut en els darrers anys a París, portava el laboratori de fotografia dels Amics. Llavors van fer un taller de tècniques antigues de fotografia.

Amb aquests antecedents i després de l’any a Anglaterra, el gener passat va retrobar alguna gent i començaren a reactivar el grup de fotografia dels Amics: cartells, contactes personals i conversa amb altres grups actius, com el de la Casa Baumann, el Centre Excursionista o la sala d’art Tigomino.

En aquest moment ja en són 7 les persones que diuen i fan; entre altres, alguns fotògrafs amb experiència, com en Samuel Garrofé i el David Millán; també en Jordi Chueca (president d’Amics). Tot i les ganes i passió per fer coses, i perquè volen arribar lluny, es plantegen que cal començar amb pas ferm, sense pressa. Volen programar trimestralment una exposició, un taller o workshop i una xerrada. «Per anar sobre segur», emfasitza la Clàudia, «després ja veurem si podem i volem més».

Primera exposició a un nou espai, La Cúpula dels Amics

La primera exposició, tot plegat, ja està en marxa. És del citat David Millán, amb el títol «Des dels meus ulls de cristall», imatges que composen un relat que «podria tractar-se de la crònica d’una sola nit, de la representació d’un símbol: el concert». S’estrenarà amb aquesta mostra l’Espai La Cúpula dels Amics, el proper 29 d’octubre. També s’anuncia un taller pel mes de novembre, sobre integració de 3D en imatges fotogràfiques, a càrrec de la Jeni Sánchez.

L’espai La Cúpula, a tot això, és la sala circular que fa de rebedor o entrada dels Amics per l’accés del carrer Sant Pere, «un espai molt bonic que només ho era de pas», es plany, «i volem que sigui un espai d’exposició de fotografies d’artistes, de gent amb inquietuds».

En definitiva, recopila la Clàudia, volen: primer, «fomentar la creació artística, però sense límits, o sigui si algú li agrada la fotografia d’astrofísica o de natura, esport, el que vulgui fotografiar també és benvingut». Ressalta, però, el seu interès personal, que coincideix amb altres del grup, és la fotografia artística, «ens agradaria fer projectes comuns, fer col·lectives amb aquest enfoc».

Creació artística i altres interessos, repensar la fotografia

Sense títol. Foto Clàudia Borràs

Definint creació artística, al menys per establir una proposta més concreta, la vocal del Grup Fotogràfic diu: «faig fotografies que a mi em commouen, un tipus de llum o una escena… és bastant estètic el que a mi m’agrada com a fotografia, m’agrada com si fos una pintura, però com que no sé pintar faig fotografies».

De totes formes, a banda preferències personals, el Grup vol «divulgar nous talents, revisar el treball d’autors ja consolidats, col·laborar en projectes amb altres entitats i parar atenció a determinades temàtiques o créixer en el treball i l’amistat».

Des d’aquesta perspectiva de les diferents opinions, gustos i també dels grans canvis tecnològics que modifiquen dia a dia les condicions i possibilitats de la fotografia, es plantegen com a espai molt important el de debats i xerrades, «per repensar què és la fotografia i temes vinculats», que a més volen fer «com si fossin trobades o sobretaules».

Realment, el món de la fotografia, com un tot i en les seves més diverses variants, viu en una mena de viatge a una dimensió desconeguda. Des del naixement ha estat una evolució ràpida i intensa, però encara fins fa relativament poc hi havia referències bastant clares, com ara el «retratista de tota la vida», el fotoperiodisme i altres especialitats.

Paissatge. Foto Clàudia Borràs

«Fer fotografia en aquest moment, crec, té coses bones i dolentes, com tot, suposo…», va pensant i parlant alhora la Clàudia. Però, potser allò més evident en aquests moments «és que tothom fa fotografies, tothom es veu capaç, s’interessa per la fotografia i l’audiovisual… i com que les eines, de molt bones fins i tot, estan relativament a l’abast de tothom, la gent s’anima i va endavant, prova…». Considera que «tot això és una oportunitat pel món de la fotografia en general».

Ara, llavors, hi ha més opcions i possibilitats, «i tu pots triar, són legítimes; però», insisteix, «a mi m’agrada més mirar les fotos en paper, amb tranquil·litat, fixar-me en els colors, els nivells de gris; i no m’interessa massa allò de l’instagram amb tantíssimes fotos que totes passen volant». De fet, aquí també hi ha «dues perspectives més per entendre la fotografia: la de qui les fa i la de qui les mira o consumeix».

La Clàudia es considera, «per dir-ho d’alguna manera, bastant purista, o sigui, em mola tot l’analògic, tot allò fet al laboratori; clar que a instagram i les xarxes socials hi ha fotògrafs molt bons, però veure una cosa pel mòbil, no sé, a mi m’agrada veure còpies, exposicions; al mòbil m’ho prenc diferent, saps? Potser sóc una mica retro, però parlo del que m’agrada a mi, després cadascú que faci, ho respecto totalment, és totalment legítim».

D’altra banda, però, parlant de qui es posa a fer fotografia amb interès, amb dedicació, no només per fixar un moment o fer una gràcia, «té una responsabilitat major o una tasca més complicada», assegura, perquè «està obligat a fer un treball especial, que faci la diferència; perquè pel demés ja n’hi ha mig món fent-ho». Per tant, des d’aquesta perspectiva, tot i aquesta situació de tanta agitació i amb tothom fent fotos, la Clàudia defensa que «hi ha un nínxol específic, un tipus de fotografia en què allò important no és publicar a instagram i tenir moltíssimes seguidores, sinó que vol crear quelcom més elaborat, fet amb càmera analògica, revelar les fotos i fer les còpies… Per exemple, m’agraden tècniques alternatives, algunes de finals del segle XIX, quan la gent s’emocionava amb els seus papers».

Pep Valenzuela