Isabel Marquès al seu despatx de la Masia Freixa. Foto: PV
Pep Valenzuela
La Síndica de Greuges municipal encara aquest 2022 com l’últim any de mandat, així ho diu la norma. Clar que l’exercici de síndica, des del 2010, no ha estat precisament marcat per la norma, o potser sí, i per això alguns problemes: al poder no li agrada ser supervisat, per més que parli de transparència i participació ciutadana.
La Isabel Marquès se n’ha referit més d’una vegada: «potser pensaven que em tindrien com un pom de flors per guarnir el despatx». Però no ha estat el cas. Les ciutadanes no sempre tenen raó, però el govern municipal, entre burocràcia i arrogància, feliç d’haver-se conegut, creu innocentment (deixem-ho així) que fins i tot quan ho fa malament o només en favor de poques persones, tot té disculpa perquè s’hauria fet de bona fe i pel bé i benefici de la ciutadania. Però no és el cas.
Els greuges i mancances van des de multes de trànsit injustificables fins a vulneració de la Carta de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, de la qual Terrassa és signatària fa més de dues dècades. I en el millor dels casos, es justifiquen amb aquells «fem el que podem», «no és competència nostra»…
Amb aquest garbuix de casos i l’horitzó del gener del 2023, la Síndica mira amb entusiasme el futur: «tinc tot un any, això d’acord amb la norma», declara Marquès, «espero que quedarà una oficina de sindicatura ben adaptada, en marxa, sigui qui sigui titular, les persones que hi treballen són competents i treballen bé, així ha de seguir, és necessari».
Sempre autocrítica, la Síndica reconeix que «han mancat coses per fer». Lamenta, sobretot, «no haver trepitjat més els barris», per conèixer directament els problemes. Això fa referència, a més, a l’oficina itinerant de la Sindicatura (establerta mitjançant un acord amb la FAVT), que «ha funcionat, però menys que volia, clar que hi havia la covid; però sempre que em demanen anar a llocs, jo hi vaig, per atendre, per parlar i saber»; com ara amb les treballadores del Servei d’Assistència Domiciliària (SAD), que és un tema de l’Ajuntament; o Taigua (empresa municipal de l’aigua) també perquè hi ha gent a les quals els demanen que canviïn els comptadors, amb despeses extres que generen problemes. «Cal que es faci», aclareix la Síndica, «però crec que s’ha d’anar amb compte i aplicar sempre el principi d’equitat».
Aquest ha estat el cas, tard i amb problemes, però finalment resolt, explica la Síndica, de les multes de la plaça de Vallparadís (entrada al centre sociosanitari de Mútua de Terrassa), on tothom que entrava amb el cotxe era multada, inclús gent que anava a deixar una persona a fer rehabilitació, i els multaven cada dia dues vegades; una persona de Sant Cugat va anar a demanar socors a la Sindicatura amb 4.000 euros de multa. «A sobre, ho han fet pitjor i més greu en notificar totes les multes juntes, en lloc d’avisar des de la primera, que com a mínim ja et posa en alerta. Al final s’ha resolt bastant bé, s’han retornat molts imports de les multes injustificades que s’han acreditat».
En relació amb la bústia ètica sobre l’actuació de càrrecs municipals, la Síndica informa que hi entren poques denúncies i d’aquestes la majoria no són casos pertinents al mecanisme de control. De totes formes, assegura Marquès, els casos són derivats al lloc on toca. El problema, adverteix, és que «la comissió que ha d’estudiar els casos està formada per representants dels partits, i caldria que fos una altra gent, independent. Però aquest tema, no s’ha mogut».
Fent camí, la Síndica es va demanar a ella mateixa: «però, qui controla la controladora?», i tot considerant que les bones intencions no són suficients per fer bé les coses, decidí elaborar un codi ètic de la Sindicatura, que és públic i de lliure accés a la web. L’entitat que recull els greuges en relació amb la Sindicatura és la Comissió Ciutadana de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat.
Tot plegat, cal reconèixer que la Isabel Marquès ha aconseguit fer el seu paper amb molt bona nota i, fins i tot, anant més enllà d’allò recollit en les normes fins ara, tot demostrant aquella vella dita que afirma que «la lluita fa la llei». Així ho ha reconegut el Col·legi d’Advocats de Terrassa en decidir atorgar-li el «Premi a l’Advocacia Compromesa per la seva llarga trajectòria en favor dels drets humans, en especial els drets fonamentals de la ciutadania egarenca com a titular de la Sindicatura de Greuges municipal de Terrassa».
Deixa un comentari