Imatge virtual del projecte
«L’equip de govern presenta, just abans de les eleccions i com a mer tràmit, una nova modificació del POUM que suposa un canvi molt significatiu al que havia de ser el polígon de Palau Nord i que ara vol convertir en el nou barri de Can Bosch», denuncien l’entitat ecologista la Paparola amb el Sindicat de Llogateres de Terrassa i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca en un comunicat fet públic el 24 de maig.
La modificació, afirmen, se centra en un canvi substancial dels usos del polígon que havia de ser de serveis i passarà a ser eminentment residencial, implicant la construcció de més de 2.000 habitatges a la zona sud de la ciutat. A finals de març el Ple de l’Ajuntament va aprovar l’Avanç del Pla amb els únics vots a favors de l’equip de govern (Tot per Terrassa i ERC) i l’abstenció de l’oposició, recorda. Entre els motius amb els quals el regidor d’urbanisme justifica la modificació s’hi compten tant els ambientals com els de defensa del dret a l’habitatge. D’una banda, perquè l’avanç del pla suposa la desclassificació d’una part important del polígon, que passaria a ser sòl no urbanitzable, i perquè implicaria la continuïtat del parc de Vallparadís, ampliant-lo un 20%. D’altra banda, perquè dels 2.000 nous habitatges que es pretenen construir, un 50% serien en règim d’habitatge de protecció oficial.
D’acord amb el parer de les entitats signants del comunicat, la construcció d’aquest nou barri «es ven com un mal menor ambiental» (per l’ocupació d’un espai agrari que l’Ajuntament considera periurbà i poc ordenat) a canvi de «grans beneficis, tant en l’àmbit del dret a l’habitatge, com en la millora ambiental de l’entorn».
Després d’una primera valoració inicial de l’anunci públic de la modificació del POUM els moviments ecologistes i pel dret a l’habitatge ha extret les conclusions i deixen clar que «estarem atentes a les diverses parts del procés que analitzarem en detall. Perquè no permetrem que el consistori jugui amb els nostres drets ni ens vengui una cosa que no és».
Les conclusions:
Per començar, no es pot entendre la lluita pel dret a l’habitatge sense la lluita ecologista i viceversa. No ens faran escollir entre l’una i l’altra, perquè el que planteja l’Ajuntament és un fals dilema: Sí, a Terrassa, cal millorar l’accés a l’habitatge, però no construint sobre l’espai agrícola, sinó fent ús de les eines urbanístiques de les que disposa l’Ajuntament, que no són poques. Arreu del territori tenim experiències en que se’ns ha venut la construcció de grans infraestructures com un bé necessari. I un exemple d’això és l’ampliació de l’aeroport del Prat o el Pla Ponent al Baix Llobregat.
Seguidament, expandir la ciutat quan tenim molts sectors mig buits que necessiten plans de millora i estratègies per redensificar-los és contrari a la suposada revolució verda que propugna l’Ajuntament. A Terrassa hi ha milers de pisos buits ja construïts i que podrien ser reaprofitats en comptes de construir-ne de nous.
A més a més, no ens sembla que la millor manera d’optimitzar els recursos públics sigui creant un nou barri a una zona que ara mateix està totalment mancada d’equipaments públics i on per tant, caldria construir-los de zero. Crear nous barris dormitori a la localitat, amb baixa qualitat de serveis i totalment dependents del vehicle privat és aprofitar els recursos públics i millorar les condicions de vida de les terrassenques i dels terrassencs?
Oferir un 50% d’habitatge de protecció oficial a costa d’urbanitzar l’entorn agrícola i natural mentre es manté “congelada” l’aprovació al Ple de la proposta portada per la PAH i el SLL de garantir el 30% dels HPO a les noves construccions (en sòl urbà consolidat on els constructors privats no tenen ara mateix l’obligació d’aportar habitatge assequible) és hipocresia. Encara més, quan això té una lectura claríssima de segregació habitacional i social que no pensem tolerar. No podem seguir concentrant l’habitatge assequible als límits de la ciutat i construint guetos, en comptes de distribuir-lo per tot el municipi.
Aquesta proposta suposa l’ocupació del sòl i d’una zona de valor ambiental al sí de la llera de la riera i que té molt potencial agrari i social. El que es planteja (i s’ha arribat a dir així) com un guany en zones verdes és en realitat l’urbanització i l’asfaltat de 210.000 metres quadrats. Dir que s’expandeix l’Anella Verda quan el que s’està plantejant és construir, és un contrasentit i una afirmació enganyosa.
Finalment, cal acabar amb l’estratègia que ha seguit aquest govern de modificació puntual del POUM per evitar enfrontar un debat seriós i sistèmic sobre el model de ciutat que volem. La ciutat no pot seguir sent esclava d’un pla aprovat l’any 2003 que era absolutament expansionista i que no respon als reptes actuals. Ni des de l’òptica del dret a l’habitatge, ni des de la lògica de la crisis ambiental global del canvi climàtic i la pèrdua de biodiversitat.
Per tot plegat, considerem que hi ha motius de sobres per denunciar aquesta actuació feta a corre- cuita i reclamar a l’Ajuntament que es faci marxa enrere amb el Pla. Cal que el nou Govern que sorgeixi de les properes eleccions municipals del proper 28 de maig escolti les entitats ecologistes i que lluiten pel dret a l’habitatge. Nosaltres seguirem de prop el procés i no permetrem que es jugui amb el futur de les terrassenques i terrassencs.
Perquè volem habitatge assequible per a tothom i també volem preservar i mantenir l’entorn natural de la ciutat!
Deixa un comentari