Autor: Antonio Gramsci Traducció: Mercè Tafalla i Joan Tafalla Edició: Joan Tafalla Col·lecció: Assaig Pàgines: 352 Data de publicació: febrer 2019 Mida: 145×225 Isbn: 978-84-16855-37-7 Preu: 16,00 € amb impostos
Redacció
Aquesta antologia pretén aglutinar el pensament de Gramsci al voltant d’un seguit de textos escrits entre 1917 i 1926, amb un estudi introductori d’en Joan Tafalla, que apropa al públic català el pensament del revolucionari sard. A partir d’aquests textos hom percep l’evolució de l’entusiasme inicial a la maduresa de la realitat però sempre mantenint la coherència en defensa de la revolució.
En Joan Tafalla (Barcelona, 1953) és militant comunista. Va ingressar al PSUC la primavera del 1971. El 1982 va participar de la fundació del PCC. És doctor en Història per la UAB, amb un treball sobre la Revolució Francesa. Especialista en Gramsci, és també autor de nombrosos articles i ponències sobre democràcia, socialisme, revolució russa, i pensament marxista. Va ser un dels fundadors de l’associació Espai Marx i en va ser membre actiu durant més de 15 anys.
Amic de Malarrassa, en Tafalla respon així a les preguntes de la redacció sobre aquest llibre:
-Per què publicar ara aquests textos del pensador i dirigent comunista?
El primer objectiu és publicar Gramsci en català. Des dels anys 60 en què Jordi Solé Tura va publicar diverses antologies temàtiques dels Quaderns (Quaderns de la presó, considerada l’obra clau de Gramsci, Cultura i literatura i El Príncep modern, 1968), i el 1983 quan l’editorial Laia va publicar la traducció de Jordi Moners d’El materialisme històric i la filosofia de Croce, només podem ressenyar una publicació de Gramsci en català: Cartes des de la presó / Cartes a Tatiana Schucht, a part de l’antologia de contes escrits per als seus fills, L’arbre dels eriçons, o els sis textos publicats a l’arxiu digital marxista MIA. Poca cosa. Necessitem més publicacions de Gramsci.
-Amb aquest llibre serà suficient?
Aquesta és la primera d’una sèrie de publicacions de Gramsci en català. Serà seguida per la traducció de La qüestió meridional (1926). Un text clau per entendre quin rol juga el desenvolupament desigual en la construcció d’un estat-nació modern com fou l’italià. També estem traduint els Quaderns de Presó (QP) 25 i 27, on podrem observar com Gramsci entenia que calia estudiar la realitat d’allò que anomenava classes subalternes i, partint del seu sentit comú, contribuir a la seva conversió en classe dirigent.
Lluny de la raó populista, Gramsci no considera el poble i el seu sentit comú com a quelcom oposat a les elits en la simple dicotomia dalt/ baix que fan els populistes. Al contrari, el veu com un conjunt complex de grups socials travessat de contradiccions, que per superar el capitalisme cal que s’elevi de l’estadi econòmic corporatiu a l’estadi ètic-polític a partir d’una reforma intel·lectual i moral. És a dir, el poble per a deixar de ser subaltern cal que s’elevi a subjecte històric nacional/popular. Un instrument essencial per a això serà el partit. Al partit hi dedicarà una gran atenció en els QP denominant-lo «El Príncep Modern». En aquest llibre hi podreu trobar escrits referents a la construcció del PCI anteriors a 1926, sense els quals no es pot comprendre els apartats que hi dedicarà en els Quaderns.
Finalment, durant l’any 2020 sortirà la segona part de l’actual antologia amb els escrits entre 1926 i 1935.
Primera d’una sèrie de publicacions de Gramsci en català, aquesta serà seguida per La qüestió meridional (1926), i els Quaderns de Presó.
-Què més trobarem en aquests textos? Al Gramsci eurocomunista, potser?
El segon objectiu del llibre ha estat restituir un Gramsci traductor/aplicador de Lenin a Occident. Les lectures gramscianes de l’època de l’eurocomunisme ens donaven un Gramsci com a superació/substitució de Lenin. Era més una operació política que un respecte a l’obra del comunista sard. En l’actualitat, l’errejonisme ha usat i abusat de Gramsci o, millor dit, de la lectura posmarxista de Laclau i Mouffe de Gramsci. Ara que la hipòtesi populista està en el moment més baix de la seva paràbola potser ha arribat el moment que es llegeixi Gramsci directament. Sense filtres.
Volem restablir amb documents la veritable relació entre ambdós pensadors i lluitadors comunistes. Especial atenció es presta a la qüestió de l’hegemonia i a la qüestió de la traducció de l’experiència russa a Occident. També a la peculiar lectura i aplicació que Gramsci va efectuar respecte dels acords de la Internacional Comunista en relació a la construcció del partit i a la construcció d’una política de front únic que superés l’estretor sectària i obrerista, d’Amadeo Bordiga en el cas italà. També es fa una especial atenció a la qüestió de la Nova Política Econòmica (NEP) en la que proporciono una selecció de textos que permeten restablir el context global de la importantíssima correspondència entre Gramsci i Togliatti de la tardor de 1926, pocs dies abans que fos detingut.
-Hi trobarem quelcom específicament interessant per Catalunya?
Gramsci partia d’un anti-jacobinisme procedent de Croce i de Sorel. Començà a corregir aquestes posicions quan conegué i traduí per a el periòdic torinès l’Ordine Nuovo el fulletó escrit pel gran historiador francès Albert Mathiez Jacobins i bolxevics. Com se sap, Gramsci elaborà la qüestió del jacobinisme en els Quaderns. A Catalunya aquesta qüestió és important perquè tothom sap l’ús abusiu i mentider que fa el nacionalisme conservador de l’expressió “jacobinisme”, que infecta fins i tot l’esquerra que sol identificar jacobinisme amb centralisme. Exemples: “Borrell és un jacobí” o “el jacobinisme de Franco”. Els interessats podreu trobar en aquest llibre textos del Gramsci juvenil sobre aquesta qüestió.
-Molta matèria en aquest llibre!
No menys important, hi podreu trobar textos per valorar la relació entre Gramsci i Marx. La crítica de Gramsci al marxisme determinista, positivista i evolucionista de la Segona Internacional. Sobre tot La revolució contra El capital, però també d’altres com L’última traïció, El nostre Marx o Utopia, entre d’altres. Gramsci no abandonà mai la crítica del marxisme economicista, considerà que els factors culturals, intel·lectuals i morals juguen un rol decisiu en la societat i en la història i considerava que la primera tasca dels comunistes és atendre a la necessitat de la construcció d’una voluntat col·lectiva. Els QP són un punt culminant d’aquesta proposta. El lector trobarà en aquest llibre els primers combats de Gramsci en aquesta direcció.
Deixa un comentari