CCOO valora positivament els resultats de la negociació col·lectiva, malgrat les dificultats de la inflació, la guerra d’Ucraïna i el bloqueig patronal

Redacció

La negociació col·lectiva d’enguany deixava enrere els dos anys de pandèmia que forçaren la pròrroga de convenis de sectors molt afectats per la crisi i el pacte d’increments salarials que no arribaven als criteris establerts als acords de concertació del Acuerdo estatal para el Empleo y la Negociación colectiva (AENC) i de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC). Però aquest 2022 ha portat un agreujament de la crisi inflacionària que han portat els valors d’IPC interanuals a xifres no vistes en les darreres tres o quatre dècades. El Govern, davant la situació ha aprovat mesures polítiques dirigides a frenar la inflació i que, però han incrementat el risc de recessió sense que la inflació hagi tornat als nivells previs a la pandèmia. En aquesta situació, valora el sindicat CCOO en un balanç fet públic aquest mes de desembre, “les possibilitats d’assolir acords de recuperació del poder adquisitiu s’han vist molt condicionades”. D’altra banda, “la incapacitat de la patronal espanyola per assumir el compromís de renovar l’acord salarial a l’AENC ens portava a la conflictivitat als convenis col·lectius”.

L’any va començar havent de reclamar judicialment les revisions salarials al conveni del Metall de Barcelona i al de Bingos de Catalunya, recorda el sindicat majoritari a Catalunya, i davant intents d’incompliment del conveni pactat que feien presagiar una forta oposició patronal a pujar els salaris. Malgrat això, la reforma laboral ha recuperat el valor del conveni col·lectiu, amb la reposició legal de la ultraactivitat, en un exercici de reequilibri de forces en la negociació col·lectiva, i això ha permès que es puguin fer mobilitzacions per aconseguir increments salarials més potents que a l’etapa anterior.

Les mobilitzacions de la tardor, amb el lema “Salari o Conflicte”, ha permès, assegura CCOO, “un final d’any molt intens en la consecució d’acords als convenis més importants de Catalunya”, amb increments per al 2022 al voltant del 4%, i pujades de salaris acumulades durant la seva vigència de més del 10 %, alguns amb clàusules de revisió salarial, i d’altres limitant les clàusules d’absorció i compensació, o eliminant els salaris més baixos per elevar el mínim dels convenis. La majoria són convenis amb preacord o que s’han signat en les últimes setmanes, i que encara no han estat inclosos en les estadístiques oficials, però que faran pujar el salaris mitjos dels convenis signats al 2022.

Algun exemple és el conveni de Transport de mercaderies de Lleida, amb un increment del 14% en  3 anys, amb clàusula de revisió salarial al final del conveni si l’IPC supera els increments dels 3 anys, amb nous trams d’antiguitat, i millores al complement de baixes professionals i en la jubilació parcial. O els convenis del metall de Barcelona (12% en 3 anys), el metall de Tarragona (15% en 4 anys) i el de metal-gràfiques de Catalunya (11% en 3 anys), tots 3 amb clàusula de revisió salarial al final del conveni del 85% de la diferència amb l’IPC, eliminant la clàusula de absorció de l’increment, i millorant els permisos o la jornada de treball.

O els convenis de Supermercats de Catalunya (10,5% en 4 anys) i el del Comerç Tèxtil de Barcelona (10% en 3 anys), que recuperen la clàusula de revisió salarial amb un topall del 2% de la diferència amb l’IPC, i prohibint l’absorció i compensació als salaris més baixos en el primer, i millorant els permisos retribuïts el segon.

També el conveni del Comerç del Metall de Barcelona amb un increment del 10,5% en 3 anys, i que limita l’absorció i compensació només de les quantitats entregades prèviament a compte del conveni. O el de Neteja d’edificis i locals de Catalunya, amb un increment del 10,25% en 4 anys i que manté l’antiguitat que suposa un 1% anual. O el de Formació no reglada amb un 9,3% d’increment en 3 anys.

Malgrat els avenços, encara hi ha convenis sense acord que passaran a engreixar la negociació col·lectiva del 2023, alguns d’ells molt importants en persones afectades com són els convenis d’Oficines i Despatxos de Catalunya, que topa amb la posició intransigent de la patronal o el d’Acció Social de Catalunya, on la patronal no vol assumir els increments que s’han pactat al conveni estatal, o la negociació que afecta als treballadors i treballadores de la sanitat pública i de la concertada (conveni del SISCAT), al que ja li ha arribat l’hora de convertir els aplaudiments de la pandèmia en millores de les condicions laborals i salarials de les persones treballadores; o el conveni d’Instal·lacions esportives de Catalunya, on la patronal manté el bloqueig desprès de la vaga del 24 de novembre .

L’any vinent també serà un moment difícil per la negociació col·lectiva si la tensió inflacionària continua. Aquesta situació dels preus, combinada amb les lleis de desindexació de l’economia i la de contractació pública, generen un efecte pervers que impedeix l’evolució dels salaris en els convenis més afectats per la licitació pública, que solen estar molt feminitzats, i provoquen precarietat, parcialitat i baixos salaris de les persones que presten serveis a l’administració des d’empreses privades. Si no es soluciona aquesta situació perversa, la negociació dels convenis col·lectius tornarà a tenir episodis de conflicte per assegurar el salari dels treballadors i treballadores de Catalunya, s’anuncia des de la confederació sindical.