Racó del cinèfil: Ahora sí, antes no

No Comment

Títol del film: AHORA SÍ, ANTES NO

Direcció i Guió: Hong Sang-soo

Fotografia: Park Hong-yeol

Música: Jeong Yong-jin

Comentari del film

Amb aquest film, em vull apropar al nou cinema que ens arriba del sud-oest asiàtic, i més concretament des de Corea del Sud.

En aquesta pel·lícula, el director ens fa tot un exercici de deconstrucció de l’estructura narrativa de l’història que s’explica.

Pocs cineastes com Hong han sigut capaços d’exposar d’una forma tan diàfana la distància entre allò que s’explica i la forma de narrar-ho, ja que bona part de la seva obra consisteix, fins ara, en una demostració d’aquest principi, la teoria i la pràctica de l’art de narrar: fins a quin punt un moviment de càmera o una el·lipsi poden canviar tot el sentit de la història.

Aquesta deconstrucció de les seves pròpies fórmules narratives poden sustentar-se fins i tot en el mètode de l’assaig i l’error, quelcom que el propi títol d’aquesta pel·lícula sembla portar implícit. Això és, al meu entendre, el veritable tema d’”Ahora sí, antes no”.

Aquest director coreà, va començar la seva carrera cinematogràfica a la Universitat de Seúl, abans de traslladar-se als Estats Units, on es va llicenciar en el Califòrnia College of The Arts, i va obtenir un màster en el Arts Institute of Chicago. Ha dirigit i escrit més de setze llargmetratges des de l’any 1996. Ha estat reconegut amb nombrosos premis a nivell internacional com el “Tiger Award”, del festival de Rotterdam per la seva pel·lícula “The Day a Pig Fell into the Well” del 1996. I també l’any 2013 va guanyar el premi al millor director en el Festival de Locarno, pel film “Our Sunhi”, entre d’altres.

Aquest realitzador sembla que tingui un deute contret amb el cinema europeu, en concret amb el francès de la Nouvelle Vague menys radicalitzat, més proper a Truffaut, que a Godard o Chabrol, No es tracta d’un cinema per a cinèfils en el sentit estricte de la paraula.

Estem davant d’un cineasta que no ha gaudit d’una distribució de les seves pel·lícules, més o menys normalitzada, en el nostre país. Que se sàpiga prèviament, en sales comercials, només s’havia estrenat un film, “En otro país” (2012), i sens dubte es va fer perquè la seva protagonista era Isabelle Huppert.

Sinopsi

ahora-si-antes-noCom moltes de les pel·lícules de Hong, “Ahora si, antes no”, narra una mateixa història en dos blocs i dues versions diferents des de diferents punts de vista o amb lleugeres variacions. El protagonisme recau en un director de cinema, que molt bé podria ser un alter ego del propi Hong. I també com pràcticament en tota la seva filmografia, l’argument es podria sintetitzar en unes poques línies. En aquest cas, tenim un cineasta, Ham Chun-soo, que és convidat a presentar la seva última pel·lícula en una ciutat propera a la capital Seúl. Degut a una confusió, Ham arriba amb un dia d’avançament i es dedica a passejar per la ciutat. Aprofitant l’excés de temps lliure, entra en un palau restaurant on coneix a una jove artista, Yoon Hee-jung, amb la que passa la resta del dia, visitant el seu estudi, coneixent la seva obra, sopant, i prenent una beguda junts… fins que ella planteja una pregunta que rep una resposta que ho canvia tot. És probable que si el dia tornés a començar, ambdós es comportarien de forma diferent, però això ja no es podrà saber, ¿o tal vegada sí?

Lo millor d’”Ahora sí, antes no”, és que quan creiem tenir clara la percepció del relat separat en dos blocs, i la lògica d’aquesta segmentació, alguna cosa ens descentra i ens posa en dubte de nou. En el segon bloc, hem vist coses que varen passar però no foren mostrades en el primer. Són doncs dues visions d’una mateixa història o una sola en què la segona reomple els espais en blanc, evidents o no, de la primera.

A partir d’aquesta riquesa conceptual flueix una pel·lícula que no és més del mateix, sinó un avanç en tots els sentits. A cada espectador li tocarà desllorigar a quin d’aquests dos enunciats pertany cada una de les dues visions del relat.

Emili Díaz

In : Cultura

Related Articles

Deixa un comentari