Arte Paliativo: Acompanyar en la malaltia amb l’artteràpia

L’acompanyament emocional a persones que pateixen una malaltia avançada o terminal, representen una dimensió del que són les cures. D’això en saben molt a Arte Paliativo, una entitat amb set anys d’experiència fent teràpia i suport en el dol amb l’ajut de l’art i l’expressió artística, tant en centres sanitaris com també a domicili. Coneixem Arte Paliativo amb la seva fundadora, Sílvia Fernández, i Neus Frigola, la segona a incorporar-se, i ens expliquen també la dimensió humana de la seva tasca com a artterapeutes.

Com sorgeix Arte Paliativo?

Sílvia: del meu treball de final de grau. Vaig dir, per què no ho presentes a un concurs? Després vaig anar a l’Índia, i en tornar em van dir que havia guanyat un premi de la Fundació Puig. El suport econòmic em va permetre fer una prova pilot d’un mes a l’Hospital de Terrassa – fent sessions individuals a la planta 8, amb 3 o 4 persones cada tarda, i que encara continua, i també l’ajut per crear l’associació.

Totes coincidíem que tenim persones properes que han estat hospitalitzades, i que faltava donar importància a l’acompanyament emocional i espiritual, perquè sovint s’atenia només l’aspecte físic i biològic. Al principi em deien que era una bogeria aquesta proposta.

Vosaltres sou artterapeutes, una professió no massa coneguda.

Neus: Fa 7 anys era difícil trobar hospitals amb artterapeutes, tot i que que poc a poc es va anar ampliant. Després sí que han sorgit més iniciatives d’artteràpia en un context sanitari. Li donem importància a quines emocions s’expressen, de forma que el procés emocional va en paral·lel al creatiu. El material artístic amb què treballem és molt adaptable, per exemple amb nadons, es poden fer activitats sensorials i d’estimulació.

Sílvia: No treballem només amb persones al final de la seva vida. Hem anat obrint el focus i també fem sessions amb malaltia de llarga durada, moltes persones es recuperen per sort, o bé trastorns de la conducta alimentària, etc. Utilitzem altres espais com museus, centres cívics, espais de la Fundació Miró, etc.

Neus: Entrar als hospitals a l’inici no era fàcil, són espais molt fràgils, amb persones vulnerables i aïllades. Tot i això, les mesures higièniques necessàries, rentat de mans, etc., ja ho teníem prou cuidat.

Sílvia: Els tallers que fem són grupals o individuals. Som presents a hospitals, centres sociosanitaris i residències de gent gran, i també a domicilis. Des de nadons fins a persones de 101 anys!

Què en destaqueu de la vostra feina?

Sílvia: Sobretot és una eina d’empoderament molt potent. Dona un espai que permet expressar emocions i pensaments que des de la paraula és més difícil. És una conversa a l’hospital diferent, que no només sigui la intervenció del metge o la infermera. Et connecta també amb els hobbys personals.

Neus: Per exemple, les persones hospitalitzades no poden prendre massa decisions, però amb l’artteràpia sí que ho fan, quan escullen quines tasques artístiques fan, i això és molt poderós. Una senyora amb un procés oncològic, després de tres sessions i pintar uns dibuixos que va acabar regalant-los, em reconeixia que per ella va suposar molt. L’art no sempre és fer alguna cosa física, es pot imaginar, o escoltar un poema. A Arte Paliativo acompanyem en la pèrdua, de la vida o perquè s’ha perdut la vista, la parla, un òrgan, una part del cos…

La pandèmia segur que afectà molt la vostra feina.

Sílvia: Durant el confinament fèiem tallers en línia a través d’Instagram. Recordo un nen en final de vida de Colòmbia que es posava el despertador cada dia i es connectava per seguir els tallers. Després, ja vam reprendre els tallers presencials.

Qui formeu part d’Arte Paliativo?

Neus: L’any següent que jo, va entrar la Laura, era companya del màster d’artteràpia que vam fer a Madrid. També hi ha la Flor, la Carolina, la Núria, totes venim de diferents àrees professionals i a més tenim formació en artteràpia. També hi ha el Jaume, inventor i artista que és l’únic voluntari (la resta tot és feina remunerada). Ell crea materials pedagògics en format kit per als nens i nenes.

I com funciona actualment l’entitat?

Sílvia: Vam començar com a associació, i des del passat novembre ens hem constituït com a fundació. Al patronat som la Neus, el Quico i jo, a banda hi ha tres coordinadores, i jo també faig mitja jornada d’intervenció i tasques de gestió i de finances.

Neus: També hem fet aquest pas de canvi d’entitat donat que el nostre objectiu és anar creixent, arribat a més hospitals i centres, i que sigui tot més sistematitzat. Estem treballant les formacions per transmetre tota l’experiència d’aquests anys, Recentment hem preparat tres formacions per a artterapeutes que es vulguin especialitzar en aquest camp.

Esteu ampliant el vostre radi d’acció.

Sílvia: Fins ara tot ho fem a Catalunya i estem mirant d’entrar a un hospital de Madrid. Aquest any hem obert algun servei nou, com a la Casa de Sofia, que és un hospital diferent. O també al Cancer Center del Sant Joan de Déu.
Som prudents a no fer res que no veiem molt clar. Volem oferir un servei molt cuidat, no volem presses per ser grans. Pensem molt a cuidar-nos nosaltres mateixes i el nostre equip, també les nostres condicions de treball. Fem sessions per comunicar les angoixes que ens sorgeixin. Tenim clar que per fer la feina hem d’estar bé totes. Per això no acceptarem coses que facin trontollar aquest equilibri.

Deu ser una feina molt de molta càrrega emocional.

Neus: Un cas que ajuda a entendre el nostre rol com a artterapeutes, és el d’un senyor i la seva carta de comiat. Sovint convidem a tothom de la planta si volen participar en un taller grupal. Aquest senyor amb càncer terminal, que sempre rebutjava participar, hi era un dia acompanyat de la família, i em va dir, tens un boli i paper? L’hi vaig portar, vaig seure amb ell, i em començà a dictar la carta, envoltat de les persones de qui s’acomiadava. En acabar vaig llegir l’escrit en veu alta, després parlaven entre la família qui guardava la carta, qui es quedava amb aquesta responsabilitat. El cas és que aquest home necessitava fer aquesta acció i tenir una figura intermediària que l’ajudés a fer-ho, que li fes de pont. L’art actua davant d’aquesta porta que tu sol no tens cor a obrir, et permet elaborar i expressar les emocions.

Hi ha una clara relació entre la feina d’Arte Paliativo i Cuidem-nos. Quin vincle en teniu?

Neus: Hi ha unes idees de base molt semblants. Cuidar a qui cuida, dignitat per a les treballadores, són valors que defensem. Arte Paliativo farà formació a les treballadores de Cuidem-nos. És innovador poder acompanyar a un cuidador i donar-li eines per gestionar les situacions més complicades. Tot amb la mirada i la humanització que hem treballat: empoderar la persona, fer-la sentir útil, potenciar les seves decisions. En definitiva, cuidar des del respecte, la comprensió i la tendresa.

Què és l’artteràpia? L’artteràpia és una disciplina terapèutica que utilitza els processos creatius com a metodologia. Els seus objectius són els mateixos que altres formes terapèutiques: ajudar a reconèixer, comunicar i processar aquelles situacions i emocions difícils de sostenir, per tal de millorar la vida de les persones. També és un recurs idoni per a connectar amb una mateixa i la pròpia capacitat de crear, amb el pensament transcendental i la poesia. Cosa que ajuda a tenir una vida més rica, millorar l’autoestima i connectar amb el sentit de l’existència. Per a fer-ho, s’utilitzen materials artístics propis de diferents disciplines artístiques com el dibuix, la pintura, l’escultura o la fotografia. Així com altres objectes naturals, sorra, cotó, herbes aromàtiques, plomes, etc. No hi ha un material específic, sinó que cada artterapeuta decideix els materials que proposa segons els recursos, les persones usuàries i les característiques de l’espai. En relació al material és important senyalar, que més quantitat no implica més qualitat. Es poden donar processos molt rellevants amb un llapis i un paper. Un altre aspecte importantíssim a tenir en compte quan es parla d’artteràpia és que el focus no es posa en el resultat sinó en el procés. No es tracta d’arribar a una meta sinó de posar atenció en el camí, ja que és en el trajecte, on hi ha transformació.

Entrevista publicada a l’Espai Cuidem-nos Assistència activa a la gent gran i atenció a la llar Contacte: 685 624 480 / 937 364 722 www.cuidemnos.info