Òmnium Cultural Terrassa tancà la celebració del 50è aniversari presentant el llibre d’aquesta ‘història compartida’

No Comment
Portada del llibre Òmnium Cultural i Terrassa 50 anys d’història compartida, de Marc Zanon

El 16 d’octubre de 1969, per un acord de la Junta Directiva d’Òmnium Cultural, quedava legalitzada la primera delegació territorial de l’entitat a Terrassa. Durant tot l’any 2019 s’han celebrat actes per commemorar aquest 50è aniversari, i el 22 de gener d’enguany, s’ha fet l’acte de cloenda al Centre Cultural, amb la presentació del llibre Òmnium Cultural i Terrassa: 50 anys d’història compartida, escrit per l’historiador terrassenc Marc Zanon.

A l’acte, va parlar l’actual presidenta d’Òmnium Terrassa, l’Anna Carol, així com el president nacional de l’entitat, Marcel Mauri, i alguns testimonis de moments destacats de la feina feta en aquestes dècades, com són: en Jaume Aulet, dels primers monitors de català, Ferran Pont, de la comissió d’urbanisme; Mercè Corbera, del Moviment Rialles, Alfons Conesa, premis literaris; i en Xavier Ordeix, representant a Terrassa Decideix. Saludà l’acte l’alcalde de Terrassa Jordi Ballart.

En la presentació del llibre, l’autor Marc Zanon féu un resum dels moments i etapes viscudes per Òmnium a la ciutat, tot començant per destacar que, avui, és «l’entitat no esportiva amb una massa social més gran a la ciutat, superant amb escreix els 5000 socis».

Òmnium, subratllà en Zanon, va assumir en els primers anys de vida «el paper de suplència d’unes institucions que el franquisme negava». La primera gran obra de l’entitat a Terrassa va ser «l’organització de classes de català en un moment en què els plans d’estudis oficials obviaven aquesta responsabilitat». Va fer referència també al Moviment Rialles, que promogué espectacles de qualitat per a nois i noies en llengua catalana i que va ser un model que guanyà dimensió nacional.

5 experiències clau a la història d’OC-Terrassa, Jaume Aulet dels primers monitors de català, Ferran Pont comissió d’urbanisme, Mercè Corbera Moviment Rialles, Alfons Conesa premis literaris, Xavier Ordeix procés d’independència amb Terrassa Decideix. Foto: @omniumterrassa

La Comissió d’Urbanisme creada per l’entitat va jugar un paper clau en la conservació del patrimoni en un «període convivien una trama urbana molt poc planificada amb un patrimoni arquitectònic molt ric però en procés de ràpida destrucció i un creixement desordenat». Edificis avui tan valorats com el vapor Aymerich, Amat i Jover, el Teatre Principal, Cal Sastre d’Olesa, el Magatzem Farnés (l’actual Arxiu Tobella) o la Casa Alegre de Sagrera són alguns dels que es van salvar de la destrucció.

Òmnium Terrassa ha estat també la impulsora de la gran majoria de premis literaris a la ciutat des del 1980: el Ferran Canyameres, el Maria Rovira (de narracions curtes per a alumnes d’ensenyament secundari i postobligatori), el Maria Montserrat Oller (de narracions curtes per a alumnes de cicle superior de primària) i l’Enric Gall de poesia promogut per l’Associació de Poetes Terrassencs. Tots conflueixen, des de juny del 1994, en la Nit del Misteri, la gran cita anual de la cultura a Terrassa.

«Passat el que en el llibre hem anomenat “interludi”», explica en Zanon, cal anar a finals de la primera dècada dels 2000 per a entendre el creixement d’Òmnium a Terrassa, amb la celebració de la consulta ciutadana per la independència Terrassa Decideix, ara fa 9 anys, i les campanyes com el «Som una nació, nosaltres decidim» i «Un país normal» a partir del 2013, en el camí cap a la celebració d’un referèndum.

Text íntegre de la presentació del llibre Òmnium Cultural i Terrassa: 50 anys d’història compartida, realitzada per l‘autor, en Marc Zanon i Pérez:

La importància d’Òmnium Cultural a la ciutat de Terrassa demanava de poder-ne realitzar un repàs històric, i la celebració dels seus 50 anys era el moment ideal per a portar-ho a terme. Poc es podia imaginar la junta encapçalada per Avel·lí Estrenjer l’any 1969 que aquella primera delegació territorial d’Òmnium acabaria esdevenint 50 anys després l’entitat no esportiva amb una massa social més gran a la ciutat, superant amb escreix els 5000 socis.

La relació entre Òmnium i Terrassa ha estat llarga i prolífica, amb moments de més i menys intensitat. Tant és així, que fer una història d’Òmnium és fer-la de la ciutat mateix, tenint en compte que les activitats desenvolupades han respost a un moment històric de la ciutat molt concret i unes circumstàncies determinades, sovint donant resposta a necessitats socials ben marcades.

És ben sabut que Òmnium va assumir en els primers anys de vida el paper de suplència d’unes institucions que el franquisme negava. I la primera gran obra de l’entitat a Terrassa va ser l’organització de classes de català en un moment en què els plans d’estudis oficials obviaven aquesta responsabilitat. Donant resposta a la demanda de moltes famílies –la majoria castellanoparlants– que reclamaven que els seus fills i filles poguessin accedir al català, l’entitat va fer un pas endavant en la lluita per l’ús de la llengua catalana. El llegat seria més que destacable: centenars de nois i noies coneixien per primera la llengua del país gràcies a les classes d’Òmnium. A més, es van posar les bases per a la construcció d’un cos de docents de la llengua, que s’havien iniciat en l’ensenyament fent de monitors i monitores en nom d’Òmnium.

Marcel Mauri, Jordi Ballar, Mariàngela Vilallonga i Anna Carol durant l’acte. Foto: @omniumterrassa

En aquest mateix sentit s’ha d’emmarcar el naixement del moviment Rialles en el si de la delegació local: es tractava de promoure espectacles de qualitat per a nois i noies en llengua catalana, amb unes sessions que es realitzarien durant anys al centre de la ciutat però també als barris de majoria castellanoparlant en els quals s’estava fent classes. En un moment en què l’accés a l’oci en català era més aviat difícil, les funcions de Rialles seran recordades com el primer contacte de nois i noies amb espectacles en català i amb Òmnium mateix. Des d’aquí, el moviment creixeria pel país, arribant a la xifra de 15 000 assistents als seus espectacles l’any 1981. I tot havia sorgit sota el paraigua d’Òmnium Terrassa.

Una cosa semblant es pot dir de Pedagogia de l’espectacle, que també apareixia a mitjans dels setanta com a mecanisme per promoure la cultura artística a les escoles. Òmnium Terrassa s’encarregava de la coordinació de les activitats donant suport als centres escolars que es volguessin adherir a la iniciativa per portar a la pràctica sessions pensades per un equip d’especialistes en cinema, música i teatre.

Per tant, podem establir que l’entitat va liderar la defensa de la llengua catalana a la ciutat en un moment d’especial debilitat, posant el focus de manera molt intensa en els i les joves de Terrassa.

La darrera branca de la tasca desenvolupada en aquesta dècada va ser la creació de la Comissió d’Urbanisme. A la Terrassa del període convivien una trama urbana molt poc planificada amb un patrimoni arquitectònic molt ric però en procés de ràpida destrucció i un creixement desordenat, conseqüència de l’arribada de quantitats ingents de població. La feina feta per la secció va ser de gran rellevància, especialment pel què fa a la conservació de patrimoni: edificis avui tan valorat a la ciutat com el vapor Aymerich, Amat i Jover, el Teatre Principal, Cal Sastre d’Olesa, el Magatzem Farnés (l’actual Arxiu Tobella) o la Casa Alegre de Sagrera es van salvar d’una més que probable destrucció gràcies a l’impuls de la Comissió que treballà conjuntament amb altres col·lectius de la ciutat. A més, la conservació del patrimoni anava calant en l’ajuntament gràcies en bona mesura a la pressió exercida, redactant-se un catàleg d’edificis d’interès històric i artístic.

La dècada del 1980 suposava la consolidació de la democràcia al país, cosa que implicava l’arribada d’unes institucions que atenien aquells espais que havia ocupat Òmnium Cultural durant el franquisme. Si les energies del grup a la ciutat se n’havien anat inicialment a l’ensenyament del català, el decret d’obligatorietat del català a l’escola deixava en segon terme aquesta ocupació. El mateix es pot dir sobre la Comissió d’Urbanisme: els governs democràtics assumien amb reserves el paper de conservació del patrimoni arquitectònic de la ciutat. Venien uns anys de consolidació de l’ús del català per mitjà del desplegament de la Llei de Normalització Lingüística (1983), i és per això que campanyes com «El català a la ràdio» (Terrassa), «Els dijous de l’Òmnium» (a TV-20) o el «Català a la feina» mostren el moment vital de la societat i l’entitat.

La segona línia d’actuació en el període va ser la promoció de la cultura catalana. I és que Òmnium Terrassa ha estat la impulsora de la gran majoria de premis literaris atorgats a la ciutat des del 1980: el Premi Ferran Canyameres, el Premi Maria Rovira (de narracions curtes per a alumnes d’ensenyament secundari i postobligatori), el Maria Montserrat Oller (de narracions curtes per a alumnes de cicle superior de primària), així com el Premi Enric Gall de poesia promogut per l’Associació de Poetes Terrassencs consten en la nòmina de certàmens desenvolupats per l’entitat. Tots acabarien confluint des de juny del 1994 en la Nit del Misteri, en la que és la gran cita anual de la cultura a Terrassa.

Passat el que en el llibre hem anomenat “interludi”, ens hem de situar a finals de la dècada dels 2000 per a entendre el creixement d’Òmnium a Terrassa. Concretament demà farà 9 anys es portava a terme la consulta ciutadana per la independència Terrassa decideix, que havia estat organitzada amb el suport implícit d’Òmnium, gràcies a la presència de Xavi Ordeix –per aquells dies membre de la junta– en el comitè que va liderar el projecte. Val a dir que tot havia començat després que un grup de persones es va adreçar a Òmnium per plantejar la possibilitat d’organitzar-la, en el marc de les consultes populars convocades pel país. Aquell esdeveniment va suposar, sense cap mena de dubte, el punt de partida del creixement social de l’entitat a la ciutat.

Òmnium Terrassa evidentment assumia el posicionament nacional de l’entitat fent seves campanyes com el «Som una nació, nosaltres decidim» o «Un país normal» a partir del 2013, en el camí cap a la celebració d’un referèndum. L’objectiu era promoure les votacions i facilitar la relació entre partits i societat. Fixada la data per al 9 de novembre de 2014 des d’Òmnium Terrassa es celebraven diverses activitats per promoure la participació en la consulta per la independència i el local d’Òmnium es convertia en un dels punts d’informació del procés.

El següent gran pas marcat en el calendari era la celebració del referèndum per la independència l’1 d’octubre de 2017, que va situar novament Òmnium en el centre de l’espai públic, amb la finalitat de mobilitzar novament la ciutadania a favor de la votació –conferències, Marató per la democràcia…– i actuant de manera propera als partits. Seguint les directrius de Barcelona, Òmnium Terrassa no va participar directament dels actes del referèndum, si bé és cert que molts dels membres de la junta i centenars de socis van intervenir en diversos col·legis electorals.

Davant les conseqüències dels fets de l’1-O, la delegació va mantenir una doble estratègia d’actuació: d’una banda, continuar amb les activitats que de manera estable feia des de fa anys centrades en la cultura. De l’altra, una reivindicació contra l’empresonament del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i el de l’ANC, Jordi Sànchez, que se sumaria posteriorment al de Rull, Forcadell, Bassa, Junqueras, Romeva, Turull i Forn. En un moment extremament delicat, la junta ha vingut actuant de manera consensuada amb la direcció de Barcelona, assumint-ne les campanyes nacionals i pactant les que es desenvoluparien exclusivament a Terrassa.

Així, sembla un fet que els moments de més dificultats ambientals —en dictadura i actualment— han estat els d’una major participació ciutadana en Òmnium Cultural, que confirma la seva existència i una estreta vinculació amb Terrassa. Ha estat habitual el treball amb entitats, col·lectius i associacions de la ciutat, teixint una xarxa que l’ha portat a esdevenir una referència en la vida de la ciutat.

Marc Zanon i Pérez

Related Articles

Deixa un comentari

Cicle de debats ‘El futur que volem/2’. Del 22 d’octubre al 26 de novembre