«On hi ha la Revolució Verda al complex AEG?», demana una comissió integrada per les entitats del barri.
A finals d’any començarà a construir-se el complex residencial al sector de l’AEG, al barri d’Ègara. Un projecte que sorgeix del pla d’ordenació urbanístic de l’any 2003. Tindrà 785 habitatges, uns 2.000 habitants que se sumaran als 4.500 actuals que té el barri. Diverses entitats, encapçalades per l’AVV Ègara en la Comissió AEG, lamenten que no s’hagi complert un compromís que es remunta com a mínim des del 2006.
Així doncs, es denuncia la falta d’inversió durant anys en espais comunitaris, culturals, educatius i esportius al barri. Es demana la creació d’un casal de barri on tinguin la seu seu l’associació veïnal i altres entitats; també es pretén que es traslladi aquí l’escola d’adults d’Ègara. A més d’ampliar el pati de l’Escola Nova Electra, en un complex immobiliari on preveuen unes «alçades d’edificis desproporcionades». Una altra reivindicació citada, la saturació del CAP Terrassa Nord, el qual haurà «d’absorbir milers d’usuaris, volem que l’Ajuntament treballi amb el Departament de Salut per tal de preveure aquest increment».
Però per sobre de tot, la Comissió veu condicionants mediambientals en el complex que es construirà a l’AEG. Per això, pretén debatre el model urbanístic de la ciutat i sobre un POUM que «no té en compte les noves directrius i criteris per frenar el canvi climàtic». «Demanem més espais verds que places dures, volem aigua en els espais públics. Que les aigües pluvials es recullin per evitar el seu abocament a la riera de Les Arenes. Que no es talin més arbres, que es preservi l’eucaliptus monumental, i que en general es treballi per la millora del nostre paisatge urbà» cità la moció presentada.
La Comissió va presentar una moció al ple de maig, llegida per la seva portaveu, Cristina Valverde, que plantejava respostes a les seves demandes. Però no en va treure el compromís anhelat dels equipaments: «en el Pla de Millora Urbana no es poden definir quins seran els usos», segons el regidor d’Urbanisme Carles Caballero, el qual reconegué que «hi ha marges en què l’administració municipal pot actuar». Al rerefons, com és habitual, els interessos privats de les promotores: «Jo vull una nova llei d’urbanisme, però és la llei, si no, entrarem en conflicte amb els interessos urbanístics privats», expressà Caballero, tot afegint com a exemple que «aquest govern no pot assumir una ampliació del pati de l’escola per valor de 3 milions». Tot i això, Caballero defensà que en pla de millora a l’AEG que es va aprovar tempes enrere, es recuperen una àrea gran que serà d’ús públic (on es va construir l’escola Nova Electra), que es disposi de 200 habitatges de protecció oficial, i més de 55.000 m2 d’espais verds i per a equipaments. «També es preserva l’eucaliptus monumental», una altra de les demandes veïnals, i que es rebaixin les alçades de 16 pisos a 10 a la banda de la carretera de Castellar, «per tal que l’escola tingui sol tot l’any».
Cristina Valverde intervé en el ple municipal de maig en representaió de la Comissió AEG.
Durant el debat plenari, Valverde lamentà l’opacitat en les informació, «només sabem el que ha sortit a la premsa», i que «no s’hagi tingut en compte la ciutadania en la presa de decisions». Malgrat que finalment s’aprovà que es constitueixi una taula amb les entitats, grups polítics i la promotora Acciona, no s’entengueren les reticències per part del govern, «la participació ciutadana és bàsica», apuntà Valverde.
La Comissió de l’AEG està integrada per les següents entitats: AV Ègara, AV Sant Pere Nord, Grup de Dones d’Ègara, Centre Diari d’Ègara, Centre de Formació d’Adults Ègara, Punt Òmnia Ègara, Escola Nova Electra, AMPA Nova Electra, Institut Blanxart, FAVT, Comissió Rieres de Terrassa, Niños Desaparecidos Riada 1962, Espai Drets Terrassa i veïns a títol individual.
Deixa un comentari