La despesa pública en educació arriba al 4,21% del PIB català: realitat o miratge?

Víctor Saura (El Diari de l’Educació)

Un informe del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya conclou que en l’exercici de 2020 la despesa pública en educació (que inclou la del govern autonòmic, però també la de les universitats públiques, els municipis i l’Estat) va ser la més alta “dels darrers anys” en termes relatius. Però aquell any el PIB va caure més d’11 punts a causa de la pandèmia.

Diu la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), en la seva disposició final segona, que “el Govern, a fi d’assolir els objectius d’aquesta llei, ha d’incrementar progressivament els recursos econòmics destinats al sistema educatiu i, prenent com a referència els països europeus que excel·leixen en educació, ha de situar progressivament durant els propers vuit anys la despesa educativa a l’entorn, com a mínim, del 6% del producte interior brut”. Tretze anys després, encara estem molt lluny d’aquesta fita; el que no sempre arribem a saber és com de lluny hi estem, ja que cadascú es queda amb la dada, o la part de la dada, que més li convé.

El Govern en va donar el 25 d’octubre una de nova: el 4,21%. Aquest és el percentatge del PIB de 2020 que les administracions públiques van gastar en educació. En termes absoluts, la xifra s’eleva als 8.973 milions d’euros. D’aquests diners, el 65% va correspondre a la Generalitat (5.868 milions, que són la suma del pressupost del Departament d’Educació amb la d’altres departaments amb competències educatives), el 18% a les universitats públiques (1.636 milions), el 6% a les administracions locals (555 milions) i el 3% a l’Estat, amb un total de 311 milions. El 7% restant, segons explica la Generalitat en una nota de premsa, són “despeses no distribuïdes” per valor de 602 milions. L’estudi que ha arribat a aquesta dada l’ha fet la direcció general d’Anàlisi i Prospectiva del Departament de la Presidència.

La nota també destaca que “el nombre de docents en el sector públic ha crescut un 10,73% des del curs 2015-2016 al 2020-2021 (de 72.956 a 80.784), mentre que el nombre d’alumnes ha augmentat un 2,23% en el mateix període (de 865.663 a 884.998). Al final dels cursos analitzats es registraven 96,8 docents de secundària per cada 1.000 alumnes, un 8,3% més que a l’inici; i 85,2 mestres d’infantil i primària per cada 1.000 alumnes, un 6,5% més. En el sector privat també han augmentat els docents (un 2,52%, de 36.822 a 37.750) però, en canvi, el nombre d’alumnes ha disminuït un 2% (de 440.162 a 431.417)”.

Altres formes de mirar-s’ho

La dada del 4,21% ha sorprès als experts consultats per aquest diari, ja que, segons l’IDESCAT, que és qui publica la dada oficial cada any, la despesa pública en educació respecte al PIB va representar l’any 2019 el 3,7%. Un salt de mig punt en un sol exercici representa, sense dubte, un pas endavant enorme, que possiblement s’explica per alguns factors que van més enllà del que és la inversió pública.

Ernest Pons, professor titular d’Estadística de la UB i coautor de diversos estudis sobre pressupostos en educació, considera que “la xifra que ha donat el Govern probablement és correcta, però és un miratge, ja que el PIB va baixar el 2020 un 11,5%, mentre que la inversió en educació va créixer lleugerament, o sigui que aquest percentatge també haurà en els casos d’Espanya i la UE, i per tant el que caldria veure quin és l’increment de cadascun”. De fet, en el mateix power point difós el 25 d’octubre pel Govern s’hi veu un increment de despesa en el conjunt de l’Estat, ja que es passa del 4,2% al 4,9%, set dècimes més.

Encara hi ha un altre factor relacionat amb la pandèmia que podria reforçar la idea de miratge. Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill, observa que la inversió del Departament va créixer un 7,5% entre l’exercici de 2019 (5.368,5 milions) i 2020 (5.771,5 milions), però a la vegada adverteix que “aquest increment es va deure en part a despesa covid (contractació de professionals docent i no docent, pla digital, pla d’oportunitats, beques…) i no totes aquestes despeses s’han acabat consolidant”.

Des de CCOO Educació fan un anàlisi similar, en el sentit que hi ha hagut una combinació de l’increment d’inversió amb la caiguda del PIB, però situen el PIB educatiu català en el 3,55%, que és la xifra provisional que dona el Ministeri d’Educació i FP respecte a l’exercici de 2020 “amb un mètode de càlcul que és el mateix per a totes les comunitats autònomes”. La seva secretària general, Teresa Esperabé, subratlla el fet que “hi ha una millora, però no sabem si serà conjuntural, i en tot cas es continua estant lluny de la mitjana estatal”.

És un bon indicador?

En el power point del Govern deixa una pregunta a l’aire per al debat: “¿És el % del PIB un bon indicador per mesurar la despesa pública en Educació?”. Segons els autors d’aquest estudi, s’haurien de considerar altres indicadors, com la despesa per alumne a temps complet o el percentatge de despesa pública en educació sobre el total de despesa pública. L’indicador del percentatge del PIB, afirmen, “penalitza especialment països amb un PIB per càpita per sobre la mitjana, com és el cas de Catalunya”.

Per explicar aquesta aparent contradicció, en una primera versió del power point (la distribuïda als sindicats) hi havia una comparativa entre Espanya i Rússia que havia cridat força l’atenció, i que en una segona versió (la penjada a la sala de premsa del Govern) ha estat substituïda per unes reflexions més genèriques.

Víctor Saura, periodista i professor d’història. Director del Diari de l’Educació i director adjunt de la Fundació Periodisme Plural. Autor de La Catalunya més fosca (Ed. Base)