Que les reivindicacions d’igualtat que reclama el feminisme és més vigent que mai, ho saben les dones que porten anys d’activisme i lluita. Conversem amb membres del Casal de la Dona de Terrassa i treballadores de l’àmbit de l’ensenyament, perquè diguin la seva quant la situació actual del feminisme. Elles són la Marina Roncal, la Carmina Rodellar, i la Mercedes Gómez i Llobregat, una de les impulsores del local del Casal, amb més de 30 anys d’història en funcionament al carrer Galileu.
Carmina Rodellar Blecua, Marina Roncal i Mercedes Gómez i Llobregat, a la seu del Casal de la Dona. Foto MG
Miquel Gordillo
Des de fa un temps se’n parla molt de feminisme, es debat al voltant del tema, com a mínim això sembla molt positiu. Ho valoreu així?
Mercedes: El feminisme fa uns anys estava en la perifèria dels discursos oficials, és possible que ara aquest discurs s’estigui assimilant i es converteixi en una moda, com descriu un article de la Máriam M. Bascuñán, ‘A quién pertenece el feminismo?’. Això és un perill perquè pot perdre contingut. Ara que tothom es defineix com a feminista, gent que abans no ho havia estat, potser es desdibuixa l’element subversiu que sempre ha tingut el discurs feminista.
Per altra banda, el feminisme per a la dreta i la ultradreta continua sent un front a atacar. Tot el que sigui una educació afectivosexual, els hi fa molta por.
Marina: Nosaltres continuem sent feministes i subversives, o hauríem de ser-ho. Es diu que hi ha molts feminismes, però jo entenc que és un amb diferents fronts. És una manera molt subtil d’atacar-nos i dividir-nos, i això em molesta enormement, penso que interessa que hi hagi una divisió d’esforços. Feminisme no és res més que una igualtat social, de drets, de responsabilitats també.
No és més igualitària la societat, gràcies al feminisme?
Carmina: Ahir precisament vaig veure la pel·lícula Sufragistes – descriu la lluita de dones obreres a Anglaterra a principis del segle XX-; eren feministes, tot i que la seva reivindicació immediata era poder votar. El feminisme ha fixat les seves reivindicacions segons el moment. És com si allò fos un feminisme diferent de l’altre, i no, és global, el que passa que segons el moment es reivindica una cosa o una altra. Per això no podem perdre de vista que som el resultat d’unes lluites anteriors.
Mercedes: Jo crec que el moviment feminista està patint el reflex del fraccionament polític i social actual. Fa uns anys existia una coordinadora estatal, que feia convocatòries a tots els col·lectius per fer trobades, les últimes van ser cap al 2004 o 2005; des de llavors, segons cada territori i la ideologia, cadascuna va per la seva banda.
L’ensenyament sempre ha estat un cavall de batalla.
Carmina: Jo com a mestra, encara veig que molta gent confon la coeducació amb què l’escola sigui mixta. El feminisme hauria d’estar per sobre d’ideologies. Teòricament ho diuen, però en la pràctica posen davant altres històries.
Mercedes: És que ensenyar, educar i coeducar són coses diferents. A la II República ja es va treure un decret per posar la coeducació en tots els nivells educatius, després la Generalitat també ho va fer. Fins al 1976, en el paranimf de la Universitat de Barcelona, no es torna a posar sobre la taula, tot això té un sentit encara. Ara es torna a fer formació en aquest àmbit. Precisament des del Casal de la dona es va iniciar tot això. Es tracta d’una lluita de formigueta, va molt més enllà de només sortir el 8 de març a la manifestació.
Les manifestacions dels darrers anys és cert que han estat multitudinàries.
Marina: A mi de tota manera, que molta gent vagi a les ‘manis’ no em diu res, el tema és quantes quedem quan acaba la ‘mani’ per fer feina. Sí que és indicador d’una presa de consciència, o també que els mitjans de comunicació ara ja tractin els feminicidis d’assassinats, o parlin de violència de gènere, això és un avenç, Però d’aquí a un canvi social i una interiorització encara falta… Les alumnes ens expliquen que encara els pares renyen les filles perquè no porten un vestit, has d’anar més femenina, els hi diuen a nenes de 13 i 14 anys que estan buscant la seva pròpia expressió.
Mercedes: per mi el tema més punyent són les classes socials, les feines més baixes de l’economia submergida, que està feminitzada al cent per cent, com el cas de les kelys, que han de fer 40 habitacions en un dia per guanyar 600 euros al mes! per descomptat, la bretxa salarial és un dels fronts també. De lleis anem sobrades, el que s’ha de fer és aplicar-les, i compartir les cures, els usos del temps. El feminisme té molts fronts, però si ets de classe baixa o treballadora ho tens fotut, si a més ets negra o mestissa…
«Compte amb les qui creuen que estan fent la revolució de la maternitat, quan això és un dels elements que el patriarcat ha fet servir per mantenir-nos explotades»
Marina: A més, en els fronts on s’aconsegueix certa igualtat, com per exemple en sanitat, on sí que hi ha més doctores, es perd prestigi social d’aquella professió.
Mercedes: Sí que hi ha una discriminació vertical, com a l’ensenyament, on en els càrrecs de direccions no hi ha tantes dones, Si repassem Terrassa, a quasi tots els centres de secundària són homes. A Primària això no passa tant. Però sí que hi ha més homes a inspeccions que dones.
Jo penso que queda un llarg camí, per exemple perquè les dones puguin estar en el món laboral amb unes condicions dignes. Els estereotips encara estan calant molt, encara hi ha una forta divisió sexual del treball. Llavors si mires cada front, veiem que hem avançat poquíssim. Només una dona va encapçalar una llista en les darreres eleccions municipals.
I el paper dels homes, quin hauria de ser?
Marina: Per il·lustra-ho, recentment ens ha explicat un trans home, que justament ara se sentia en una situació de privilegi respecte quan era dona. Ens deia que ara no li fa por anar pel carrer a la nit, no li «fiquen mà», i que tenia un accés al cos a la seva parella molt més fàcil com a home. No està gens interioritzat, suposo que els homes estan educats en aquesta comoditat, et diuen, «això ja ho fas tu que vas més de pressa», i en realitat és per què m’he espavilat a fer-ho ràpid per poder fer altres coses!.
Mercedes: Hi ha un estudi de Maria Jesús Izquierdo, on es va veure que a totes les facultats on entraven dones amb un currículum brillant, quan aquestes estan de baixa per ser mares, disminueixen les publicacions. És com la trampa de les direccions dels instituts, els homes s’hi instal·len entre 8 i 16 anys, llavors diuen que és per què tenen l’experiència, quan el que haurien de fer és deixar pas a una altra persona. I en la política passa el mateix.
Carmina: Jo sí que penso que s’ha de posar en les llistes a qui tingui més vàlua, independentment de que sigui dona o home, el que passa és que l’excel·lència només se li demana a la dona, aquest és el problema.
Marina: la realitat és que la maternitat suposa una alentiment en la vida personal i professional de la dona, això a un home no li passa. Actualment alguns homes «col·laboren» més a casa i les cures, és cert, però llavors es posen un premi extra, mentre a nosaltres no se’ns posa cap medalla. Ells reben un reconeixement que la dona no té. A més, homes que deixin de treballar per cuidar els nens, no en coneixem cap! – ho afirmen totes tres -.
«Els segments professionals que es feminitzen perden prestigi social»
Aviat arribarà el 8 de març i l’oportunitat de posar sobre la taula totes aquestes qüestions.
Mercedes: De cara a la mani del 8M, ens hem de posar totes d’acord, i consensuar què fem en aquella jornada. Tenim clar que el feminisme ha d’anar en bloc per poder avançar en les nostres lluites. Després, cada col·lectiu feminista pot fer el que consideri, ja que totes tenen la seva identitat.
Malgrat tot, les xifres de violència masclista continuen sent esfereïdores, com ho valoreu?
Marina: S’ha de treballar molt sobre el rol masculí, als instituts veiem que en el 99% dels casos, els grups més conflictius sempre són nois. I això no és fortuït, és producte de l’educació que reben. I es continua alimentant: què veuen quan surten a la tele? El model continua sent de cosificació de les dones.
Mercedes: Cal una construcció de les noves masculinitats. Fa uns anys es va voler crear un grup des de l’ajuntament i no va durar res. Seria un bon referent reprendre aquesta idea.
Deixa un comentari