“Continuaré la tasca de la síndica Isabel Marquès, ella ha fet una experiència que cal seguir”
Pep Valenzuela
Coneixes bé la ciutat…
Molt aviat vaig participar en la fundació d’una associació sociocultural marroquina d’àmbit català, i a Terrassa, a la fundació sociocultural Mediterrània. He presidit l’Espai de Drets Socials i l’Associació Cultural Musulmana de Terrassa, durant 8 anys. Com a representant d’aquesta, he col·laborat amb el Consell Interreligiós local que vaig contribuir a fundar, amb presència de la fe catòlica, evangèlica, mormona i Bahá’í. En aquest camí he conegut la síndica Isabel Marquès amb qui he col·laborat i donat suport, en el procés participatiu que la va portar al segon mandat i ajudant els seus treballs durant aquest.
“Dues metàfores per explicar la societat que vull: els castellers i la sardana”
Què et va motivar a presentar-te a la sindicatura?
Crec que els drets ens uneixen, no ens separem, i aquí puc aportar moltíssim, perquè hi crec i perquè tinc experiència. D’altra banda, em preocupa el desconeixement que hi ha de la sindicatura, de la qual tenia constància abans i que durant la campanya he copsat. Ni la gent gran ni els joves la coneixen prou, així com es coneixen poc els drets que tenim.
Tens un programa o objectius de mandat?
La meva guia és la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, crec que els polítics de la ciutat poden i haurien de contribuir, però els protagonistes són les ciutadanes i ciutadans.
Quins problemes de vulneració de drets veus a la ciutat?
De moment no puc dir res, ara he d’escoltar la gent, contrastar informacions i actuar, són els tres passos, i convido les persones a venir al despatx i reclamar els drets que estan garantits per la constitució, els estatuts i la carta europea.
Has col·laborat amb la Síndica, fas teu el treball realitzat?
Continuaré amb els convenis signats per ella amb entitats socials de diferents àmbits, i atenent tota persona que ho necessiti, seré síndic de tothom, no d’un col·lectiu.
Així mateix, com a ciutadà migrant, puc contribuir molt a la interacció i participació positiva entre les persones de diferents orígens que formen el teixit social, la ciutadania és tot això, i ha de participar tothom en les institucions de la ciutat i del país, això és la integració.
Creus que hi ha prejudicis en relació amb les persones que han migrat?
El que jo sé és no hem vingut a transgredir normes, al contrari, sempre volem treballar amb tota la gent que treballa, no vull individualisme. Utilitzo dues metàfores per explicar la societat que vull: primer, els castellers, per plantar el castell hi ha de ser tothom. Després, la sardana, aquesta rotllana que involucra tothom. Aquesta és la feina del síndic.
“No pot ser que una dona tingui una matrícula al DNI i se la identifiqui com pertanyent a un home”
Has dit que vols escoltar, però segur que hi ha problemes que et preocupen.
Penso en la gent gran, 38.000 persones amb més de 65 anys, molta gent amb més de 80 anys que necessita atenció molt especialitzada i individualitzada, persones que pateixen estafes i necessiten protecció, començant per una oficina única per a elles per gestionar les necessitats. També les persones amb diversitat funcional, que troben moltes barreres encara a la ciutat.
Així mateix, cal fer molta atenció a la situació de les dones amb problemes d’independència econòmica, algunes que no poden treballar per problemes de reagrupament familiar, perquè sempre estan associades a l’home. No pot ser que una dona tingui una matrícula al DNI i se la identifiqui com pertanyent a un home o altre. Aquests problemes s’han de solucionar.
S’ha parlat molt dels joves, a les escoles i al carrer.
Sí, perquè molts alumnes necessiten atenció especial, educadores a l’escola. Al carrer, d’altra banda, falten molts mediadors. No pot ser que en una ciutat com Terrassa hi hagi només una mediadora per ajudar en tots els problemes que es generen a l’espai públic.
D’entrada, penso en algunes accions que poden ajudar, com obrir els patis d’escoles als joves, o construir als barris llocs per jugar i torbar-se.
“El síndic ha d’atendre tots els greuges, però també, si detecta alguna necessitat o vulneració, ha d’actuar d’ofici, no necessita tenir una denúncia”
Parles d’accions a fer, quina tasca té la sindicatura?
La principal és defensar els drets de ciutadania davant eventuals vulneracions per part de l’administració local. Però cal conèixer els drets, perquè si no les persones poden creure que la vulneració és natural. Aquí cal informar dels drets recollits a la Constitució, per l’Estatut i per la Carta Europea que he citat abans. Així, el síndic ha d’atendre tots els greuges, però també, si detecta alguna necessitat o vulneració, ha d’actuar, no necessita tenir una denúncia. I si el problema va més enllà de l’àmbit local, s’ha de posar en contacte amb qui calgui.
Tornant al procés participatiu en el qual has tingut un clar i notori suport majoritari, ha sigut una sorpresa?, quins sectors creus que t’ha fet més confiança?
Els resultats mostren que m’ha votat la ciutat, no un col·lectiu específic. Recorda que he estat més votat a 5 dels 7 districtes, només quedo segon al D5, i cinquè en el D1. Així doncs, és un vot transversal. Crec que perquè soc una persona coneguda, fa molt temps que visc aquí, participant en diferents àmbits cívics, socials i culturals.
Aquesta ciutat plural ha mostrat que ho és, la gent ha votat per la feina feta, i així crec que se’m jutjarà, per la meva feina, i no lloc de naixement o el color de la pell.
“No represento un col·lectiu específic. He estat més votat a 5 dels 7 districtes, només quedo segon al D5, i cinquè en
el D1”
Tens un equip de suport per a l’exercici del mandat de síndic?
Ara no puc dir res. Després del nomenament podem fer una altra entrevista.
Res més a dir en aquesta?
Agraeixo molt a Terrassa que m’ha donat la confiança i m’ha votat, confirmo a totes les persones i entitats que continuaré la tasca de la síndica Isabel Marquès, perquè ha fet una experiència que cal seguir, i seguiré buscant persones que treballin per una Terrassa millor, diversa i plural.
Deixa un comentari