Dirigida: Hirokazu Kore-Eda
Guió: Hirokazu Kore-Eda
(guió adaptat de l’obra gràfica “Umimachi Diary”, d’ Akimi Yoshida)
Muntatge: Hirokazu Kore-Eda
Nacionalitat: Japò
Any producció: 2015
Voldria fer una reflexió, per tornar a recordar que no s’entén el perquè no es fa algun passe de films en versió original, com és en aquest cas. Potser no són pel·lícules de molta taquilla, però sí que des de la programació de films dintre del circuit de sales més comercials, es podria introduir algun horari amb aquest format en V.O. Molts ho trobem a faltar.
Sinopsi
Tres germanes, Sachi, Yoshino i Chika, viuen soles i comparteixen casa en la ciutat costanera de Kamakura. En morir el seu pare, al que no han vist des de fa més de 15 anys, les tres germanes viatgen cap a l’interior a una zona de camps i muntanyes, per assistir a l’enterrament del pare. Aquesta circumstància fa que coneguin a Suzu, la seva tímida germanastra de 13 anys. Les tres germanes no triguen a sentir una especial estima cap a la nena, ja que amb la mort del pare, es queda sola i orfe tant de pare com de mare. Aquesta situació fa que les germanes la convidin a anar a viure amb elles a la ciutat, la qual cosa provoca una nova vida d’alegries i de descobriments per a les quatre germanes.
Comentari
Cinema senzill, pausat i serè, que fixa la càmera en els detalls quotidians que semblen prescindibles, però que en el dia a dia de les persones formen part dels hàbits, rutines i tradicions de cada cultura, segons el lloc on es desenvolupin els fets. La delicadesa en els detalls guanya sempre a la sensació de tensió que pot donar a entendre l’acció. Pot semblar una pel·lícula cursi, però no ho és, ni tampoc és una pel·lícula que tingui un excés de sensibleria convencional. Es pot tractar com una història menor, però està plena de sentiments personals i familiars, que estan molt meticulosament filmats.
L’argument és bàsicament una història de dones. La recreació dels personatges, està més a prop dels que sovint portava a escena el mestre del cinema japonès Yasujiro Ozu.
Jo em pregunto si els protagonistes del film, a part de les quatre noies, també ho són en realitat el temps que transcorre, absorbint el passat i també el futur de la vida.
Emili Díaz
Deixa un comentari