Són els llibres, i no només la poesia, un arma carregada de futur? Alguns, o molts, segur que no, com també deu de passar amb la poesia. El cert, de totes formes, és que fins fa relativament molt poc temps, els llibres han estat el reservori principal i via de transmissió de la cultura i el saber en general de les societats modernes.
Enmig d’aquest univers, les idees, utopies, crítica, anàlisi i propostes del present i pel futur. Segurament, les editorials més conegudes i emblemàtiques a la majoria de països han tingut aquesta marca: crítica, transgressió, rebel·lia, voluntat de canvi; de forma molt clara i directa quan es parla d’assaig. Així, doncs, generalment molt vinculades al moviment pel canvi o la revolució d’allò establert i/o donat per suposat.
Alcira (Synusia), Miguel (Virus), Jordi (Pol·len) i Joan (Icària), al Candela, dissabte 16 juliol. Foto MG
És el cas, sens dubte, de les editorials Virus, Pol·len i Icaria, convidades especials del vermut d’estiu organitzat per la llibreria Synusia, amb suport de Malarrassa, del passat dissabte 16 de juliol. Una oportunitat de gaudir de bon ambient i conversa interessant a la seu de la llibreria, en l’espai de l’Ateneu Candela.
Les tres, en el recorregut dels darrers quaranta anys, nasqueren en moments de grans canvis al país i el món. La primera, Icaria, l’any 1975, “un 20 de novembre, casualment, segons un relat que pot tenir quelcom de llegenda”, explicà en Joan, un dels més nous en el projecte.
La segona, Virus, en l’any 1989, el de la caiguda del Mur de Berlín i, a l’Estat espanyol, després de la major vaga general de la història recent, la del 14 de desembre de 1988 contra un pla d’ocupació juvenil del PSOE; “eren anys de nous moviments socials, alternatius”, subratlla en Miguel, “mentre l’extrema esquerra crescuda durant la lluita contra Dictadura declinava, apareixia la lluita per la insubmissió i l’okupació en la fase que encara coneixem, entre altres”.
A la sala d’actes de l’Ateneu Candela. Foto MG
Finalment, Pol·len apareix en el marc de la crisi econòmica que encara patim, amb nous conflictes i lluites als quals el 15M dóna visibilitat, nous personatges en la vida social i política, “volíem crear un espai d’experimentació, no volíem fer res ‘normal”, relata en Jordi, un dels fundadors, afegint que la preocupació inicial girava entorn a l’edició ecològica, després que tanqués la última indústria gràfica al barri barceloní d’Horta.
En tots tres casos, una preocupació comuna per la manca de llibres, textos consistents, pensament, relat i proposta del propi moviment en cada època. Per això, argumenta en Miguel, “ens plantejàvem no només editar llibres, sinó també la seva distribució, que estiguessin arreu”. Virus va orientar el treball dels primers temps cap a la recuperació de la memòria històrica del moviment llibertari i crític.
La gent de Pol·len començà amb manuals d’imprimir de forma respectuosa, pensant en les conseqüències mediambientals. Però de seguida, en rebre títols que els van interessar, s’animaren a ampliar el ventall d’interessos: ecologia aplicada a la producció, ciències socials, pensament polític, feminismes, fotoperiodisme.
Aquesta és una proposta temàtica molt semblant a la d’Icaria que, en aquestes dècades, ha anat creant xarxes i comunitats, entre les quals amb el món acadèmic i centres d’investigació. Una perspectiva, la de les comunitats, des de la qual parla en Miguel: “Formem part de moviments polítics més amplis, el que fem depèn dels moviments. Un llibre, una editorial soles no fan res”. Per la seva part, en Jordi rebla aquesta afirmació en afirmar que “el llibre sol no pot ser, cal comptar tot el que l’envolta, l’entorn”.
Finalment, aquestes tres editorials, junt amb altres que van sortint durant la conversa: Traficantes de Sueños, Capitán Swing, Tigres de Paper, Txalaparta… constitueixen una comunitat que creix i es desenvolupa sobre la base de criteris i valors com, principalment, la cooperació i la col·laboració. “La nostra experiència”, declara en Miguel de Viurs, “és que es poden generar espais de col·laboració sense competència amb les altres editorials, amb llibreries i també en la distribució”. Això, conclou, “no debilita, al contrari, enforteix”.
Prova fefaent, explica en Jordi de Pol·len, “és l’espai Contrabandos, a Barcelona, de cooperació i no competència, compartit per aquestes editorials i altres per fer activitats, vendre i distribuir”. Afegeix en Joan d’Icaria que, efectivament, “treballem criteris radicalment diferents als de les grans editorials i distribuïdores, que funcionen amb lògiques financeres principal i quasi exclusivament, no té res a veure amb nosaltres”.
En aquest punt, quasi amb el vermut a punt, encara un apunt sobre l’èxit d’aquestes petites i mitjanes editorials: mostra de l’èxit del funcionament cooperatiu i col·laboratiu és que les grans editorials copien formes de relació o, com a mínim, intenten fer de forma semblant. Clar que això, en el millor del casos, es queda en la forma, sense contingut.
En tot cas, per a més informació i gaudir de les possibilitats i propostes, val la pena fer un passeig per les respectives webs, i encara millor passant per la pròpia Synusia, el moviment no para…
Pep Valenzuela
Deixa un comentari