Domènec Martínez, Consol Hernández, Enric Tello, Elena Grau, Elías Alonso, Isabel Ribera i Manuel de Juan, 31 de gener 2025. Foto: D.M.
Domènec Martínez domenecmartinez
Hem tancat pàgina de la primera part d’exhibició de les Generacions TOP a l’Espai Memorial La Model. La vam inaugurar el 20-N i, a finals de gener, vam anunciar que es prorroga fins el 31 de març. Després ja veurem.
Han estat dies i jornades de gran intensitat emocional. He tingut la sort i el privilegi de fer de guia d’aquest Espai de memòria, amb companyies molt fraternals, de compartir Jornades plenes de coneixement, de formar part de la Biblioteca humana amb un equip extraordinari, i d’aprendre de les noves generacions implicades amb la defensa dels drets humans i universals. Un privilegi formar part de la preservació i transmissió de la memòria amb aquestes generacions, compromeses i implicades, que tenen els seus propis somnis i anhels en un món certament estrany.
Com he repetit cada vegada que tinc ocasió, La Model és un Espai de Memòria molt útil i pedagògic. La seva trajectòria ens explica una part molt important de la història de Barcelona, de Catalunya, i també d’Espanya, més d’un segle. Des de 1906 fins al 2016. Per aquesta raó, quan ens van convidar a visitar-la a l’any 2017, “La Model ens parla” —en un temps d’altres relats més èpics i també reduccionistes—, vam aixecar la veu per dir la nostra, com Associació Catalana de Persones ex-preses polítiques del Franquisme. On són les dones? On són moltes de les persones que van ser executades al Camp de la Bota? On són els noms i cognoms de la gent que es va implicar de debò, i amb totes les conseqüències en el combat per les llibertats democràtiques i els drets socials: les sigles de partits (entre ells el PSUC) i sindicats clandestins (com CCOO), entre d’altres que van mantenir viva la resistència i la pervivència de la raó democràtica?
Rosa Pérez, Salva Pujol, Domènec Martínez, Beatriz Silva, , Paco, Alicia i Paloma (la estirpe de Reyes Barbero), 11 de gener.
Durant les visites he tingut la fortuna de trobar-me amb un alumnat i un professorat molt predisposat a conèixer més i millor, d’aquesta història. També amb les persones d’altres generacions, les que van conèixer el significat del franquisme, la llarga dictadura. M’agrada avui, quan ja s’han superat les 15.000 visites a l’Exposició de la Generacions TOP[i], segons afirma el nostre President Carles Vallejo –un treball pedagògic magnífic de joves historiadors: Carlota Vidal i Gerard Rodríguez—, compartir alguns dels referents que faig servir durant el meu particular itinerari de guia pel recinte de La Model.
Locutoris familiars i de l’advocacia
A l’entrada dels locutoris familiars, ja adverteixo que la meva experiència ve determinada per un temps, 1969, (vol dir més de 55 anys abans, canvis substantius) i una militància: les Joventuts Comunistes (PSUC) i la procedència de Terrassa La Roja, com era coneguda la ciutat durant els anys 60 i 70. Aquí presento el primer personatge d’una fotografia que serveix de portada un magnífic llibre de Javier Padilla: “A finales de enero [ii], ”, que m’acompanya fins a l’etapa final, la Paqueteria. Al gener de 1969 l’assassinat de l’estudiant Enrique Ruano va causar indignació, mobilitzacions i molta repressió. Aquest fet està relatat al primer capítol de la sèrie televisiva “Las abogadas”. A finals de gener es va decretar l’estat d’excepció. Jo vaig arribar a la Model a conseqüència de les mobilitzacions del primer de maig de 1969, i la concentració a la Font de les Canyes. Tinc una relació molt estreta amb els Primers de maig (1966, data d’ingrés a la JC), 1969, segona detenció i processament pel TOP al novembre d’aquell any, i la detenció del mes d’abril de 1976 a Madrid (UJCE), amb l’acusació que estàvem preparant les mobilitzacions del Primer de maig[iii]. Certament aquell 1969 van succeir moltes coses. A l’escala que condueix als locutoris de jutges i advocats reivindico la figura de Josep Soler i Barberà[iv], el meu advocat. Ell també va estar a La Model, i condemnat a mort. Va sortir commutat l’any 1944.
Foto 4: Terrassa la Roja
Panòptic
És un lloc central i emblemàtic. Aquí faig lectura de la dedicatòria que fa servir Ramon Breu al seu recent llibre “Oblidades ombres”,
A la memòria de Joaquim Puig Pidemunt, Àngel Carrero Sancho, Pere Valverde Fuentes i Numen Mestre Ferrando, afusellats al Camp de la Bota el 17 de febrer de 1949.
Recordant un itinerari molt particular, de la Model al Camp de la Bota. Amb més de 1.700 persones republicanes executades des de 1939 fins a l’any 1952. Per aquesta raó durant la segona setmana de febrer fem, cada any, un acte en memòria dels afusellats del PSUC i la JSUC al Fossar de la Pedrera.
També aprofito per reivindicar figures oblidades que no surten als llibres d’història. Com la de l’Enric Vives, redactor en cap de Treball, durant la clandestinitat, i autor, després en llibertat i democràcia, del llibre d’estil de l’ús del català a TV3, quan es va inaugurar. Ho trobareu al PDF que vam fer l’any 2017, restituint algunes històries.
També presento a companys de cel.la de la sisena galeria, la de menors, d’aquell maig de 1969, estudiants de batxillerat, i també de joves comunistes de Torre Barró, el barri del “47”. Ja existia el PSUC, la JC, CCOO i altres partits d’esquerres.
Quarta galeria,
La presència d’Helios Gómez[v] necessita una explicació a l’inici de la galeria, també els intents d’esborrar la seva memòria. Afortunadament avui en procés de recuperació. L’exposició Generacions TOP va ser inaugurada el 20-N, per això recordem el poema de Joan Brossa, “Glòria del Bunyol”, ha mort el dictador més vell d’Europa. Una abraçada, amor, i alcem la copa!”. El contingut de l’exposició està molt ben relatada pels seus comissaris: la Carlota i en Gerard, com es pot veure a la nostra Web. Aviat tindrem ocasió de compartir el catàleg. També trobem molta pedagogia a les sessions de la Biblioteca humana, amb la presència cada cap de setmana de companys i companyes processades pel TOP.
Domènec Martínez, Núria Delgado, Paco García, 15 de gener 2025.
Paqueteria
La visita es tanca a la Paqueteria el lloc a on van assassinar a Salvador Puig Antich un dos de març de 1974, amb garrot vil, crueltat i tortura, el signe que va acompanyar la llarga dictadura. El tirà encara va signar cinc sentències de mort, el mes de setembre de 1975, poc abans de morir. Convé fer memòria. I transferir aquest testimoniatge a les noves generacions.
Avui, dos de febrer, s’ha publicat un article recollint “els passos de la memòria“ de Reyes Barbero, una companya de la UJCE “pertenece a esa estirpe , a la que José Antonio Labordeta pusiera voz: aquellos que hicieron lo posible por empujar la historia hacia la libertad”[vi]. D’ella vaig recollir una demanda o reflexió molt oportuna “no podemos dejar esta asignatura pendiente, contar lo que pasó, a nuestros hijos e hijas”. Aquest és el propòsit de l’Exposició que ara prorroguem.
Durant aquestes Jornades del mes de gener hem fet moltes activitats, que també es poden consultar a la Web de l’Associació https://expresospoliticsdelfranquisme.com/ Homenatge a l’advocacia, presentació de La Desbanda, 2025, el documental sobre “Las tres muertes de Teófilo del Valle”, o les Plaques de la memòria, Generació TOP, i militància i compromís de la Joventut Comunista. Terrassa, La Roja. Omplint la sala d’actes de la Model de gom a gom.
M’agrada tancar aquesta crònica, acompanyat de la imatge de la meva filla Rut i el meu nét Nil. El fil emocional que uneix el compromís intergeneracional i la preservació de la memòria. He d’afegir que avui, dos de febrer, també és aniversari de la meva filla, i fruit, mai millor dit, d’un altre primer de maig.
PDF, La Model, memòria cívica i democràtica. La lluita per les llibertats i els drets socials.
Notes:
[i] Exposició Generacions TOP
https://expresospoliticsdelfranquisme.com/generacio-top/exposicio-generacions-top/
Catalunya Resistent, 118
https://drive.google.com/file/d/1t-O6nvzx-qbDsZvL0CkBK0X-My9COn4f/view
[ii] Itineraris del gener de 1969 fins a 1977
[iii] La meva relació amb els primers de maig
[iv] Josep Solé i Barberà, el meu advocat
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-sole-i-barbera
[v] Helios Gómez, artista plàstic, anarquista i republicà
https://www.museuvirtualgitano.cat/es/2025/01/30/la-capella-gitana-ressorgeix-en-la-model/
[vi] Reyes Barbero, UJCE
https://www.eldiario.es/aragon/el-prismatico/reyes-barbero-pasos-memoria_132_12009757.html
Deixa un comentari