El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa

No Comment

El Centre d’Estudis Històrics de Terrassa ha presentat l’estudi “Cost Humà de la Guerra Civil a Terrassa (1936-1939)”, que inclou la llista de totes les víctimes durant la guerra civil de tots dos bàndols i la nova llista revisada dels represaliats del conflicte. Aquesta és una síntesi de l’estudi elaborada per l’historiador Josep Lluís Lacueva.


210126 Presentació estudi El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa_1 La regidora de Memòria Històrica Ona Martínez Vías, el director de l’Arxiu Històric, Joan Soler; i l’historiador Josep Lluís Lacueva, van presentar l’estudi el passat 26 de gener a l’Ajuntament de Terrassa

El divendres 17 de juliol de 1936 Terrassa, una població de 47.690 habitants rep rumors d’un aixecament militar feixista contra la República. Un grup de militars golpistes s’aixecava en contra d’una temuda revolució, i el que veritablement va passar, és que van provocar una guerra i una revolució. El fracàs parcial del cop d’Estat militar provoca una guerra. Les tropes que manava Franco a les Canàries es declaren rebels al règim republicà. S’inicia així tot un pla per a exterminar la república que no abandonaran els franquistes amb la seva victòria militar. Es perllongarà més enllà del 1939.

Precisament tal dia com avui, un 26 de gener de fa 82 anys, al migdia, el front arriba a Terrassa i la ciutat es ocupada per les tropes franquistes. Començava una llarga negra nit on una justícia arbitraria escamparà molta por entre la ciutadania. El passat novembre, el company historiador i amic Manel Màrquez, juntament amb Joan Soler director de l’AHT, presentaven ací mateix una llista de més de 3.600 víctimes de la dictadura franquista. Tot un exercici de dignitat i memòria.

MILICIANS I COMBATENTS DE L’EXERCIT DE LA REPÚBLICA 842 71,53%
COMBATENTS DE L’EXERCIT NACIONAL 27  2,3%
SENSE DEFINIR BÀNDOL 0,17%
VICTIMES CIVILS DE BOMBARDEIGOS I ACCIDENTS DERIVATS DE LA GUERRA 34  2,88%
ACCIÓ INCONTROLATS – VIOLÈNCIA REVOLUCIONARIA –
REPRESSIÓ REREGUARDA
260  22,10%
ACCIÓ D’EXERCIT REPUBLICÀ 0,33%
VICTIMES CIVILS (SENSE DETERMINAR CAUSA) 0,68%
TOTAL   1.177  

La dignitat i la memòria que mereixen totes les víctimes del passat no implica per als historiadors la indiferenciació de les causes, mecanismes i dimensió del procés repressiu que hi ha darrere de les seves morts. On triomfa el cop militar els rectors de la sublevació apliquen allò que havien programat explícitament: fer-se amb el poder i l’eliminació de tot allò que expressi una vida republicana.

El treball que els presentem avui, correspon a una tasca que, sota el títol El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa, ha tingut per objectiu elaborar un llistat que està conformat per quatre vessants d’informació: en primer lloc fa referencia als milicians i combatents morts en defensa de la República; en segon lloc els combatents de l’Exercit Nacional franquista; un tercer bloc d’informació fa referència a les víctimes de bombardejos i accidents derivats de la guerra; i per últim, una quarta vessant del llistat integra les persones que van morir víctimes de la repressió de la rereguarda, de la violència revolucionaria, assassinats per grups d’acció.

Fonts

Es fa difícil fer un llistat exacte, fidedigne, per raons òbvies. L’any 1939 no va acabar la guerra, va continuar amb els consells de guerra, la repressió, el silenci, això fa que, després de molts anys, es fa difícil disposar d’una nòmina exacta, per exemple, de combatents republicans.

El treball que presentem no és un treball definitiu, tot el contrari resta a rectificacions de possibles erros en algunes dades, ampliacions de nous registres…. És un treball que recull totes aquelles dades que teníem disponibles de recerques anteriors més les que hem pogut cercar mitjançant la consulta de fonts primàries diverses.
Cal subratllar que parlar de la Guerra Civil avui no és nou. Cal recordar la tasca d’historiadors locals que a finals dels anys 80 i principis dels noranta estudien aquest esdeveniment significatiu del segle XX. Investigadors com ara X. Navarro o Xavier Marcet, per exemple, fan referència a les víctimes de la repressió a la rereguarda entre 1936 i 1939. L’any 1993 en el treball SEGLE XX (editat pel Diari de Terrassa), es recull, a partir d’un treball previ de Francesc Escudé i Marian Trenchs), un llistat de 215 morts per la repressió revolucionària.

En aquesta llista de 215 víctimes en la Terrassa republicana, s’hauria de sumar l’assassinat de 3 membres de la FAI i de 13 terrassencs que no resideixen a la ciutat (Manresa, Barcelona, Collbató, Tortosa. Diverses professions i on hi ha un membre de la CNT). En total 231 persones víctimes de la repressió a la rereguarda. Avui, aquesta xifra s’ha ampliat, com els comentaré després. Beatificacions, Causa General, martirologis… Les víctimes de la violència revolucionària mai van ser oblidades. Per les altres víctimes republicanes no va existir un registre civil, ni làpides, ni martirologis ni Causa General.

“Una dualitat de poders s’instal·la a la ciutat: milicians que patrullen armats d’una banda, i de l’altra un Ajuntament dirigit per l’Alcalde Samuel Morera que condemna actes de violència”

Haurem d’esperar l’any 2003 perquè l’investigador Jordi Serra faci una recerca sobre els combatents terrassencs morts en acció de guerra, un llistat nominal que arriba als 528 de morts o desapareguts durant la Guerra Civil. Altres investigadors, com ara Jordi Oliva i Juan Antonio Olivares, han contribuït ha enriquir el coneixement del cost humà de la GC a Terrassa.

Registre del cost civil

A Terrassa i a Catalunya, l’aixecament militar feixista fracassa i provoca una revolució social. La ciutat no viu de prop la guerra, però durant els primers mesos, patrulles armades duen a terme una tasca sistemàtica de detencions i assassinats de persones considerades contràries a la revolució. La repressió no té un criteri uniforme, depenia de la dinàmica, els interessos o les fòbies dels que componien les patrulles – els anomenats grups d’incontrolats-, va permetre l’aflorament d’odis creuats que s’havien anat acumulant amb el pas dels anys. Un fil de memòria que no s’havia trencat amb el temps i que arrossega comptes pendents de conflictes socials anteriors, i que va desfermar una forta repressió contra molts empresaris, directius d’empreses i gent conservadora en general. La repressió cau sobre tot un ventall de persones sospitoses de poder donar suport als insurgents (molts vinculats al salisme) o simplement víctimes d’una denúncia.

Una dualitat de poders s’instal·la a la ciutat: milicians que patrullen armats d’una banda, i de l’altra un Ajuntament dirigit per l’Alcalde Samuel Morera que condemna actes de violència. Una repressió que al marge de les institucions republicanes, algun dissident de la CNT qualificarà com “l’esgarrifós devessall de sang”, denunciant “segrests i crims que quedaven sota el vel de l’ombra i la impunitat”.

Dels 306 civils registrats: 260 morts corresponen als assassinats comesos per grups d’acció, patrulles armades, víctimes de la violència política i la revolució social.

207 morts entre juliol i desembre de 1936 (78%).
El 19 de juliol es produeix la primera mort, Josep Domingo Montserrat, de 27 anys (treballador Caixa Estalvis).
El 21 de juliol un home de 64 anys, Josep Bové Obradors (Escolapi).
El 23 de juliol un mecànic, Miquel Trullàs Magench, mort a prop de Matadepera.
El 24 de juliol en la colònia Prat de Matadepera un grup de milicians.

Francesc Salvans i el seu fill, Joan Salvans, Industrials de SAPHIL, director Caixa d’Estalvis de terrassa), Joaquim Barata (Frabricant de draperia), Gaietà Vallès (Soci de Tarrasa Industrial), Agustí Prat (empresari Jubilat), Francesc de Paula Badia i Tobella (Notari), Manuel Vallhonrat (Fabricant de mitges), Josep Maria Duran (Fabricant de Draperia).

Sense estendre’m més, vull agrair a l’Ajuntament el seu programa Terrassa T Memòria, impulsat amb altres entitats com ara el CEHT i agrair també la intervenció de l’arxiu Històric de la ciutat per la gestió i tractament de les dades, gràcies per col·laborar en obrir portes al coneixement històric, possibilitant que la memòria obri expedients que la història moltes vegades dona per arxivats.

 

Related Articles

Deixa un comentari

portada-75