Encartellada contra les cases d’apostes a Terrassa.
Engega una campanya que alerta de la proliferació d’aquests locals i a favor del seu tancament, tot instant l’Ajuntament a afavorir la transformació d’aquests locals en centres esportius i culturals
«Conscients del perill real» que comporten les cases d’apostes i els jocs en línia, la CUP Terrassa considera «necessari organitzar una resposta a Terrassa envers la màfia del joc i les apostes». Per començar aquesta tasca, «exigeix» a les administracions competents (i en espacial a l’Ajuntament de Terrassa) les següents mesures:
1. El tancament de les cases d’apostes (no pas la seva regularització).
2. Ajudes reals i de suport econòmics (en forma de suspensió del deutes) per les famílies que pateixen la ludopatia.
3. Augment dels recursos públics i ajudes per l’atenció i rehabilitació de les persones que pateixin aquestes addiccions.
4. Informació i sensibilització als centres escolars per aprofundir en l’ús que fan els joves dels jocs en línia i d’apostes i en els possibles problemes derivats d’aquest ús. I paral·lelament que es posi en marxa models de lleure i espais de socialització gestionats directament per la joventut.
Les cases d’apostes i joc online s’estan «escampant i normalitzant com a part important de l’oci, sobretot entre la gent més jove. I cada dia n’hi ha més», adverteix l’organització local de la CUP en un comunicat fet públic avui 29 d’octubre, en el que ofereix una sèrie de dades al respecte per avalar l’exigència del tancament: Actualment a Terrassa hi ha nou cases d’apostes i dos Bingos, la majoria situades a menys de 500 metres de centres escolars. Només a la Rambla d’Egara n’hi ha quatre, entre els números 103 i 157.
La campanya iniciada per la CUP, que coincideix amb una encartellada en diferents locals d’apostes de la ciutat, subratlla el fet que des de la concessió de les primeres llicències de joc en línia, l’any 2012, les apostes esportives han viscut un autèntic boom: proliferació de pàgines web i locals d’apostes que, a Terrassa, han desencadenat ja algunes protestes a diferents barris, recorden els anticapitalistes, al mateix temps que alerten del fet que «la facilitat d’accés a les cases d’apostes i joc online augmenta el risc de desenvolupar addicció i ludopatia». Un accés, afegeixen, «mancat de control» sobre les persones i, concretament, de menors.
La CUP proposa l’alternativa de «substituir aquestes cases d’apostes per centres esportius i culturals municipals i gratuïts, els quals que ofereixin un oci sa al jovent i a les treballadores; així com la rehabilitació de parcs i jardins, pistes de futbol, bàsquet, tennis, espais per a clubs de teatre, d’escriptura, sales d’assaig de música, cinemes i teatres a preus assequibles, etc».
18 de novembre: ‘L’aposta perduda’
L’organització política anuncia, com a part de la campanya, la realització d’algunes performances de carrer «tot assenyalant les cases d’apostes i les seves responsabilitats», així com la presentació el proper 18 de novembre del llibre L’aposta perduda (Edicions Bellaterra), tot comptant amb la visita dels autors Cristina Barrial i Pepe del Amo. Ambdós són activistes de la Coordinadora contra les cases d’apostes de Madrid.
El comunicat de la CUP recorda encara que «Terrassa té el lamentable honor de ser un dels bressols de la ludopatia arreu de l’estat, en referència al cas del «líder històric de les màquines escurabutxaques» Manuel Lao, fundador de la multinacional terrassenca Cirsa, amb la seva marca Sportium. Una empresa que va ser adquirida el 2018 pel fons voltor estatunidenc Blackstone, qui a la pràctica ostenta el monopoli del joc a Catalunya. El comunicat de l’organització informa encara que el fill de qui fou antic president del FC Terrassa i soci de Manuel Lao, Josep Valls Planas, és propietari del Grup Valisa (Valipark) i, ara també, president d’ANESAR (Asociación Nacional de Empresarios de Salones de Juego y Recreativos).
Finalment, la CUP recorda que, ja el 2018, el ple de l’Ajuntament va aprovar uns acords amb l’objectiu d’elaborar campanyes de conscienciació sobre les conseqüències negatives que comporta l’ús d’aquests espais d’apostes especialment entre la gent jove. Així mateix, es comprometia a regular l’obertura de cases d’apostes en les proximitats de centres escolars, instituts, centres juvenils i edificis públics. I denuncia: «Cap d’aquestes mesures s’ha dut a terme a dia d’avui».
Deixa un comentari