Josep Padilla
Conforme s’apropava la data en què es complirien 40 anys del final de la trajectòria de la revista Bicicleta (1977-1982), algunes de les persones que van formar part d’aquell projecte, animades per la Fundació Salvador Seguí, es van plantejar editar un número commemoratiu que recollís una selecció dels seus continguts i que resumís el paper que va exercir la revista durant uns anys en què les opcions i plantejaments del moviment llibertari estaven al carrer i competien amb una infinitat de propostes que tenien com a objectiu veure la llum des del túnel negríssim del franquisme i construir un futur més just i solidari.
A diferència de les posicions undergroud d’Ajoblanco i de les anàlisis teòriques marxistes d’El Viejo Topo, la revista Bicicleta, des d’una postura ideològica anarquista, s’interessava per les lluites dels moviments obrers i socials radicals, l’ecologia, l’antimilitarisme, el feminisme, el naturisme, el sindicalisme, l’acció política, l’internacionalisme i la història, sempre tractant de donar veu a diferents sectors socials i de promoure la participació de tots els llibertaris sense dogmatismes.
El mon de les presons apareixia sense excepció número rere número: motins, activitats de la Coordinadora de Presos en Lluita o de la Coordinadora de Grups Marginats contra la Llei de Perillositat Social, cartes de presos denunciant morts, tortures i humiliacions.
Una altra secció fixa era la dels debats al voltant d’un tema, procurant aportar diferents posicions. Així es va debatre sobre les diferents posicions a favor o en contra dels moviments d’alliberament nacional dins del moviment llibertari, sobre les interaccions entre l’anarcosindicalisme, el consellisme i l’assemblearisme, o sobre les alternatives al treball, la família, el parlamentarisme…
En qüestions ecològiques sobresortia, per exemple, l’atenció dedicada al moviment antinuclear i les seves accions contra les centrals de Cofrents, Lemoniz o Valdecaballeros, però també s’incloïen informacions pràctiques sobre els conreus orgànics i el naturisme, o crítiques com la d’Ivan Illich a l’absurditat de l’automòbil com a mitjà de transport.
L’internacionalisme era un tret clau de la revista. Es recollien informacions sobre l’organització de l’autodefensa comunal del barri de Christiania a Copenhaguen, la migració de la Comunitat del Sud uruguaiana a Suècia, les lluites contra la dictadura argentina, el poderós moviment d’autonomia a Itàlia i a França, i la lluita els moviments indígenes contra els Estats que ocupen els seus territoris.
I, en tot moment, es van incloure informacions sobre infinitat de temes, com la lluita obrera mitjançant vagues i sabotatges, els moviments i les lluites feministes, les escoles antiautoritàries i autogestionades, les ràdios lliures, les comunes, les lluites obreres, l’alliberament sexual, l’antipsiquiatria, les ocupacions…
Una de les motivacions que ha portat a donar una segona vida a aquesta capçalera és la vigència de molts dels seus continguts. «40 años después la vida sigue igual», asseguren els impulsors, que han plasmat aquest eslògan a la portada d’aquest llibre-revista.
Fitxa
Bicicleta. Revista de Comunicaciones Libertarias
Diversos autors
Fundació Salvador Seguí,
Barcelona, 2021
360 pàgines
Presentació a Terrassa
Deixa un comentari