Direcció: José Luis Guerín
Guió: José Luis Guerín
Productor: José Luis Guerin
Muntatge: José Luis Guerin
Any de producció: 2015
José Luís Guerín és professor titular de cinematografia de la Universitat Pompeu Fabra, a Barcelona. El seu cinema s’inscriu especialment en el gènere de documentals de ficció i se sent hereu del llegat de Robert Flaherty, Alain Resnais i Chris Marker, com a referents destacables del seu imaginari creatiu.
L’estrena d’aquesta pel·lícula ve precedida pels reconeixements en els festivals de Locarno i de Sevilla. En aquests moments, doncs, la categoria cinematogràfica de Guerín està fermament reconeguda. El seu cinema va dirigit a una “minoria”, que acull amb passió totes les seves noves propostes fílmiques.
Guerín ens ofereix una obra enlluernadora on la imatge i la paraula es retroben per aconseguir una mixtura que resulta capaç de combinar el goig del coneixement i també el plaer estètic.
En aquest film, les dones prenen la paraula per establir una dialèctica quasi polifònica, sobre el seu propi paper en el món de l’art i també com a protagonistes de les seves vides com a subjectes polítics independents.
El film està estructurat amb l’ús d’intertítols que ajuden a donar forma a la història i a definir les el·lipsis.
Sinopsi
Una sèrie de plans una mica impersonals ens condueixen fins a una aula de la Facultat de Filologia de la UB on el professor Raffaele Pinto imparteix classe. Un primer intertítol ja ens alerta i identifica del sentit d’aquestes imatges, les quals ens expliquen que aquest professor està impartint un seminari sobre “Una experiència pedagògica filmada per J. L. Guerín”.
Una història, filmada en format documental, en què s’estableix una confrontació entre el text i la imatge. En el transcurs de la pel·lícula, el professor interpel·la constantment amb un estil provocador als alumnes en les seves classes: sobre temes de literatura, que parlen de sonets o que es centren en la “Divina Comèdia” de Dante, o sobre la passió com a vehicle de la creació artística, on la figura de les muses és el instrument inspirador de les genialitats creatives; però simultàniament també genera situacions d’enfrontament dialèctic que fa que l’espectador vegi escenes de gelosia i de relacions de poder.
La paraula sempre exerceix d’àrbitre en aquest context on tot gira al voltant del fenomen literari.
Comentari
Film aquest molt sintètic i despullat, que sembla que només pretén anar cap a l’essencial, sense afegits estilístics, on només el moviment agafa protagonisme.
En paraules del propi Guerín que cito: “Sento que la idea del moviment en el cine, i en altres espais de creació, està en crisi; precisament per la hiperfragmentació del cine de consum, on es substitueix la bellesa del moviment natural per la successió d’impactes visuals accelerats”.
Emili Díaz
Deixa un comentari