Miquel Pujadó durant l’entrevista als Amics de les Arts. Foto PV
La biografia del cantor terrassenc es va presentar el passat 12 d’abril a la Biblioteca Central.
Pep Valenzuela
El Miquel-Lluís Muntané, es coneixen des dels anys 70, en el món de la cançó, cantants molt joves tots dos. Amics des de llavors, fa temps que em deia que volia fer un relat biogràfic sobre mi mateix. Ell va convèncer l’editorial Llibres del Segle i durant el 2018 van anar fent trobades mensuals durant les quals anaven parlant una mica de tot plegat.
A partir dels materials d’aquestes converses, a més de lletres de cançons, fragments d’entrevistes i els textos propis, l’autor va «cuinar» el llibre com li va semblar oportú, comenta en Miquel Pujadó en entrevista amb Malarrassa.
Al Miquel li sembla «curiós» el fet que es publiqui un llibre sobre la seva vida. Per ell, personalment, és interessant conèixer una altra mirada sobre la pròpia vida, «que t’ajuda a conèixer-te millor».
En el pròleg, tanmateix, la Isabel Clara-Simó afirma que aquest és un «llibre excepcional», perquè la cançó catalana és tractada amb «rigor i afecte», perquè de l’intercanvi entre en Muntané i Miquel «s’intercanvien pensaments» amb els que «aprens de l’un i de l’altre». Però, «sobretot, hi ha Miquel Pujadó: un home culte, un poeta excepcional i un cantautor com seria difícil trobar-ne un altre igual». Més enllà, la prologuista afirma que aquest és «un llibre imprescindible: per als historiadors i per als lingüistes, per als músics i per als dramaturgs», així com per als «amants de cançó i per a les persones, cultes o no, que estimen una cançó ben dita, ben musicada i ben cantada».
En Muntané fa un relat temàtic, no cronològic. Ho ha anat amanint amb fragments de cançons d’en Miquel relacionades amb el tema, fent un relat des d’una perspectiva polièdrica, fent una visió general de la manera de pensar i de fer, escriure. Hi ha també un capítol de fotos amb família, amistats i relacions artístiques.
Certament, en Miquel tenia moltes coses a dir. Durant la seva vida s’ha relacionat i treballat o col·laborat amb persones importants en el món de la cançó i el teatre , com en Carles Canut, Josep Maria Pou, Aznavour, Gato Pérez, Moustaki, Paco Ibáñez, Ovidi Montllor, Serrat, en Raimon, Xesco Boix i altres.
I té una opinió a considerar sobre algunes de les experiències que ha viscut el país en les darreres dècades. Començant per la mateixa cançó, la catalana i altres, perquè va ser el descobriment de la cançó francesa d’en Brassens i Léo Ferré que «em va causar un gran impacte i em va desvetllar l’interès».
Fa una crítica dura del dit «rock català», que «no se’l van inventar els mitjans de comunicació, però sí que van aprofitar el sorgiment d’alguns grups per utilitzar-los per substituir la cançó, que més havia feia nosa al poder».
En Miquel parla també sobre els músics i els poetes, la llengua, el teatre, la docència, la política i el compromís… una opinió des de l’experiència personal.
No amaga el «bard» terrassenc, nascut a Madrid, l’orgull que sent per la publicació, que a més coincideix amb l’any del seu 60è aniversari. En tot cas, això no li fa perdre el ritme de vida, marca per una, es podria dir, ultra activitat artística i professional que barreja composició de cançons, escriptura de llibres, traduccions, adaptacions de clàssics en català i castellà per a lectores infantils i juvenils, actuacions i/o sessions de poesia cantada a instituts i escoles oficials d’idiomes per tot l’Estat espanyol, així com actuacions a altres països.
Miquel-Lluís Muntané
L’autor del llibre és sociòleg -especialitzat en sociologia de la cultura-, escriptor, periodista i gestor cultural. Ha exercit la docència a l’Institut de Ciències de l’Educació de la UB. En l’àmbit comunicatiu, va ser director de la revista Saba Poètica, i ha col·laborat o col·labora a El Punt-Avui, el 9 Nou, El Temps, Catalònia, Serra d’Or, El Triangle, Revista de Catalunya, Revista Musical Catalana, Onda Cero i COM Ràdio, entre d’altres mitjans. Ha publicat una trentena d’obres que comprenen poesia, narrativa, assaig, teatre i memorialisme.
Deixa un comentari