Eduard Roca i Albert Mestres al capdavant de la botiga NIkochan còmics. Foto: PV
Pep Valenzuela
L’abril del 2016 obria al carrer Cervantes, a tocar de l’estació del Nord, una nova llibreria especialitzada en còmic de nova edició, paper, i encara amb una oferta molt ampla de manga. S’hi poden trobar altres coses, com figures, jocs de taula i productes del dit merchandasing, però la passió de l’Albert Mestres, informàtic, i de l’Eduard Roca, il·lustrador, és el còmic. La llibreria, amb 2 anys a Terrassa, és un projecte que ve de lluny, pel temps, deu anys, i distància, va ser creada a Badalona.
El model de botiga és el mateix que havien creat a llibreria de Badalona, de la qual l’actual és continuació. Venen llibres de nou, res de segona mà, i és principalment botiga de còmics. Després tenen altres productes, «però la nostra mentalitat és el còmic», destaca l’Edu, «quan pensem en la botiga pensem a vendre còmics i el tema del paper». Els altres productes són figures, merchandasing, jocs de taula. I, encara, dintre del còmic, «el mercat del manga ha crescut moltíssim i li donem molta importància».
L’Albert explica que els agradaria portar més còmic del dit europeu o d’autor, «que ens agrada molt, però la veritat, a la gent li costa comprar-lo». En aquesta qüestió, l’Edu creu que «la clientela del còmic europeu no ens coneix o, si ha vingut, potser no ha trobat l’oferta necessària, però és que el més habitual és el còmic més comercial, de superherois, manga de tota mena, el públic juvenil predomina el manga… i no hem tingut condicions de treballar millor l’altra oferta».
Segons l’Edu, que és un gran dibuixant, el còmic europeu té molta fantasia també, hi ha còmic històric i fantàstic, en referència clarament amb el realitzat a França, que fa servir un format més gran, i es publica amb periodicitat més llarga; mentre que el còmic més venut és mensual, de lectura ràpida, com els Marvel, afegint que tenen en els últims anys la connexió amb el cinema.
Un desafiament per als botiguers, perquè com diu l’Albert, «el públic l’acabes fent tu amb el producte que portes i ofereixes, tot i que acabem compartint molts clients que a cada lloc s’interessen per algun producte en concret», recordant l’experiència a Badalona.
Cursets, tallers i activitats extra
La botiga també és un espai de taller de dibuix. L’Edu n’és el responsable. En diferents franges horàries, infants amb interès per aprendre a dibuixar o que ja en saben però volen millorar, posen mans a l’obra en la botiga sota la mirada i atenció de l’Edu que té anys d’experiència i estudi. Aquests tallers els anuncien a la web. Els horaris i classes són molt personalitzades, «més que classe intento adaptar al màxim el que necessita cada alumne, que tinguin una base la més sòlida possible i que desenvolupin la seva creativitat», explica.
D’altra banda, es fan presentacions de llibres, «sempre donem facilitats perquè els autors facin presentacions, autors locals, generalment. Tenim contacte regular amb ells», informa l’Albert. Alguns publiquen bastant i passen sovint per la llibreria, com per exemple, en Miguel Àngel Segura, que fa llibres de misteri. La seva obra més coneguda és El Hospital del Tòrax.
Albert i Edu, passió pel còmic. Foto: PV
Una història de casualitats i misteri
P.V.
L’Albert i l’Edu treballen junts des del 1999, quan el primer obrí una botiga d’informàtica i l’Edu s’hi afegí. La informàtica va funcionar fins que instal·laren al costat un gran centre comercial dedicat al mateix sector. Tot i això, abans d’aquest fet, «ja treballàvem totes les hores del dia i no cobríem despeses, era una cosa molt dura», recorda l’Edu.
Com a les històries d’herois, però, el vent semblava bufar a favor seu. «Algunes casualitats ens vam permetre estar aquí ara amb la tenda de còmics», explica l’Albert, tot afegint que «en definitiva, és el que sempre ens ha agradat». Un parell de clients, cadascú per la seva banda, va informar els companys de la possibilitat d’adquirir una tenda de còmic que tancava, i el 2008 reobrien la tenda amb nova personalitat. Va ser una decisió difícil, però també forçada per les circumstàncies i pel desig de treballar en allò que els resultava més interessant. «Ens vam tirar a la piscina», diu l’Edu, «però el canvi va ser molt bo».
L’Albert és el propietari del negoci, però preguntat sobre el paper de l’Edu respon que «és com si fóssim socis», al mateix temps que l’Edu matisa: «la feina l’hem fet entre els dos, ens hem ajudat, on no arriba un arriba l’altre, és una relació estranya i complexa, de vegades quan parlem amb la gent no entenen el concepte.
Com per afegir algun misteri al relat, l’Edu relata que «va ser molt estrany el traspàs de la tenda de còmics, perquè aquest noi ja tenia la botiga tancada feia mesos, però seguia pagant el lloguer i mantenint el local, estrany!» En tot cas, sembla ser no es podia dedicar al negoci, afegeix l’Albert, perquè «tenia una parada al mercat de Sant Antoni, també de còmic i no podia portar tot. Encara està al mercat, és de segona mà, és altra forma de treball». Sigui com sigui, estem parlant d’un negoci que, tot i ser molt nou a Terrassa, té història i cert pedigrí.
Van obrir amb el nom Nikochan, que mantingueren en traslladar-se a Terrassa. Recorda l’Albert que vam estar un parell d’anys molt bé, però que, després, entre els efectes de la crisi i la pujada de l’IVA, van començar a notar la caiguda de vendes. «A nosaltres, al ser llibres, l’IVA no ens afectà, però la clientela sí que els va afectar, es veu molt clar si mirem les estadístiques, baixades en picat», declara l’Albert.
D’altra banda, el lloc on estava la botiga, en una avinguda al límit amb Sant Adrià, al principi estava molt bé, molta llum i molta gent, però amb el temps es va anar «deteriorant de forma bàrbara». L’ajuntament va deixar aquella zona com abandonada, «durant 4 anys vaig estar reclamant el canvi de la bombeta de la farola perquè allò es quedava fosc totalment, escrivint cartes a l’alcalde i a Urbanisme i res, cada vegada més brut, no hi havia policia», assegura l’Albert.
Ja miraven locals de lloguer a Badalona, amb preus impossibles, quan novament, la sort es va creuar en el seu camí. L’Albert, s’havia mudat a viure a Terrassa i camí de l’estació trobà l’actual local en lloguer, un local ideal, al costat de l’estació. «Tot i els dubtes, no ens ho vam pensar massa», diu l’Albert.
El canvi fou superàpid, «l’adaptació quasi ni es va notar, ni pèrdua de vendes ni res, la clientela nova va venir de seguida, vam passar a vendre més que a Badalona, amb dos mesos ja havíem duplicat les vendes, el canvi va ser molt bo», comenten satisfets.
Deixa un comentari