El passat divendres es va inaugurar una exposició del pintor, escultor i ceramista Joan Poch, a l’Abrils Shop (C. Baldrich 51 B). La mostra, organitzada per [Trobo l’art que t’agrada], està centrada en una selecció de quadres de petit format d’aquest artista resident a Mataró, i estarà disponible en aquest singular espai fins el 12 maig, on es podrà veure i també comprar.
Conversem amb el Joan el mateix dia de la inauguració, envoltats de quadres de la seva sèrie Cosmos, on dominen els guerrers i homes prehistòrics, minotaures, peixos i també alguns paisatges.
– Quan vas començar la teva passió per l’art i d’on ve?
Sembla tòpic però de petitet ja m’agradava dibuixar i pintar. Després de sortir de la llibreria on treballava (Joan havia estat soci cooperativista de la ja tancada llibreria Robafaves a Mataró, fins el 2012), vaig buscar reinventar-me fent allò que em fes estar feliç, i vaig tornar a recuperar la passió per l’art, la pintura. Tot just vaig incorporar l’escultura i la ceràmica, més enllà de fer-ho de manera puntual.
– Quina ha estat la teva formació?
Vaig estudiar a l’Escola Massana de Barcelona i també l’escola de ceràmica Ixió de Mataró. A més sóc artista resident del Museu del Càntir d’Argentona.
– A més fas difusió de l’art en general: has fet televisió, ràdio, tal com explica la teva web.
Faig un programa a Mataró Ràdio, ‘el somni del Minotaure’, de manera que entaulo converses personals molt enriquidores amb altres artistes. Fem una entrevista setmanal, i ja han estat més de 120 artistes els que han passat pel programa. Això és molta gent, i em permet estar en contacte permanent amb aquest món.
– Com descrius la teva obra artística?
Pregunta del milió, la faig sovint als meus entrevistats! (Riu). És cert que la meva pintura recorda les ceràmiques, i també aquestes recorden la pintura.
Diria que la meva obra té dues vessants: una és la meva passió per l’abstracció, i alhora tinc un tipus d’obra en què intento recuperar la vessant figurativa. Quan no estic explicant una història, la meva obra s’ajusta més a l’abstracció, en canvi per il·lustrar un llibre o un poema, faig servir més la figuració.
– Quina és la teva inspiració per pintar?
La meva inspiració és la vida mateixa, la meva vida diària. I la natura és la gran inspiració sempre, la qual no deixa de sorprendre’t. L’artista ha de sortir molt, es tracta de tenir els ulls oberts, anar descobrint noves coses, no hi ha excusa amb tot allò que ens envolta! Fins i tot hi ha massa i has de passar pe un sedàs tot allò que et pots trobar. Òbviament la inspiració també emana de les meves passions: la literatura, la música o el cinema.
– Tens alguns referents que destacaries?
Molts. Des del món de la literatura, passant pel cinema, que és molt plàstic visualment; o la música, com he dit abans. D’entre els artistes, només per dir algun nom, Picasso, Barceló, Tàpies, Basquiat, Pollock, Rothko…
– I quan vas començar a exposar? El teu ritme sembla que ha estat molt prolífic, a més internacionalment.
A partir del 2010 vaig tenir clar que volia recuperar aquesta passió, i volia que fos el meu ofici. Com que vinc de la part comercial, sóc conscient en què has de sortir fora i ensenyar la teva feina, ja sigui en espais públics i privats, que et suggereixin. Sempre i quan el que facis és sumar, no tot s’hi val i que no vagi en contra de la teva obra.
Estic molt content per exemple de l’exposició més recent que he fet a Teià. O la que vaig fer al Museu Arxiu de Llavaneres. També em va impressionar un espai on vaig exposar a Polònia, de grans dimensions, que de vegades poden absorbir l’obra.
 |
 |
– Valores més el procés que el resultat en les teves creacions?
Jo valoro i gaudeixo molt amb el procés. El resultat el veig com la part comercial de l’obra. Clar que si tant el procés creatiu com el resultat són brillants, ja és perfecte. De vegades passa que el procés és genial i el resultat no ho és tant, o a l’inrevés. Personalment opino que les exposicions serveixen per posar el punt i final a l’obra. És quan algú ja s’ho ha mirat, i per tant arriba el moment de fer una cosa de nova. Un retoc final seria absurd.
– Fa un temps que estàs molt centrat en la teva carrera artística. Has aconseguit viure d’allò que t’agrada fer?
Jo sóc molt insistent en allò que em proposo fer. És cert que en el món de l’art en general falta gent sensible que l’interessi gaudir-ne. Comprem coses materials, per estar bé de salut, per anar de vacances… Per què no ens omplim de coses maques al nostre voltant, i que ens aportin sensibilitat? L’art està travessant un moment difícil, sovint els artistes han de fer altres feines, perquè viure d’això és complicat. Jo dic que fem resistència, i que és una cursa de llarga distància. A més tot requereix un temps.
– Finalment, què t’ha semblat l’espai del cafè Abrils per exposar la teva obra?
És un espai molt acollidor. La Laura Mendiluce de [Trobo l’art que t’agrada] ha pensat que seria un lloc adient per exposar quadres meus de petit format que hi encaixarien bé (jo normalment pinto obra més grossa). Segurament és un lloc més petit del que jo normalment m’hi fixo per a la meva obra, però ho trobo encertat, donat que de vegades cal acostar l’art a un públic més genèric del que sol anar a galeries, i els artistes apropar-nos-hi a la gent, de forma que puguin veure i gaudir d’obres de qualitat.
Miquel Gordillo
Text i imatges
Conversa amb l’artista plàstic Joan Poch a Abrils Shop.
Deixa un comentari