Estem a un antic gimnàs reconvertit en espai de creació artística on es troben diferents col·lectius de la ciutat. Aquí ens hem citat amb l’Ambi, la Berta Pey, l’Edmundo García, l’Itois Bru i la Pilar, membres de la Qlectiva perquè ens expliquin com sorgeix i com funciona un col·lectiu artístic multidisciplinar, jove i autogestionat.
Comencem parlant sobre l’origen del col·lectiu. L’Ambi i l’Edmundo García ens expliquen que tot va començar amb Ansiosos de Arte, una sèrie d’exposicions que van fer a l’Aztur una desena de persones que venien de l’àmbit del graffiti. Aquest projecte quedà aturat un temps fins que, més endavant, alguns dels seus membres juntament amb els integrants del Corralito i altres persones van decidir reactivar-lo amb el nom de Qlectiva, canviant de nom i convidant a qualsevol persona que es volgués involucrar en el projecte. Per exemple, la xarxa d’artistes «que ha estat molt important» diu el Itois. Bru «perquè és on vam anunciar en un primer moment quina era la nostra intenció i on se’ns va sumar molta gent».
Com a col·lectiu, la Qlectiva ja ha fet quatre exposicions, una d’elles al carrer. La norma és que cada convidat ha de portar un nou artista per a la següent edició i d’aquesta manera es va creant una roda de gent nova de Terrassa o rodalies que hi participa. És interessant, diuen, trobar-se uns als altres i oferir-se visibilitat i possibilitats d’exposar perquè el circuit per mostrar la teva obra és molt reduït: «el circuit públic requereix d’un procés molt llarg i depèn del teu estil no encaixes al circuit privat, on tenen un perfil d’artistes que exposen molt marcat, així que nosaltres volem donar una oportunitat a la gent que prova amb coses diferents»
Què fa de la Qlectiva un projecte tan interessant? Per una banda la seva independència. La seva relació amb el circuit pública ha estat, fins ara, gairebé inexistent i el grup insisteix en que la Qlectiva és un projecte autogestionat que no depèn de ningú- tot i que estan oberts a la col·laboració-i és assembleari. Volíem crear les nostres pròpies vies, les nostres pròpies sortides. I de moment ho estan fent. El debat sobre el seu lligam amb les institucions públiques però, reconeixen que no està tancat del tot i estan oberts a possibles col·laboracions, no en va es reconeixen influenciats i agraïts vers projectes públics com la Descomunal, que ha anat posant en contacte artistes de la mateixa disciplina a la ciutat. A vegades, a dins les institucions pots trobar algú que t’entén i et vol ajudar diuen.
També els fa interessants i fins i tot revolucionaris la seva voluntat de sacsejar el món de l’art. «Ens semblava que a Terrassa l’escena artística i el seu públic ja eren molt grans i nosaltres el volíem, el volem renovar una mica». «Incitar a la gent, fer un art més jove i utilitzar-ho com a eina per apropar-se al jovent. També per continuar fent xarxa: és fonamental trobar altres persones que fan coses que t’agraden i veure que a la teva ciutat hi ha més gent creativa i veure la seva feina i potser col·laborar-hi» afegeix la Pilar.
La conversa deriva fins a terrenys on és més complicat posar-s’hi d’acord. És la Qlectiva un projecte polític? Alguns d’ells diuen que no, tot i que la mateixa manera en què estem tenint aquesta conversa ja és política, afegeix un d’ells. Altres diuen que tot el que fem acaba sent inevitablement polític. En qualsevol cas, el col·lectiu si que es fa ressò de moltes de les crítiques que es poden fer a la institució pública: manca d’ajuts a la creació, manca d’implicació real i d’espais, sobre tot a la via pública.
La Berta Pey recull i sintetitza aquestes diferències dient que la Qlectiva és, al cap i a la fi, un col·lectiu que reflecteix com cadascú es sent i es posiciona davant la seva pròpia necessitat d’exposar la seva obra, de voler rebre ajudes que no siguin per les vies tradicionals. I conclou amb un objectiu ambiciós: “el que hem vist que ens ha faltat a nosaltres com artistes, volem crear-ho per la gent que vingui després.”
Deixa un comentari