Escola i justícia global: «Sense massa crítica no hi ha un projecte polític viable»

Sessió d’obertura de la trobada Canviar l’educació per canviar el món. Foto: PV

Pep Valenzuela

El 14 i 15 d’octubre va tenir lloc a Terrassa la quarta edició de la trobada ‘Canviar l’educació per canviar el món’. S’hi van presentar 18 experiències educatives transformadores i es van poder escoltar diverses veus que advoquen per fomentar l’activisme i el compromís social entre el jovent.

«Afegirem al nostre pla de treball les idees que sorgeixin d’aquesta trobada», es comprometia Teresa Ciurana, regidora d’Educació de l’Ajuntament de Terrassa, ciutat amfitriona, en l’obertura de les jornades Canviar l’educació per canviar el món, impulsades per Lafede.cat, el Centre Promotor d’APS, l’Escola Lliure del Sol, el Departament d’Educació, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, el Consorci d’Educació de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i els ajuntaments de Terrassa i Barcelona.

«Sabem què vol dir la segregació: desigualtat, escoles de rics i de pobres, de persones migrades», subratllava Ciurana; i ho aprofitava per treure pit pel balanç de gestió realitzat. La ciutat havia estat classificada com la campiona catalana en segregació escolar a primària a l’informe del Síndic del Greuges del 2016, però recentment, d’acord amb l’informe bianual presentat el març de 2022 pel mateix Síndic, ha baixat a la vuitena posició, primer símptoma que algun fruit estan donant les polítiques contra la segregació escolar a Terrassa.

La trobada ha estat iniciativa concebuda com a espai d’impuls i visibilització de «l’educació per a la justícia global» i que té com a objectiu promoure l’intercanvi i el treball en xarxa entre agents educatius compromesos a «contribuir a interioritzar la coresponsabilitat per generar alternatives i fomentar la participació d’infants, joves i adults, incentivar la consciència crítica vers les causes que generen desigualtats, i prendre consciència sobre l’impacte de les nostres accions quotidianes en les problemàtiques globals», d’acord amb el text de convocatòria.

Clar que «no es no pot deixar tot per a l’educació», declarava a aquest diari Georgina Casas, coordinadora de la trobada i tècnica de la Lafede (entitat nascuda de la fusió, el 2013, de les antigues Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans i Federació Catalana d’ONG per la Pau). Segons Casas, «treballem aquest àmbit, i és fonamental, però no l’única peça a tocar; plantegem l’educació per crear massa crítica sense la qual no hi ha projecte polític viable».

Experiències inspiradores

La massa crítica hi és. Les 18 experiències que es van presentar a Terrassa (pau, justícia ambiental, feminismes, interculturalitat crítica, relacions de poder-DDHH-governança, justícia econòmica i social) són només una mostra que posa en evidència aquest fet. L’educació es pot transformar. Però alguns dels subjectes fonamentals per fer això, «la institució educativa i els governs, haurien de sentir-se interpel·lats», afegia Casas, felicitant-se per la participació del Departament d’Educació («tot un èxit!»), representat a les jornades per Joan Cuevas, director general d’Innovació, Digitalització, Currículum i Llengües.

Per si el títol de la trobada no ho deixava prou clar, l’estrena va córrer a càrrec de tres joves, tres experiències de vida i lluita. «En aquest món marcat per desigualtats, trobem gent jove que s’organitza per canviar el món», els presentava l’Antonio Alcántara, educació social, «des de diferents realitats, un aprenentatge que és general i connecta amb la lògica de l’educació». Pilar Sánchez, del Sindicat d’Habitatge de Mataró; Magaly Castillo, de Las Amapolas, grup de teatre Las Oprimidas, Nicaragua; i Ricardo Salinas, de la Plataforma Global, El Salvador.

Dissabte pel matí va ser l’hora de les experiències, enquadrades en les temàtiques abans apuntades i entre les quals es presentaven, a títol d’exemple: les Escoles Populars d’Economia, de Mesoamèrica a Catalunya; Qüestions de justícia global en les recerques de batxillerat; Descobrim persones defensores dels Drets Humans a la nostra comunitat; Esplais i caus per la banca ètica i Intercanvi d’experiències de vida de dones migrades, casal de gent gran de Navas i un grup de dones i autocures. (Es pot consultar el Mapa d’experiències pel món a: www.educajusticiaglobal.cat)

L’oportunitat dels nous currículums

En nom del Departament va intervenir Joan Cuevas, i ho va fer subratllant alguns motius per felicitar-se: sintonia total amb els objectius i experiències. Va assenyalar, però, que «la situació de la comunitat educativa, aquí i al món occidental, està vivint conflictes forts. A les escoles hi ha molta tensió, crisi i mancances, també de docents, que senten poc estímul i abandonen, contradiccions grans». I va reconèixer, a més, que en aquest context «el disseny institucional del nostre país ajuda molt poc».

«Venim d’un fort centralisme i verticalisme», va dir molt crític. «A la UE, només quatre països pateixen aquests problemes de forma tan greu, i Espanya forma part del grup –va afegir–. La resta busquen fórmules descentralitzades, currículums més reduïts i més en línia amb la consciència de justícia global».

En línia amb aquestes propostes, Cuevas va informar que a Catalunya s’ha aprofitat el canvi en el normativa dels currículums per donar quatre hores setmanals als centres de secundària i 4,5 hores als de primària perquè puguin decidir els seus continguts, a fi «que estiguin més vinculats al municipi, i aquí hi ha una oportunitat per treballar amb l’entramat associatiu del territori».

Insistint de forma crítica en el pes negatiu del disseny institucional «que ens limita molt», el director general va informar també que el Departament, en comptes de fer materials propis, es planteja i hauria començat a codissenyar material, recursos i projectes; així com a establir una capa intermèdia de personal per acompanyar els centres, especialment pel que fa a recursos educatius.

Tot i la visió crítica i la bona voluntat del representant del Departament, no es va fer cap referència a la pobra partida pressupostària per Educació d’aquest Govern, i que, en línia amb les precedents, no ha estat capaç d’assolir el compromís establert a la Llei d’Educació de Catalunya d’arribar al 6% del pressupost anual, un problema que llasta qualsevol intent de fer avenços reals davant els reptes en aquest àmbit.

De la necessitat de canvis estructurals i d’assolir més consciència al respecte en van parlar el conjunt d’experiències que, en molts casos, impliquen diferents subjectes de la comunitat educativa. Tanmateix, agents importants d’aquesta, com ara els sindicats de professorat i les associacions de famílies només participen en algunes campanyes, com són la que impulsa una educació en economia crítica (PLEC) i la que promou l’educació per la pau.

La tècnica de Lafede declara que aquesta és una qüestió pendent, argumenta que compaginar agendes i prioritats no és una qüestió fàcil, però també opina que «una cosa bona de la pandèmia és la importància dels temes globals i les seves causes, com el patriarcat, el capitalisme i el sistema internacional injust, el neocolonialisme, que s’han d’abordar a l’aula». En els centres educatius, mai s’ha dit prou, hi ha el futur de la societat. Certament, l’educació no pot ser aliena als problemes i reptes que aquesta enfronta aquí i globalment.

Pep Valenzuela, periodista, editor de Malarrassa.cat