Captura de pantalla del vídeo editat per Misicòpates amb Manu Chao
Redacció
Durant aquest confinament han estat un munt els cantants i grups musicals que, amb mitjans més o menys casolans, han publicat a les xarxes el fruit del seu treball a fi i efecte de fer-nos una mica més amena i agradable la reclusió. Els més avesats tecnològicament parlant han pogut elaborar cançons ben produïdes, però el cert és que la majoria s’han limitat a fer acústics: és a dir, a rascar la guitarra i a cantar sense cap mena d’artifici. A pèl, vaja.
Amb el propòsit de posar el seu granet de sorra a l’activitat musical generada a les xarxes, un grup de la ciutat (els Musicòpates) han decidit oferir els seus medis de producció casolans per afegir instrumentació i veus a alguns d’aquests artistes. És el cas de la cantant neerlandesa Glennis Grace, del cantautor Ricardo Marín i del gran Manu Chao. Tres bons exemples de generositat i empatia musical que han permès als Musicòpates “guarnir” amb molt respecte i moderació unes cançons que ja de per sí brillaven amb llum pròpia i de gaudir, alhora, d’una experiència molt gratificant amb músics de qualitat contrastada.
Com a mostra de l’experiment, l’enllaç de l’última col·laboració entre els Musicòpates i un artista que, en aquest cas, no necessita presentació: Manu Chao, amb un fragment de Mala Vida (Coronarictus Smily Killer Sessions nº 19), cedit per l’autor desinteressadament a Musicòpates Produccions per afegir-li instrumentació i veus. Veu i Guitarra: Manu Chao; teclats i sàmplers: Toni Solé; baix i mescles: Pepe Gámez; percussió: Antonio Sánchez “Pelagrillos”, i cors: Xavi J. Prunera.
