L’elecció del capgròs de l’any, a la ‘República dels capgrossos’

No Comment
Foto de grup després de la presentació de cadascú. Foto PV Foto de grup després de la presentació de cadascú. Foto PV

Desercions al final del camí i crítiques (de «colegues», però deixant constància) a la més que evident manca de dones (dues només entre 12) van ser les notes inesperades de la presentació pública i únic acte obert de la campanya per a l’elecció de capgròs de l’any 2017, el passat dissabte 3 de juny.

Amb l’augment de l’èxit d’aquesta figura o personatge, en la qual Terrassa és pionera, i del procés d’elecció de les capdidates, el risc de perdre sintonia amb el sentir i opinió populars podrien amenaçar la idoneïtat dels mecanismes i normes amb què ha funcionat fins ara l’organització del mateix. D’altra banda, la diversitat d’àrees d’intervenció o en les quals s’han guanyat algun o molt prestigi les candidates fa difícil d’escollir.

botomalarrassa

De totes formes, el vapor Ventalló va ser una festa aquest 3 de juny, on onze de les 12 capdidates defensaren el propi nom i currículum per entrar a formar part de creixent grup de capgrossos egarencs, un grup que està ja formalitzant reconeixement com a colla de cultura popular.

La pitada/salutació davant l’anunci de la retirada del vinyetista del quotidià imprès de la ciutat, que es presenta com a Don Edi, deixà en evidència, sinó el mal gust, com a mínim un excés de cel en voler que hi hagués representació de tot entre les capdidates, fins i tot de masclistes inveterats, a banda consideracions sobre les qualitats o no artístiques de les mateixes.

Res que deslluís la presentació d’en Jaume Oller, més conegut com el del Porró, el famós i ja emblemàtic bar de tapes del carrer de la Palla; tot seguit per la Pamela Navarrete, periodista, que posà en valor el seu treball junt amb els grups musicals locals; mentre en Jaume Talló, forner i comerciant i organitzadors de comerciants, trencà una llança en favor del comerç com a articulador de ciutat i relacions socials.

En Rafael Aróztegui, més que reconegut i veterà fotògraf, autor d’un blog dedicat a la memòria històrica de la ciutat, apunta com a capdidat amb força. Com el també veterà, dels grups de cultura popular en Paco Salazar, qui de fet fa anys que acostuma carregar un gran capgròs, el del Drac de Terrassa.

Representats del món dels escenaris, l’Alícia Rey, cantora del grup Sense Sal, qui no va poder assistir per imponderables, però envià un text escrit, precisament deixant constància de la feble (pel nombre) representació dones entre les capdidates. Després, l’Eduard Biosca, més conegut com a senyor Bohigues, humorista i locutor de ràdio, i l’Alberto Demomento, també humorista.

En Joan Tamayo, advocat i activista per la defensa dels humans i socials, s’aventurà a proposar per Terrassa no només la seva elecció com a capgròs, sinó, molt més enllà, la instauració a la ciutat d’una «república de capgrossos, una illa de pau i drets». Minyó i bastoner incansable, l’Adrià Mas sorprengué el públic amb una cançó enaltint de les seves qualitats i potencialitats de treball i dedicació. Mentre que, finalment, el Cesc Castellet, animador del Cafè del Teatre i de la cultura popular egarenca, i de qui es diu que serveix de vincle o correu amb el Casinet de l’Espardenya, organitzador d’aquest procés tot.

Durant l’activitat al vapor es va poder votar a les urnes instal·lades allà mateix. L’organització ha rebut vots també a l’adreça de correu casinetdelespardenya@gmail.com. El divendres de Festa Major es farà públic el resultat.

Pep Valenzuela

Galeria d’imatges de la presentació dels capdidats:

Related Articles

Deixa un comentari