Serra de l’Obac, coeducació, escoles que treballen drets i lluita feminista

No Comment

Serra de l’Obac, un mural que recull una gran experiència d’anys de coeducació

Pep Valenzuela

Feminisme, noves formes de família, canvis de rol, dret a estimar sense fronteres… Un espectacular mural de l’artista terrassenca Elena Ortega, elaborat a partir de les propostes del conjunt de l’alumnat de l’escola Serra de l’Obac, adorna i estimula el pensament crític al pati del centre educatiu. Ha estat el resultat, concret i molt visible, de les propostes de les diferents activitats que, malgrat la pandèmia, s’han realitzat en el marc de la coeducació, que forma part estructural del currículum i el projecte educatiu.

Sense condicions per poder fer les activitats pensades per a les famílies, des de l’Associació de Famílies de l’Alumnat (AFA) van imaginar una acció que donés continuïtat a «l’acció feminista i coeducativa adaptada a la situació covid», informa l’Anabel Sesma, mare d’una criatura de 5è i vocal de la Comissió Coeducativa del centre.

La proposta del mural ve de lluny, com una «acció col·lectiva que deixés empremta en alguna de les parets de l’escola». La solució que permetés la participació del conjunt de l’alumnat, des de P3 fins a 6è de primària, va ser proposar a tothom fer un dibuix personal en el marc de la celebració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, de manera que l’activitat permetés reflexionar entorn del significat i realitat de la lluita feminista.

«La direcció del centre», destaca l’Anabel Sesma, «va fer seva la proposta amb entusiasme». De fet, el 8 de Març és una data de referència que se celebra i treballa des de fa anys a l’escola, a l’assignatura d’Educació en Valors i en altres espais i en altres moments, amb teatre, contes, redaccions i altres.

Amb els dibuixos de l’alumnat es van recollir les imatges i idees més recurrents, i amb l’Elena Ortega, il·lustradora terrassenca i activista feminista, «perquè volíem també posar en valor la feina de les artistes dones, joves i de la ciutat», subratlla Sesma, es va fer un recull de les idees clau més presents, i a partir d’aquí una proposta de mural en format collage per part de l’Elena, «amb la voluntat de recollir el conjunt d’idees i propostes, que s’hi veiés al mural», afegeix.

Dones científiques, fortes, metgesses, persones LGTB, nois infermers, una compresa i una copa menstrual, dona en cadira de rodes, una àvia amb un nadó… El dilluns 10 de maig va començar la fase de col·lectivitzar el treball individual en el mural amb la participació de tothom. Aquí, l’esbós elaborat per l’Elena Ortega va entrar en fase de realització de tallers pels quals ha passat tota l’escola.

«De murals trencadors n’he fet molts», declara l’artista, «però és la primera experiència de mural amb un tema polític en una escola de primària. M’ha semblat molt enriquidor, tant per a mi, per treballar amb infants aquests temes, com per a les mateixes criatures perquè han sortit temes en fer la realització del mural que, potser, d’altra manera no haurien sortit. Com per exemple que un nen de P5 m’expliqui què és una copa menstrual».

Diu encara l’Anabel Sesma que aquesta opció la tenien clara, «volíem defugir el model de contracte d’artista que ho fa tota sola; volíem una proposta mitjançant la qual l’alumnat s’ho fes seu, i per això què millor que participar de la pintura». I els continguts, clar: què vol dir el «no és no», les noies que s’estimen, «volíem molt fomentar el debat».

L’artista terrassenca Elena Ortega en un taller amb l’alumnat. Foto PV

Normalitat, respecte a la vida

L’ambient a l’escola és de total normalitat quan es treballa aquesta perspectiva de coeducació, totalment transversal entre assignatures, activitats i oci i jocs. Segons la vocal de l’AFA per aquesta perspectiva de treball, l’Anabel Sesma, «no hi ha hagut cap problema ni rebuig, en cap dels sectors implicat, alumnat, famílies, professorat». Informa que fa molt temps que es treballen aquests temes a l’escola i amb les famílies. Recorda, per exemple, la rua infantil del Carnestoltes 2019, en el qual van participar amb el lema ‘estima com vulguis, però estima’. «Vam voler treballar aquesta idea que hi ha moltes maneres d’estimar, que tenim famílies molt diverses a l’escola, que ens agrada la diversitat i en fem bandera».

La Donina Alfaro, directora de l’escola, informa de forma coincident: «l’activitat entorn del mural s’emmarca en el programa de coeducació que forma part del projecte educatiu de l’escola, i que treballen des de fa molts anys, quan vam fer un canvi de mirada cap a la igualtat de gènere, la diversitat de famílies, estimulant una mirada més crítica, reivindicativa i participativa sobre les qüestions».

Una nova visió que es concreta en el currículum, per exemple estudiant també artistes plàstiques dones i no només els Picasso, Dalí i altres, quasi sempre homes «També les dones eren molt importants, però poc o gens conegudes». En el projecte de teatre de l’escola, afegeix Alfaro, «també donem una visió àmplia del concepte de gènere que no encaselli papers amb sexe». A ningú sorprèn que el paper de la princesa el faci un nen, informa.

El professorat, per la seva part, també fa formació constant des d’aquesta perspectiva de la coeducació. També hi ha xerrades sobre la diversitat de famílies, tallers, «això ja forma part del ser de l’escola, no és cap bolet. És una perspectiva transversal al conjunt d’activitats». I de forma general també, l’escola ha incorporat el llenguatge inclusiu.

Tot plegat, la «coeducació no és només una qüestió teòrica», emfasitza la Donina Alfaro en destacar que «hi ha alguns alumnes que estan fent el trànsit de gènere, i ens hem hagut de formar per atendre millor les necessitats. Tot això forma part del dia a dia».

Ella destaca també l’absència de resistències o rebuig: «No hem tingut cap problema. L’alumnat, primer, ho entén molt bé, ho veu molt natural; també el professorat i les famílies».

Alfaro afegeix encara que «la coeducació no és opcional», és una línia de treball marcada pel Departament d’Educació. «No sé dir ara si tothom ho fa o com, però és la nostra responsabilitat com a mestres». Més concret encara, d’acord amb la norma els consells escolars de tots els centres han de tenir una representant de coeducació.

Reprèn amb força la coeducació

Fa 10 anys que des del Departament d’Educació es va començar a fer formació en coeducació. Però el programa va anar quedant sense força ni suport, només alguna formació en línia, informa a Malarrassa la Júlia López Quintana, directora de l’escola Abat Marcet i formadora del programa Coeduca’t-Educació inclusiva, del Departament d’Educació de la Generalitat.

Aquí a Terrassa, el 2017, arran d’una intervenció feta pel Casal de la Dona, es va proposar fer una formació conjunta amb referents de coeducació de les escoles. De fet, i sorprenentment, les instruccions del Departament, no respectades per un bon grapat de centres i aparentment sense que a la institució això la molestés massa, és que hi ha d’haver una persona del consell escolar responsable de la qüestió.

La proposta del Casal, amb suport de l’ICE (Institut Català d’Educació de la UAB) va trobar ressò a la regidoria de Polítiques de Gènere que es va comprometre a arrencar de nou. El segon ja ho va fer el Departament.

El curs 2019-20 s’inicià la formació de Coeducat: un currículum en coeducació, amb perspectiva de gènere, un projecte de coeducació per a totes les escoles, amb almenys dues persones responsables per fer aquesta formació, com a grup impulsor de cada centre.

Sempre amb dades de Terrassa, en els dos primers anys van ser 17 l’escoles que van designar referent en coeducació, o sigui la meitat de les escoles públiques. «Les escoles concertades és un altre terreny», reconeix la Júlia López, «però, de totes maneres, hi hauria d’haver aquest referent. Això està establert per llei». Tanmateix, confessa desconèixer el nombre d’escoles que compleixen. Només pot confirmar el nombre de referents que han participat en els cursos. Tot i que, al Vallès Occidental, el Departament disposa d’una persona responsable per coordinar aquesta coeducació.

A Terrassa, explica, amb la regidoria d’Educació, s’està fent una diagnosi de la realitat. «Les dades encara no són concloents, però s’estan posant els mitjans des del Departament i també l’Ajuntament», assegura López Quintana, formadora d’aquest programa Coeducat que vol difondre els materials per ajudar als centres: pel currículum segons cicles, infantil, primària…, material per fer reflexió i estudi, perquè «no es tracta d’un àmbit o una àrea més, ha de ser interdisciplinar».

Altres materials, també, sobre les relacions afectiu-sexuals, l’associació de drets sexual i reproductius, drets, filosofia i altres. Tot plegat, amb suports audiovisuals. Elaborats per la cooperativa barcelonina Drac Màgic, els materials són disponibles per a totes les escoles.

Related Articles

Deixa un comentari