La Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa dona suport al manifest publicat per la federació de Sabadell i que la Confavc va fer també seu. Una anàlisi i propostes concretes per poder avançar a partir del respecte dels drets de les persones a una assistència sanitària en condicions dignes.
A hores d’ara, no cal recordar que la pandèmia ha deixat al descobert les greus deficiències que pateix la sanitat pública, en gran mesura a causa de les retallades aplicades en els últims anys que ha impedit fer front a la covi-19 amb tots els efectius (humans i materials) que haguéssim disposat sense retallades i que ha deixat una cadena de conseqüències amb milers de morts i sofriments (part d’ells evitables d’haver comptat amb els recursos eliminats).
I, cal insistir, l’Assistència Primària, com a base de tot la bastida de la sanitat pública, ha estat la que amb més virulència ha patit les retallades i que, les estratègies que segueixen marcant estan a les antípodes d’un model d’Assistència Primària com un servei de
proximitat i humà, compost per un conjunt de professionals de medicina de família, pediatria, infermeria, odontologia, treball social i d’atenció a la ciutadania, preparat per oferir una atenció integral que inclou l’atenció i la promoció de la salut i l’educació en els hàbits saludables, la prevenció de malalties i l’orientació en l’assistència social.
És a dir, el model d‘Assistència Primària que necessitem i que les retallades de la Generalitat s’ho estan carregant gradualment des de fa anys i al respecte volem manifestar:
1. L’Assistència Primària no necessita d’assajos per “optimitzar” la precarietat en la qual l’han enfonsat en els últims anys. Reivindiquem superar la precarietat amb més recursos humans, econòmics i infraestructures perquè l’Assistència Primària pugui complir
dignament la funció que té encomanada.
2. L’Assistència Primària no necessita la concentració arbitrària de la pediatria per districtes. Reivindiquem que cada CAP mantingui els professionals que ha de tenir per complir amb la seva funció i, entre ells, la pediatria.
3. L’Assistència Primària està insuficientment finançada. Reivindiquem el 25% del pressupost en sanitat com recomana l’OMS i fan els països avançats de la UE.
4. L’Assistència Primària no necessita decisions absurdes com deixar el barri de Poblenou sense consultori o a temps parcial i sense metge. Reivindiquem la seva reobertura immediata i, com a mínim, amb els mateixos serveis que tenia quan el van tancar.
5. L’Assistència Primària no necessita més telèfons. Reivindiquem una assistència de proximitat, humana i presencial, i això requereix més personal.
6. L’Assistència Primària no necessita actuacions reactives o conjunturals. Reivindiquem un diagnòstic dels problemes estructurals que pateix a causa les retallades i la incomprensible falta de planificació per la Conselleria de Salut, començant pel retorn del retallat (professionals, equipaments, privatitzacions…) i consensuant amb les entitats ciutadanes i sindicals solucions socials per treure la sanitat pública de el pou en què l’han ficat.
7. La sanitat pública no necessita polítics amb “postoreigs”. Reivindiquem que s’apliquin polítiques socials per deixar de ser la penúltima autonomia (després de Madrid) que menys inverteix del seu PIB a la sanitat pública Sr. Aragonès (President de la Generalitat) i Sr. Argimon (Conseller de Salut), si les reivindicacions exposades no les entenen, podem donar-los les explicacions oportunes. Mentrestant, seguirem denunciant les seves polítiques neoliberals i reivindicant la sanitat pública (i Assistència Primària), universal, de qualitat, amb recursos, de proximitat i humana.
Deixa un comentari