“La filosofia és fonamental per a l’educació”. Més de 400 alumnes de Secundària participen en les activitats durant el curs

No Comment
Activitat a la plaça Vella, durant la Terrassada filosòfica del 2018. Foto: Adhoc

Pep Valenzuela

Fatxa. Com funciona el feixisme i com ha entrat a la teva vida és el títol d’un assaig polític de Jason Stanley, publicat el 2018. «No vivim en un règim feixista, ni als EUA ni a Europa, però estem tolerant (in)conscientment que ens governin aquestes polítiques, pas previ a la imposició d’un estat com a tal», afirma en Joaquim Armengol, en una presentació crítica del mateix al diari Ara.

Si això és un home és l’obra més coneguda de Primo Levi. Supervivent dels camps d’extermini d’Auschwitz, va escriure aquest relat biogràfic, publicat l’any 1947.

Estudiants de Secundària van llegir i acarar aquests dos llibres, el passat curs 2019-20, i arribaren a la conclusió que totes les 10 característiques més importants que, d’acord amb Stanley, defineixen el feixisme, es poden veure reflectides en el relat de Levi. L’activitat, realitzada en el marc d’activitats sobre El pas del temps, era una iniciativa més promoguda pel grup Adhoc, de professorat de Filosofia de Terrassa i Sabadell.

Més de 400 alumnes de 4t d’ESO i 1r i 2n de batxillerat, de 7 instituts (IES Terrassa, Montserrat Roig, Nicolau Copèrnic, Can Roca, Blanxart, Matadepera; i el Joan Oliver, de Sabadell) participaren el curs passat en les diferents activitats que durant el curs, des de fa tres anys, el professorat de filosofia promou, culminant en la dita Terrassada, una acció realitzada habitualment el mes de novembre, on es recull i presenta la feina feta prèviament, generant una exposició i recorreguts físics i intel·lectuals que l’alumnat comparteix.

Manel Ramon i Maria Verdaguer, durant l’entrevista amb Malarrassa, als Amics de les Arts. Foto: PV

La Terrassada, expliquen en conversa amb Malarrassa la Maria Verdaguer i el Manel Ramon, docents de l’assignatura, és una exposició de panels, amb imatges i frases sobre algun tema, que s’ha de localitzar mitjançant imatges de la ciutat, tot relacionant imatges i enunciats, «la frase i la imatge que recullin la idea», diu la Maria, doctora en Filosofia, ja jubilada, però encara activa.

De les imatges amb enunciats creats pels grups dels diferents IES en el seu entorn es fa una selecció de dos cartells amb 4 imatges de cada centre. El dia d’activitat, l’alumnat visita els llocs on s’han fet les captures d’imatge, geolocalitzades, i es van creuant i visitant els llocs dels altres instituts, després han de tornar a fer la foto del lloc, la seva anàlisi i enunciat sobre aquell lloc. Tot plegat, creant una exposició virtual, utilitzant l’Instagram i el Tuiter. Al final, hi ha l’exposició física al carrer i la virtual a la web. «És una acció que pretén també fer participar la gent que hi passa, que pugui dir la seva sobre les imatges i les idees», afegeix en Manel, professor a l’IES Terrassa i exformador del GrupIREF. L’activitat, informa, es va inspirar en l’experiència del grup de docents Lacenet, del Bages, un grup especialitzat en projectes pedagògics a través de l’ús de noves tecnologies.

L’alumnat de 7 instituts comparteix espai i experiències

Estudiants dels 7 instituts comparteixen fotos, idees i reflexions a la Terrassa 2018. Foto: Adhoc

P.V.

Preocupades amb la situació de l’assignatura, van posar en marxa un grup de treball per «reivindicar el paper de la filosofia, cada vegada més relegada a l’educació», subratlla la Maria. Però, «a més de protestar, que ho hem de fer», intervé en Manel, «pensàrem a fer quelcom pedagògic». La data de referència és el dia internacional de la Filosofia, declarat per la Unesco, cada tercer dijous de novembre. «Sabem fer classes i projectes pedagògics, doncs fem filosofia als carrers», afegeix. La proposta, a més, no és extracurricular, sinó que està reconeguda com a formació reglada, «com el que som», destaca la Maria, «un seminari de treball».

A més de la Terrassada Filosòfica, de la qual se n’han fet dues, i amb aquest mateix objectiu de portar la filosofia al carrer, es va arribar a un acord amb la Biblioteca del Districte 4 per fer activitats on els protagonistes fossin els alumnes. Així nasqueren els dits Tallers Filosòfics, i un club de lectura anomenat Filoteca (del qual ja va informar Malarrassa). Tots dos vam iniciar-se l’any passat.

En els tallers, explica en Manel, es treballa sobre alguna obra la presentació de la qual es responsabilitat d’un institut, i que es comparteix en una sessió a la biblioteca. Això, de forma voluntària fora d’hores de classe, i obert al públic. «Aquí, la gràcia», destaca la Maria, «és que cada grup ho fa com vol, alguns ho presenten com un joc, altres com un diàleg, debat o discussió».

Naturalment, a cada centre, els grups d’estudiants treballen entorn dels temes de classe, ampliant-los i compartint-los, com s’ha comentat, amb altres alumnes i altres persones. «És el bo del cas», recorda en Manel, «sempre ve algú de fora de l’entorn habitual nostre, pares o mares, àvies, gent de la biblioteca, evidentment sempre en un percentatge menor, però que enriqueix».

Paral·lelament, posaren en marxa les anomenades masterclasses, amb persones del gremi de reconeixement públic, comenta en Manel. Com són, per exemple, els professors Ramon Alcoverro, de la Universitat de Girona, en Xavier Valls, de Manresa, i Toni Bosch, de Sabadell. Són classes d’alt contingut, per «preparar el temari de selectivitat amb nivell ben superior a l’habitual», afegeix en Manel, i acostumem a fer dues o tres a l’any.

Les lectures de la Filoteca, funcionen com els grups habituals, algú que proposa una obra i és conductor de la discussió, informa la Maria, però pot ser més d’una persona i, fins i tot, de fora de la classe. En les propostes ja hi compten amb professorat jubilat, amb molts anys i forces i ganes de compartir coneixements, idees i propostes.

Per aquest any, ja n’hi ha programades (si no hi ha contratemps) una primera, per l’11 de novembre, del Discurso sobre la servidumbre voluntaria, de l’Étienne de La Boetie, «una de les primeres obres sobre deixar la llibertat en mans dels governants i el perquè», comenta la Maria, amb en Toni Ramoneda; el 10 de febrer del 2021, l’Àngels Baldó conduirà la lectura de l’obra de Judith ButlerViolencia de estado, guerra, resistencia. I el 12 de maig, la Felicitat Llop comentarà l’obra de Marina Garcés, Nova il·lustració radical.

Anar endavant!!

«Cal continuar fent i anar a més», sentencia en Manel en valorar l’experiència, i conscient de la situació. Però els resultats són molt bons, asseguren. Començant, diu la Maria per «aconseguir reunir alumnes d’IES molt diferents i compartir espai. Això, a Terrassa, és difícil. Pensa que som la ciutat amb més segregació escolar de Catalunya», subratlla.

Resultat de les activitats, afegeix la Maria, alumnes dels diferents instituts es fan visites, i «havíem parlat de barrejar grups dels diferents centres; clar que ara, amb la covid, està tot paralitzat i no sabem com serà, però sí que sabem que continuarem, perquè a més veiem l’alumnat entusiasmat». Un cas és el de l’IES Can Roca, on exalumnes, que ja estan a la universitat, encara tornen, es trobem i participen en la Filoteca.

Compten, a més, amb el fet que «les direccions dels instituts i les institucions veuen que la filosofia torna a agafar embranzida», assegura en Manel en informar que l’exposició de l’any passat volta pels instituts.

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre