Ivan participa en un entrenament massiu a Nova York. Foto Alquimia
L’Ivan Trujillo, professor de qigong (txikung) i tai-txí. Amb 41 anys actualment, començà els estudis en aquestes arts als 16. Nascut a Terrassa, estudià informàtica de gestió i treballa d’oficinista, mentre obre camí per dedicar-se plenament a l’exercici i ensenyament d’aquestes tècniques i filosofies orientals. Ha estat instructor en diferents escoles, ara a més de les classes al gimnàs (a la seu de Minyons), cada primer diumenge de mes en fa de gratuïtes al Parc Vallparadís.
-Com va ser l’interès pel qigong, que no és art marcial, i el tai-txí?
-Als 16 anys vaig començar, com molts joves, amb un mestre coreà una tècnica semblant al kun-fú dita sibpalki, coreana, fins el cinturó negre, amb el mestre Seol Sung, encara hi és a Terrassa. Ell és també acupuntor i ens ensenyava una mica de qigong.
Després vaig descobrir l’Institut Qigong Barcelona, on fan formació de monitors. Entre 2010 i 2012 vaig aconseguir el títol de monitor i, amb 2 anys més el d’instructor. Durant aquests anys he participat en competicions i he anat a Shangai, Nova York i Oporto. En tot cas, els estudis mai s’acaben, és una pràctica i aprenentatge de vida.
El tai-txí el vaig conèixer després, gràcies a l’Àlex Mieza, mestre a Barcelona, amb qui vaig fer un curs de monitor, el 2014.
-Qigong i tai-txí molt a prop, no?
-El txi-kung pertany a la medicina tradicional xinesa, igual que l’acupuntura, fins i tot forma part de la seguretat social allà. Són exercicis que busquen prevenir la malaltia i millorar la salut, només, exclusivament. Amb el tai-txí s’assemblen molt, comparteixen moviments i tècniques; es fan exercicis lents i suaus, combinant totes les parts del cos amb la respiració, molt important, per adquirir consciència d’aquest. Però el tai-txí és un art marcial, de defensa principalment. Tot i que, certament, es va desenvolupar agafant com a base la medicina tradicional xinesa, la teoria dels 5 elements, la del ying-yang, així que també aporta molts beneficis per a la salut.
D’altra banda, mentre el txi-kung té uns 5.000 anys d’antiguitat, el tai-txí només uns 400, però és molt més conegut i practicat, més cada dia, de fet. És molt bo per a la salut, molts informes científics ho avalen. El txi-kung, no tan conegut, també està creixent i va guanyant seguidors.
-Com veus la pràctica a casa nostra?
-El nivell és molt alt, no cal anar a Xina. Tenim mestres coneguts mundialment, que fins i tot formen part de llinatges que vénen dels creadors dels sistemes de tai-txí i txi-kung, com el citat Mieza, aquest home és de la 16na generació del creador del tai-txí, és deixeble directe de la tradició taoísta del Wudang. A Rubí hi ha un mestre italià de tai-txí, en Luciano Vida, considerat una eminència. A Terrassa hi ha més gent que s’hi dedica, com la Maria José Argüeyes, gran professional en tots dos sistemes.
O sigui que hi ha gent que practica, però no és massificat, al menys la meva experiència. De totes formes, a les classes és millor que no hi hagi molt més de 10 persones. Així és més personalitzat, pots prestar atenció a tothom, que és necessari.
-Com va ser això de les sessions obertes al parc Vallparadís?
-Va coincidir l’inici meu com a monitor, l’octubre de 2010, que conegué un grup en un altre curset de programació neurolingüística, i els vaig proposar fer pràctiques al parc. El primer dia érem 8 o 10, tothom molt content, tant que vam programar fer-ho cada diumenge una hora i mitja. El boca a boca i les xarxes van fer la resta. En arribar a les 15 persones, vam haver de demanar permís a l’Ajuntament, i després la regidoria de Polítiques de Gènere es va interessar i va promocionar-ho també. Durant dues temporades, primavera i tardor, uns dos diumenges al mes ho vam fer amb la Regidoria. Vam arribar a ser 92 persones, quan convocava la Regidoria, però sense ella també hem arribat a 50. De setembre al juny, si no hi ha imprevist, ho continuem fent, però ara només el primer diumenge de mes.
Durant una estada a la Xina, Wudang Foto Alquimia
-Condicions per fer-ho?
-No cal tenir preparació, això és per millorar la salut, prevenir malalties, per l’elasticitat del cos, per millorar el sistema energètic de tots els òrgans. Així que no cal ser filòsof ni místic ni asceta ni altres. Clar que una alimentació encertada millora sempre la nostra salut, però si fas la teva vida normal i fas aquests exercicis l’únic que pot passar és que estiguis millor, sinó canvies cap altre hàbit aniràs a millor sí o sí, però si canvies altres hàbits pots millorar més encara.
El txi-kung treballa tres coses: cos, ment i emocions. És la medicina holística. La flexibilitat ha de ser també mental, sinó no et pots concentrar ni tenir claredat, relaxar la ment, per poder concentrar-se en cada moviment, en cada part del cos. Per això es recomana practicar individualment també. L’exercici físic treballa l’elasticitat i moviment de tots els òrgans i part del cos. Ment i cos s’han de compassar i unir amb la respiració, aquesta com capità general que marca el ritme de l’exercici.
Sobre l’emoció, la medicina tradicional xinesa diu que cada òrgan té una emoció innata, i que quan l’energia d’aquell òrgan és correcte, la persona es troba bé, en equilibri; mentre que quan no funciona o circula bé, està bloquejada o té mancança o excés, pot aparèixer la ira, la tristesa, ràbia o altres. El txi-kung busca l’equilibri d’aquestes energies en els òrgans.
-Quant temps cal per adquirir coneixements com per anar sol?
-Es pot aprendre una tècnica completa de txi-kung, que acostuma a ser d’entre 8 i 12 exercicis (però hi ha centenars d’estils), amb un professor o professora, si dediques una horeta, 5 dies a la setmana, en un mes, correctament.
-Hi ha moltes tècniques?
-Hi ha 3 tècniques molt populars: Primer, la del «6 sons curatius», un exercici físic molt bàsic, però fent sorolls i vibracions amb la boca que produeix una mena de massatge intern. Segon, els «5 animals», 10 exercicis que imiten el moviment del tigre, el cérvol, l’os, el mico i l’ocell, per incidir en diferents òrgans del cos. Per fi, el «yi jin jing» o canvi de múscul i del tendó, per millorar i enfortir tots dos, guanyant elasticitat; la tradició taoista diu que un centímetre dels nostres tendons són 10 anys més de vida.
-Què tal la relació amb els xinesos que viuen aquí?
-El cert és que no acostumen a treballar en aquestes activitats, pel que conec. No sé si és un cas molt comú, però una companya de les pràctiques al parc va convidar una amiga seva xinesa que el primer dia que va venir em va donar les gràcies per haver-la posat en contacte amb tradicions del seu país, ella no havia tingut contacte des que vingué fa 15 anys. Jo, de fet, tampoc no tinc relació amb xinesos. La veritat, no sé si fan o no aquestes activitats, quotidianament i massivament vull dir.
En tot cas, sé que allà hi ha les dues medicines, l’al·lopàtica, que és la que es practica aquí, i la tradicional xinesa, i que la gent fa una o altra, però no sé en quina proporció.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari