TIERRA FIRME (Anchor and Hope)
Director: Carles Marquès-Marcet
País Espanya (2017)
Intèrprets: Natàlia Tena, David Verdaguer, Geraldine Chaplin i Oona Chaplin
Em ve al record el que deia Umberto Eco (1932-2016) en les seves classes de semiòtica i comunicació audiovisual a la Universitat de Bolonya: “sigui quina sigui la disposició crítica amb la qual es vagi a veure una pel·lícula que ens parli de conflictes i afectes humans, faria falta tenir un cor de pedra per no commoure’s amb ella i emocionar-se i experimentar tota mena de sentiments”. Això és el que vaig viure personalment veien “Terra Ferma”.
Comentari del film
Amb el seu primer llargmetratge de ficció, “10.000 km”, Carles Marquès va obtenir catorze premis internacionals, incloent-hi els premis principals als festivals de Màlaga i el Goya al millor nou director.
En aquest segon treball, escollit i seleccionat per inaugurar el Festival de Cine Europeu de Sevilla 2017, connecta pel que fa a gènere amb el seu anterior film. Tot i que en aquest segon, el drama es balanceja de forma més accentuada cap a la comèdia. Cal destacar l’interès del director per indagar en les relacions interpersonals, com són la paternitat/maternitat com un dels seus eixos argumentals.
L’objectiu estètic que pretén aconseguir aquesta pel·lícula, pot semblar un pel lleuger, com si diguéssim de declarats aires “de la nova onada britànica”, amb oposició a la corrent cinematogràfica més francesa.
Aquí la trama es desenvolupa en un vaixell que navega per les romàntiques aigües de Regent’s Canal a la ciutat de Londres, on viuen tres joves: dues noies que són parella i el millor amic d’una d’elles.
La indubtable frescor amb la que Carles Marquès-Marcet afronta aquesta pel·lícula (des de la posada en escena a la direcció), potencia aquest aire de lleugeresa que persegueix, tot i que en diferents moments del relat pot semblar que cau en certa intranscendència, com ara en els temps morts que deriven de diàlegs poc eficaços, i que frenen una mica la cinta i no la deixen avançar.
No obstant això, opino que estem davant d’una bona pel·lícula que per estones resulta força atractiva, i que ens permet quasi amb convicció que caldrà seguir molt atentament l’evolució futura d’aquest prometedor i jove nou realitzador de només 34 anys.
Biografia de Carles Marquès-Marcet
Format a la Universitat Pompeu Fabra, Carles Marquès es va graduar l’any 2006 en Comunicació Audiovisual. Va tenir l’honor de participar en un exclusiu taller de cine al costat de llegendes com a professors com són Abbas Kiarostami i Víctor Erice. Com a cineasta i amb tan sols 19 anys, va participar en el “Talent Campus” del Festival de cine de Berlín. Va començar a desenvolupar-se en el curtmetratge molt aviat. En el seu quart curtmetratge “Udols”, fou seleccionat per la prestigiosa “Cahiers du Cinema” com a millor curt del 2008 amb només 26 anys.
L’any 2009 realitzà el seu primer llargmetratge documental de títol: ”De Pizarros y Atahualpas”, una sincera mirada a les contradiccions del Perú actual. Obté una beca de la Fundació la Caixa, que li permet instal·lar-se a la ciutat dels Àngels a Califòrnia, per cursar estudis de màster de direcció cinematogràfica en la facultat de cine i televisió de l’UCLA.
També te una sòlida i amplia trajectòria com a muntador tant al EEUU. com a Espanya.
Emili Díaz
Deixa un comentari