Josep Manel Martínez
La companyia barcelonina El Partiquí ens obsequia amb una classe magistral de teatre
El 16 de juny de 1944 la Gestapo afusellà trenta membres de la resistència francesa a Saint-Didier-de-Formans. Setanta anys més tard, un estudiant rep l’encàrrec d’investigar els fets. Aquest és el punt de partida d’«hISTÒRIA», de Jan Vilanova Claudín, guanyadora del Premi Crítica Serra d’Or 2017, un relat que tracta sobre les dificultats de conèixer i entendre tant el passat llunyà com el present més íntim, una obra estrenada per la companyia barcelonina del barri d’El Clot El Partiquí el 4 de febrer de 2022 al Centre Cultural La Farinera del Clot, on resideix la companyia, i que hem tingut la immensa sort de poder veure a la Sala Crespi, dins del 49è Premi Ciutat de Terrassa de Teatre.
Què hi ha del cert darrere de les grans gestes històriques? Necessitem construir personatges excepcionals per a tenir-los de model? Creem herois per donar transcendència a fets sense cap singularitat? «hISTÒRIA» ens porta a esbrinar com un fet històric succeït a la França ocupada pot ser interpretat i reinterpretat de mil maneres, tot gratant la quotidianitat del present.
«hISTÒRIA» és, sobretot, un text rodó, que ofereix com un present tot el pes de l’obra a un trio actoral de primer nivell. En aquest sentit, les interpretacions de Carles Lucas en el paper de professor, d’Irene Sancho en el paper de Sophie i de Jofre Sendrós en el paper de Gerard, cal qualificar-les d’excel·lents, contingudes, generoses i sensibles.
Aconsegueixen emocionar-nos només amb la paraula i amb unes actuacions que mereixen ser molt i molt reconegudes. Fantàstica també és la direcció de Martí Lucas Feliu, guionista de produccions televisives de TV3, que treu tot el suc a uns actors i actriu que, es nota, coneix molt bé. I una menció especial mereix també la música composta per Marcel Lucas per a l’obra, que es fa present sense escarafalls i que constitueix un acompanyament perfecte als fets que es narren.
A nivell escenogràfic i d’il·luminació, a càrrec de Josep Lluís Andrés, l’obra necessita molt poc per brillar, poc més que alguna prestatgeria, una bona pila de llibres escampats aquí i allà, i alguna projecció que ens fa seguir el curs de la investigació històrica. Simple i ben resolt, donant tot el protagonisme al bon fer dels actors que ens regalen 75 minuts bells, colpidors i inoblidables.
Cal reconèixer també la magnífica selecció de textos que ha fet enguany la Comissió Organitzadora del certamen, apostant per la recuperació de la memòria històrica en temps de ressorgiment d’un feixisme que mai ens havia deixat. En aquest sentit, l’obra que ens ocupa ens fa reflexionar al respecte, com ho farà l’obra de la setmana vinent, “Crònica d’una esperança: El diari d’Anna Frank” que ens traslladarà a l’Holanda ocupada pels nazis i que reflexa la forma de pensar i de viure de la nena jueva protagonista, que genera un univers vital envoltada per l’adversitat, de la mà de la companyia Deixalles 81, de Sant Feliu de Codines. Molt més que recomanable, absolutament necessària.
Deixa un comentari