Xile: Amanda camina perduda pels carrers de Santiago
A Xile, la majoria ha rebutjat la nova constitució.
Massa radical, feminista, indigenista
Els grups i persones que més van participar en la elaboració
devien ser els més esquerrans, és a la vista.
Ara es debat, la societat és, més aviat, conservadora.
La dita majoria silenciosa no vol o té por d’anar massa lluny.
La dictadura i el neoliberalisme han estat incubadora,
segur que sí, d’una consciència mesella que no pot mirar la llum.
Els grans canvis deuen ser massa arriscats,
què dir de la revolució! Què dir el poble unit mai mes serà oprimit!
Què vol dir opressió? La vida lliure són frivolitats
de rics i petits burgesos, de jovent somiador, poc embrunit.
No és cosa de simplificar, ara. Hom parla de moviments socials del segle XXI
Nadius digitals, nascuts en les runes del mur
flors mecàniques, realitat augmentada. I els vius?
Amanda anava a buscar en Manuel, ara, però, a la cua de l’atur.
La pluja ja no mulla la fàbrica, al mateix espai hi ha un supermercat
i una appstore; el treball és gestionat per plataformes, no cal voluntat.
No vol voluntats qui gestiona la plataforma,
només usuàries, nom i contrasenya. És la norma.
Treball de plataforma, oci de plataforma, família de plataforma.
Finestra única: usuària i contrasenya. Vida de plataforma, mort de plataforma.
Pep Valenzuela, Terrassa, 05-06 de setembre de 2022
Deixa un comentari