Foto: NF
Víctor Saura (Diari de l’Educació)
Famílies amb fills i filles amb discapacitat i professionals de l’educació es van concentrat el dimecres 30 de març davant del Departament d’Educació per reclamar una acció decidida per reactivar el decret 150/2017, que promou un sistema educatiu inclusiu. Precisament les ‘mares’ d’aquesta norma van comparèixer ahir al Parlament i també van lamentar que no s’estigui fent més per aplicar-lo.
Un centenar de persones van tallar, durant dues hores, la Via Augusta, a l’alçada del Departament d’Educació. Eren un grup de mares i pares que han volgut aprofitar l’onada de protestes sorgides arran de la vaga educativa per traslladar un altre malestar latent que arrossega el sistema: el de la manca d’avenços pel que fa a la resposta educativa que s’ofereix a l’alumnat amb NESE (o amb NEE, com se’n deia abans). Durant la concentració, diverses persones han pres la paraula per expressar el mal que els ha causat la incomprensió, la poca empatia o directament el rebuig que han rebut en alguna ocasió per part d’un professional del sistema. Una derivació a un centre especial. Un veto a participar en unes colònies. Una petició que el dinar el faci a casa. Una sensació que el teu fill o filla fa nosa.
La protesta comptava amb el suport de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, i de fet, entre les seves assistents hi havia, en un discretíssim segon pla, la mare que la va impulsar, l’any 2001. S’ha avançat des d’aleshores? Segur que sí, però la sensació de malestar és el mateix, comentava a aquest diari. També hi eren altres membres històriques del moviment per una escola inclusiva, que recordaven la importància dels principis sobre els quals es basa el decret 150/2017: el sistema inclusiu s’ha de construir a partir d’unes mesures universals que serveixin per a tots els alumnes, també pels que presenten alguna necessitat, als quals se’ls ha de poder proporcionar unes mesures addicionals o unes mesures intensives que estan perfectament detallades en el decret.
Les mares i pares que van impulsar la concentració es van poder reunir amb la secretària de transformació educativa, Núria Mora, i amb la directora general d’Educació Inclusiva i Llengües, Susanna Naranjo. Fins el 29 de març mateix, aquesta direcció general es deia de Currículum i Personalització i d’ella hi penjava una subdirecció general d’inclusió. Ara, a partir d’una reestructuració del Departament aprovada aquest dia 29 (per la qual es creen dos nous serveis territorials: Alt Pirineu i Aran, i Penedès), la part de Currículum passa a una altra direcció general (d’Innovació, Digitalització i Currículum), mentre que la carpeta de la inclusió guanya el rang de direcció general. Segons han explicat aquestes mares a la sortida, Mora i Naranjo els han promès que el concurs per a la creació de més CEEPSIR ha de sortir ben aviat (això fa tres anys que es va anunciar), que es constituirà una taula per la inclusió i que també es crearà la figura del mediador inclusiu, com a facilitador d’aquest procés als centres educatius.
Durant la concentració la paraula “recursos” ha estat una constant, tots els que anaven agafant l’altaveu els demanaven a crits. Recursos per desplegar el decret. I precisament el dia abans, les mares d’aquest decret van ser al Parlament, en la segona sessió de la Comissió d’Estudi de l’Escola Inclusiva. Carme Ortoll era la directora general i Mercè Esteve la subdirectora general que van impulsar el decret, per un mandat inicial de la consellera Irene Rigau, ja que la normativa anterior, del 1997, havia quedat obsoleta. Ortoll i Esteve van explicar que el decret es va estar cuinant durant tres anys, a partir de moltes converses amb molta gent implicada i l’assessorament d’un petit grups d’experts, amb els que van treballar colze a colze (com Josep Maria Jarque, Climent Giné o Josep Font), i que l’últim any abans d’aprovar-se va estar aturat perquè faltava que el Departament d’Economia donés llum verda a la memòria econòmica que l’acompanyava. Aquesta memòria va ser finalment aprovada, però hi ha molts dubtes que hagi estat aplicada. Ortoll i Esteve van sobreviure durant el període del 155 i van ser cessades amb l’arribada de Josep Bargalló a la conselleria. Aleshores havia passat mig any de l’aprovació del decret.
En la sessió parlamentària també es va parlar de recursos, i sobretot de començar sabent si els que hi ha s’estan usant correctament, o s’estan desaprofitant o pervertint (com el cas de les SIEI que són interpretades com aules d’educació especial en centres ordinaris). Noemí Santiveri, portaveu de la Plataforma per una Escola Inclusiva, recordava que els centres d’educació especial estan més plens que mai i tornava a recitar el decàleg de demandes que la Plataforma va presentar el novembre de 2020. Una d’aquestes peticions és que es publiqui el famós mapa de recursos, gràcies al qual hauria de ser més fàcil tenir una visió global sobre els recursos amb què compta el sistema, si creixen o no, com estan distribuïts pel territori i com s’utilitzen. La diputada d’ERC Mònica Palacín va comentar que li constava que estava a punt de sortir. I Santiveri va recordar que fa quatre anys que està a punt de sortir.
A Ortoll i Esteve diversos diputats els van demanar per on començarien la feina si avui tornessin al càrrec. Ortoll va contestar que li expressaria al conseller la necessitat d’un pla de xoc per impulsar l’escola inclusiva. Amb un altre nom, un pla d’acció urgent, manifestaven també aquesta necessitat les mares i pares que s’han concentrat aquest matí davant del Departament.
Víctor Saura , Periodista i professor d’història. Director del Diari de l’Educació i director adjunt de la Fundació Periodisme Plural. Autor de ‘La Catalunya més fosca’ (Ed. Base)
Deixa un comentari