No hi ha regles massa establertes», explica en Jaume Aulet, professor de Literatura Catalana a la UAB, a qui no li agradava gaire el ball fins que va conèixer aquesta proposta. «A partir d’allò fonamental, després balles molt al teu aire, seguint la música, no com altres que són molt mecànics». «La poesia contemporània», que és la seva especialitat, «també té bastant ritme i swing moltes vegades, encara que pugui no semblar-ho».
Amb una experiència prèvia ben diferent, en Jaume Rosset, que sí es declara «amant de ballar des de petit», arribà al lindy hop després de practicar sardanes, balls de festa i envelat, però «els trobava limitats, poc creatius, i quan vaig veure ballar el lindy vaig sentir de seguida que era allò meu; igual que la meva parella, per cert, i feliçment».
azz Terrassa Swing Stage (2015), la gran trobada organitzada pels hoppers egarencs. Foto: Terrassa Hoppers
Va ser a principis del mil·lenni, tot plegat. Atret pel festival de jazz local, un professor de ball de Barcelona (única ciutat a l’Estat espanyol on es ballava llavors, asseguren) va pensar que a Terrassa el swing no podia fallar, i previ contacte amb la gent del Festival Jazz decidí oferir uns cursets a la Jazz Cava, era el 2003. Un grup amb poques parelles, però amb molta empenta i entusiasme, inicià aquesta experiència que, 13 anys més tard, ha esdevingut referència.
Als dos anys feien el salt i, sense deixar d’aprendre, decidiren muntar els Terrassa Hoppers «per potenciar l’activitat a la ciutat». El que volia dir donar més impuls als cursos i realitzar altres activitats, «decidirem agafar les regnes i fundàrem l’associació», era el 2005.
Des del Festival Jazz els proposaren col·laborar, «vam dir que sí i això va ser un impuls important». De fet, confessa l’Aulet, «potser que sense el Jazz Terrassa, que ens cedeixen la Jazz Cava pels cursos i ens animaren, no hauríem pogut tirar endavant», o bé, matisa en Rosset, «hauria estat més lent i difícil, perquè llavors era tot molt incipient, i érem només 4 bojos pel swing».
De qualsevol manera, des de llavors, cada dimecres els hoppers egarencs es troben a la Cava. Amb els cursos i organitzant balls al carrer (segur que els heu trobat a la Vella, al Vapor Ventalló i altres indrets), s’han fet conèixer i el grup ha crescut prou. «A l’última festa que vam fer a un hotel de la ciutat, fa poques setmanes, amb motiu del Festival, érem 246 persones, gent de Terrassa i d’altres ciutats».
El swing és una música divertida, alegre i estimulant», assegura la gent de l’associació Terrassa Hoppers, i el lindy hop, el ball propi d’aquest ritme, «una activitat que et fa sortir de casa, et fa relacionar, és divertida, enèrgica i creativa.
Actualment, fan cursos de tres mesos (10 sessions) que abasten 6 nivells de complexitat o pràctica. Es realitzen a la Cava i al centre esportiu Q Sport. Dos parelles de l’associació donen classes, però la major part del professorat és extern. Al cursos, si hom vol començar de seguida, cal apuntar-se amb parella. Cas contrari, s’ha d’esperar l’arribada d’alguna altra persona sola.
Cursos a banda, hi ha activitats de ball gratuïtes, a la Cava i altres llocs. Al famós centre local del jazz fins i tot van entrar a formar part de la programació estable, amb un concert en viu fixe per a balladors. Fan també una gran trobada, la Jazz Terrassa Swing Stage, amb motiu del festival de jazz, la desena en aquest 2016, un cap de setmana ple d’activitats i festa.
«El creixement ha anat poc a poc», recorda en Jaume Aulet. «Els primers anys quan organitzàvem una activitat havíem d’anar a buscar la gent de Barcelona. Ara, és obvi que estem en un altre moment».
En tot aquest moviment, apunta en Rosset, hi ha quelcom que va molt més enllà de les fronteres de la ciutat i de l’esforç i entusiasme dels hoppers egarencs, «en aquests darrers anys que hi ha hagut una mena d’explosió, no només aquí o a Barcelona, sinó que ha estat mundial, aquí també s’ha notat més interès». Llavors, molta més demanda, i també, afegeix, més oferta.
El grup de les persones més assídues, aquelles de quasi tots els dimecres a la Cava, el formen unes 50 persones. Però, els cursos de lindy hop, també un de balboa (varietat típica de California), convoquen a l’entorn de 120 0 130 persones, normalment unes 10 parelles per cada nivell i curs. No han fet càlcul del total, però des que van començar segur que n’han passat més de 1.000 persones.
Certament, no és poca cosa. Ara, alerta l’Aulet, «a Barcelona es mobilitzen milers de persones. Es diu que la ciutat és ara el punt mundial més calent del swing; sobretot al barri de Gràcia, on hi ha diverses escoles, les més grans del món, amb milers d’alumnes, i parlem de 5 o 6 anys de vida només».
Assemblea, comissions de treball
És clar que tot això demana quelcom més que ballar. L’organització, explica en Rosset, funciona per comissions de treball i coordinació: de cursos, econòmica, de balls socials, d’stage (que organitza la gran trobada anual), promoció i relacions exteriors.
Després de l’assemblea anual (o quan algun tema específic ho requereix), cada comissió treballa de forma autònoma, amb les normes que decideixin les persones; hi ha un coordinador de cada. La reunió coordinadores només funciona per necessitat especial, que no és sovint, «la veritat és que funciona molt bé tot plegat», garanteix.
La gent que participa a les comissions suma a l’entorn d’unes 60 persones. L’associació no té seu ni local propi, només una adreça legal, i el punt de trobada més regular, com s’ha dit, és la Cava, els dimecres vespre; el cert és que «és la nostra casa», declara l’Aulet, «un gran privilegi del que estem molt agraïts». Així les coses, l’única cosa que paga la gent són les classes.
Ballant lindy hop a la Jazz Cava. Foto: Terrassa Hoppers
Saludable per a tothom
«No hi ha cap estereotip ni perfil característic entre les hoppers», diu en Jaume Rosset, metge de professió, «però potser sí una cosa bastant comú, tothom és gent força sana, en tots els sentits, poca gent que fumi, com que sues molt beus aigua o begudes lleugeres». Perquè, a més, «és una activitat física que la regules tu mateix, amb la mateixa música hi ha qui fa un ball molt enèrgic i altres més contingut i suau». Algunes persones, cita un cas, «tot i beure un litre d’aigua per sessió, poden arribar a perdre un quilo de pes».
Des del punt de vista mèdic, assegura aquest professional, «és una activitat molt saludable, per molts motius: intensitat suficient per cremar grassa i activar el metabolisme, al temps que regules tu mateix l’activitat i pots cremar més o menys». També salut «psico-social, perquè surts de casa, et relaciones, interactues a tots els nivells. I psicològicament, igual, és alegre, et desinhibeix, crea endorfines, en fi…».
Crisi i antiracisme
El lindy hop és el ball de la música del jazz dels anys 30 i 40 als Estats Units, amb les big bands, a grans locals amb molta gent ballant. Un ball alegre i social que, en aquells moments, era «una de les poques activitats que permetia la integració racial», explica en Jaume Aulet. Després de la guerra mundial es va deixar de ballar, principalment per l’emergència d’altres músiques i balls, com el rock and roll. Fins els anys 1980, quan es va començar a recuperar tant als EUA com a Europa, i més encara durant la darrera dècada, en la qual ha viscut un gran creixement i difusió.
Segurament no és casual, analitza en Jaume Rosset, «aquest que podríem dir paral·lelisme entre el fenomen actual i el de llavors, perquè el swing emergeix en tots dos moments com a manera d’esbarjo després d’una gran depressió mundial». Hi ha una pel·lícula, afegeix l’Aulet, que reflecteix bastant bé l’ambient, és Bojos pel Swing, a la II Guerra Mundial, a Alemanya, «es veu bé com la gent que viu un moment depressiu, amb l’ascens del nazisme i el feixisme, i troben una sortida a través del swing».
Practicat per milers de persones al nostre país, encara té un punt d’exotisme i espectacularitat. Al grup egarenc de hoppers, de fet, de vegades alguns ajuntaments l’han volgut contractar per anar a ballar a festes majors. «Nosaltres, però, no som companyia de ball», emfasitza l’Aulet. «Si organitzen un concert que es pot ballar, segur que podem anar, però per fer una actuació o espectacle no».
D’altra banda, curiositat o signe dels temps, encara i la distància que pugui separar el lindy de les danses populars i tradicionals catalanes, a Terrassa ja s’ha produït un maridatge entre aquestes. Concretament, la colla Bastoners va crear una coreografia amb música swing i bastons de hoquei.
Pep Valenzuela
Deixa un comentari