Acte del cicle Les Dones També Hi Érem, al mNaCT, amb dones protagonistes de la lluita antifranquista.
Des del 2017 el Casal de la Dona de Terrassa viu una fase de creixement, d’increment de l’activitat i de participació en diferents espais unitaris, feministes i altres: teatre, coral de cant, recuperació de la memòria històrica, impuls i difusió de la coeducació a escoles, instituts i en general; constitució de l’espai unitari Feministes Terrassa, participació en l’espai Economies feministes i col·laboració amb altres grups. I juntament amb tota aquesta experiència pràctica, l’elaboració de teoria i participació en els debats sobre la realitat i reptes futurs del feminisme.
Pep Valenzuela
La nova etapa coincideix amb un «relleu natural» de companyes en la dedicació al Casal, amb noves forces i propostes; un nou impuls en moments en què se sentia el rugit de l’onada feminista que després esdevingué un tsunami.
Començaren amb la creació d’un grup de teatre, Fem teatre Fem, i una obra: Conte capipatriarcal, amb prou èxit, uns 10 bolos, al Teatre Alegria i per barris. Es va crear també una coral, Veu de Dones.
Al mateix temps, es creà el grup de memòria històrica, Sabates Vermelles, que va començar amb el projecte «Les dones també hi érem», dirigit a instituts, mitjançant conferències i passi d’un documental, al MNACTEC, per part de dones que havien estat protagonistes de la lluita antifranquista (la mancança de llibertats, la repressió, la presó…).
La coeducació, un àmbit de treball en el qual ja hi eren compromeses algunes de les activistes del Casal des de l’any 2005, amb una formació de formadores realitzada pel Departament d’Educació. Van treballar a centres educatius, amb professorat i famílies. Però el Departament va parar el programa. Des de fa més d’un any, s’han recuperat les formacions a Terrassa, amb tres dones del Casal que, a més, estan al grup de l’ICE (Institut Català d’Educació de la UAB). Els anys 2018 i 2019 van presentar una proposta de formació a l’Ajuntament, que col·laborà econòmicament per fer 6 sessions.
«Som un col·lectiu feminista format per companyes amb moltes jornades de lluita a l’esquena, diferents experiències i perspectives», declara la Mercedes Gómez Llobregat, coordinadora del Casal, tot destacant que això les impulsa a «no voler quedar-nos només en accions puntuals, que també són necessàries; perquè ens plantegen la transformació social, que mira molt més enllà».
Per això el suport a Feministes Terrassa, la Comissió 8 de Març, la participació en el Consell d’Entitats d’Acció Social, ALEI, a l’Espai de Memòria Històrica i altres. Tot plegat, «un treball de conscienciació i mobilització”.
Una feina gens fàcil, explica la Mercè, «perquè qui més qui menys té família, treball o altres compromisos ineludibles». Són unes 36 dones molt actives en els projectes comentats, i en la llista d’informació i col·laboració un centenar.
Des de la plataforma Feministes Terrassa (FT), volen treballar propostes per ampliar la base del feminisme, convocar tots els grups de dones de la ciutat. A FT hi són els grups de Dones d’Ègara i el de Ca n’Anglada, molt actives als barris, i també de partits polítics i sindicats, tot conformant un ampli ventall de visions unides per la defensa dels drets de les dones.
Amb l’Egarenca (ecobotiga), Alternativa3, la Natural, Dones d’Aigua i La Revolta impulsen Economies Feministes, des de fa tres anys, amb tallers i rutes d’economia feminista; i col·laboren amb el projecte solidari Sam-Sam (Les Arenes) de cooperació amb el Senegal.
Molt treball, tot voluntari i molt satisfactori, perquè la participació en les activitats sempre és prou gran. L’última va ser la presentació del llibre sobre la primera regidora de l’Ajuntament, la Quitèria Tarragó Casellas, escrit per la Teresa Rodríguez Herrerías, editat pel Centre d’Estudis Històrics.
Finalment, al Ple de setembre han presentat, en nom de Feministes Terrassa, una resolució, aprovada, per fer un mural que comenci a “canviar els paisatges i els missatges urbans, un mural feminista”. I volen fer altres als barris, per «recuperar la memòria de les seves dones», apunta Gómez.
«Som un col·lectiu feminista format per companyes amb moltes jornades de lluita a l’esquena, diferents experiències i perspectives», declara la Mercedes Gómez Llobregat, coordinadora del Casal, tot destacant que això les impulsa a «no voler quedar-nos només en accions puntuals, que també són necessàries; perquè ens plantegen la transformació social, que mira molt més enllà».
Una agenda plena per al curs que comença
L’onada o, fins i tot, tsumani feminista viscut a bona part del món, amb les grans mobilitzacions i vagues dels darrers anys, «són resultat dels molts anys de lluites i organització, en la teoria i en la pràctica feminista. Només després els mitjans s’han vist empesos a tractar la qüestió».
A Terrassa, el 2017, es va fer una manifestació unitària pel 8 de Març, que mai no s’havia fet abans, recorda la Mercè Gómez, en què va participar molta gent. «Les del 2018, el 19 i el 20, ja van ser desbordants», emfasitza.
En aquest context, i de cara al nou curs, el Casal continua amb els projectes (veure article en aquesta pàgina), i ja prepara la segona obra de teatre, iniciada abans de la pandèmia, titulada Elecció NA-ME-MI, dirigida per Anna Bitrià i Carme Dencàs. La coral recomença l’octubre.
El grup Sabates Vermelles té dos projectes. Primer, el Capdavanteres, per l’any vinent, que vol recuperar la memòria de dones que van obrir camins en àmbits fins llavors només d’homes. D’altra banda, el llibre-biografia de la segona regidora de Terrassa, el 1938, la Teresa Torrelles Espina, militant de Mujeres Libres. Així mateix, tenen dues exposicions preparades, Les dones també hi érem i Quitèria Tarragó Casellas, per presentar a centres educatius i biblioteques.
Ben especial, per la importància des del punt de vista educatiu i de conscienciació, és el de coordinar el Pacte per la Coeducació a Terrassa, que «hauria de ser un pilar del Pla d’Educació, com a eix transversal», subratlla la Mercè. L’encàrrec no és només un reconeixement a la feina feta, sinó que es tracta de posar en les mans més preparades aquest Pla. Les companyes del Casal participen en el Coeducat, formació del Departament d’Educació, i fa anys que ho treballen.
En aquesta nodrida programació d’activitat, hi ha també la preparació d’un llibre de poetesses terrassenques. El segon, perquè el 1996 ja en van publicar un. El coordina la Yolanda Gelices Nieto, professora i poeta. I encara una activitat nova, en col·laboració amb l’institut Ègara, de Can Parellada, una proposta sorgida del mòdul d’estudi de l’economia social i solidària, amb alumnat de 3r d’ESO, es dirà Punt Casal a Can Parellada, per tenir presència al barri almenys un cop al mes i continuar treballant amb l’alumnat.
Finalment, tot i que ni la feina ni la lluiten s’acaben, el Casal té un catàleg de propostes polítiques, elaborades per les eleccions del 2019, que són un horitzó de treball pel moviment i exigències als partits i l’Ajuntament. «Volem veure com estan els diferents objectius», alerta la coordinadora del Casal.
Prou feminicidi i violències masclistes
La lluita contra els feminicidis i altres violències masclistes, des de fa temps crònica quotidiana, evidencia la tràgica desigualtat i domini estructurals a què aquesta societat patriarcal i capitalista sotmet les dones, malgrat els avenços i conquestes. O potser, tal com plantegen algunes anàlisis, perquè això mateix produiria por o inseguretat als homes, que veurien posat en qüestió el seu rol tradicional, generant així violència. A banda la versemblança dels arguments, «la realitat és que les violències masclistes no tenen res de nou», subratlla Mercè Gómez, coordinadora del Casal de la Dona.
«Encara moltes dones no denuncien, manca conscienciació i suport mutu», afegeix, «però, pitjor encara, és que els protocols del sistema per defensar les dones no estan funcionant bé, fallen», denuncia. A més, «el sistema judicial, majoritàriament és molt masclista». Sense poder esperar massa per aquest cantó, emfasitza, «al moviment feminista li cal dotar-se d’organització per a la defensa i la protecció».
Pel que fa a la relació del feminisme amb la lluita LGTBIQ+, el Casal analitza i debat. S’han fet encontres. La Mercè considera que la perspectiva identitària, en alguns casos, pot qüestionar la lluita feminista. Es tem que en aquest debat es puguin desdibuixar les violències masclistes, els feminicidis. «Perquè les dones són assassinades per ser dones, en la major part dels casos», destaca. «Volem acabar amb els estereotips i rols construïts culturalment, per tant eliminar el gènere».
Deixa un comentari