«La Ley del Derecho a la Vivienda que s’està preparant des del Govern de l’Estat continua sent un mal servei a la ciutadania i un nou tracte de privilegi als especuladors», s’afirma en un comunicat signat per les «organitzacions socials de la Iniciativa Ley Vivienda», amb suport del Sindicat de Llogateres de Catalunya. Així que no esperaran a veure si es pot influir o com en una eventual tramitació de la mateixa, i anuncien: «estem elaborant la Ley del Derecho a la Vivienda que la gent realment necessita.»
El grup d’organitzacions informa que volen registrar al Congrés dels Diputats «una autèntica Ley del Derecho a la Vivienda», abans de l’inici de l’estiu, «amb la intenció d’agafar les regnes del nostre futur». Perquè, es considera, «cal garantir, per fi, el dret a l’habitatge al nostre país i posar límit a l’especulació salvatge que ha destrossat tantes vides.»
S’afirma al comunicat, publicat el passat 16 de juny, que «per al Govern, garantir el Dret a l’Habitatge ha deixat de ser prioritari. Insensible a les llacunes de les mesures de protecció que han permès, fins i tot en pandèmia, continua havent-hi desnonaments». És per això, subratllen que «no es pot esperar més», i aquí es plantegen «fer realitat amb el suport dels grups parlamentaris que han donat el seu suport a la Iniciativa des dels seus inicis», la citada llei.
«El problema amb l’habitatge ja dura massa», s’emfasitza, tal com reconeix tothom, i «la pandèmia està accentuant encara més l’emergència residencial». Només cal veure les últimes dades sobre els desnonaments durant el primer trimestre del 2021 per comprendre la magnitud de l’emergència residencial arrelada a Espanya, s’afirma tot presentant algunes dades: 10.961 famílies han estat expulsades de les seves cases entre gener i març d’enguany per no poder pagar el seu lloguer o hipoteca. «Aquesta xifra creixerà exponencialment quan el 9 d’agost finalitzi la moratòria actual que està posposant molts dels desnonaments. Sense oblidar l’augment de les execucions hipotecàries en l’últim any, empenyent a les famílies a agafar-se a una moratòria, que només és efectiva quan ja han perdut la seva casa», afegeix el comunicat.
«No es pot presumir de ser un Govern progressista alhora que es tanca la porta a les negociacions i a parlar amb les organitzacions civils, que ens hem tornat expertes en el tema a força de sofrir-lo. La falta d’interlocució, no podem més que interpretar-la com una falta d’intenció absoluta a elaborar la llei que la gent necessita i no la que demanen els bancs, els fons voltor, les patronals o les immobiliàries», denuncien les organitzacions socials.
«Encara és més greu», afegeix, «que, després de diversos mesos de retard en l’aprovació de la Ley Vivienda, i sense notícies de nous avanços, el Govern de PSOE i Podem amenaci d’impugnar la Llei 11/2020 de Regulació de preus a Catalunya, i arrabassar-li a la societat catalana un dels pocs marcs legals que protegeixen el seu dret a l’habitatge».
Passant a la proposta, el comunicat llista els següents punts:
- La llei ha de garantir el dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sensellarisme.
- Stop desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans tenidors; i en la resta de casos, reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics.
- Assegurar i ampliar el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en vint anys, plantant cara a l’emergència habitacional de forma prioritària.
- Regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Modificació de la Llei d’arrendaments urbans per donar protecció i estabilitat a les llogateres i llogaters del conjunt del país.
- Garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions per evitar la bretxa digital, com a part d’un habitatge digne.
- Garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris.
- Ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant, com a mínim, el 2% del pressupost estatal. Assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació a aquest objectiu.
- Participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme.
Les nostres cases, la nostra llei!
Deixa un comentari