Davant la concentració de poder mediàtic i l’auge de discursos de l’odi és més necessari que mai reforçar els projectes de periodisme crític i de proximitat: «ens hi juguem la pluralitat i la democràcia», declara una carta oberta publicada pel mitjà digital Crític el passat 2 de desembre. Malarrassa afirma tot l’acord amb la carta i crida a donar suport als mitjans i projectes Crític i Malarrassa, entre altres. Abraçades, força i endavant!!
Carta oberta en defensa dels mitjans independents
Fa vuit anys que fem CRÍTIC. Vam començar sent una cooperativa de tres periodistes. Amb l’impuls de centenars de subscriptors i subscriptores, avui CRÍTIC és una realitat consolidada. Som un equip de 10 persones, hem publicat centenars de reportatges i d’entrevistes, estem més atents a l’actualitat, però encara som fidels a la nostra idea fundacional: el periodisme té sentit quan és útil i transforma.
Però vivim en temps convulsos. Tot el terreny que hem anat guanyant els mitjans independents i crítics durant l’última dècada ara està en risc. A redós de la sacsejada que van representar el 15-M i el procés sobiranista català es va obrir pas un nou ecosistema mediàtic més divers, plural i crític que ha aconseguit grans fites en altres èpoques impensables… però que, amb algunes excepcions notables, no ha consolidat els seus projectes, que encara són fràgils i precaris.
Avui, en un moment de ressaca política i social, l’ombra de l’extrema dreta i del discurs de l’odi a les xarxes es projecta sobre una societat exhausta, abocada a un nou cicle de crisi econòmica. Estem preparats els mitjans independents per fer front a aquest nou món?
La triple crisi del gran poder mediàtic
Durant els últims 20 anys, el context mediàtic ha estat marcat per una triple crisi: econòmica, de format i també de credibilitat. Els grans mitjans de comunicació han patit un procés de concentracions, fusions i pèrdues milionàries. També un fort descrèdit social… Però han aconseguit resistir. Han demostrat capacitat de resiliència i d’adaptació. Avui en dia, les grans capçaleres segueixen marcant l’agenda i determinant de què es parla i de què no es parla.
Algunes xifres que fan pensar: el 70% de l’oferta comunicativa global està en mans de només sis grans grups mediàtics. El 80% de les audiències de televisió i de ràdio a l’Estat espanyol depenen de quatre consells d’administració. Mediaset i Atresmedia seleccionen el que veuen el 58% de l’audiència i s’emporten el 89% dels ingressos per publicitat de la televisió en format obert.
Els grans grups mediàtics depenen cada cop més del finançament de la banca i de la publicitat institucional
A Catalunya hi ha més diversitat, però l’escenari segueix la mateixa tendència. Els grans mitjans privats que es poden consumir estan en poques mans. Destaca el poder de quatre grans grups: Godó (amb el diari i la ràdio líders, La Vanguardia i RAC1), Prisa (amb El País i la SER, convertit ja en el gran grup mediàtic en espanyol al món), Prensa Ibérica (amb El Periódico, l’Sport, el Regió7, el Diari de Girona i desenes de revistes) i Mediapro (una de les productores audiovisuals de més volum d’Europa, que té els drets del mundial de futbol). TV3 i Catalunya Ràdio, els mitjans públics, estan sotmesos a enormes tensions de finançament i lliuren una batalla desigual contra les grans plataformes privades d’audiovisuals.
Els grans grups mediàtics depenen cada cop més de la publicitat institucional –poder polític– i del finançament directe o indirecte de la banca –poder econòmic– per mantenir-se vius. La Generalitat ha tingut i té un paper central com a actor mediàtic, amb una inversió en publicitat institucional que el 2021 es va elevar fins als 33,9 milions d’euros. Més enllà de la inversió en TV3, els grans mitjans continuen encapçalant el rànquing. I cal tenir en compte un fenomen relativament nou: el tercer actor en la llista de receptors de publicitat institucional digital és Facebook i Instagram. La Generalitat hi inverteix 885.000 euros. Diners públics de tots els catalans directes cap a les butxaques de Mark Zuckerberg.
Els mitjans independents enfront del discurs de l’odi
L’existència d’un ecosistema mediàtic empresarialment diversificat és una condició necessària per a la pluralitat informativa. Però no és la garantia d’una ciutadania ben informada. Està en marxa un procés d’uniformització ideològica en què no sempre és fàcil que punts de vista dissidents sobre l’economia o sobre la política puguin obrir-se pas. A Catalunya, com a tot arreu, hi ha temes intocables, consensos que són difícils de qüestionar. Avui en dia a les tertúlies d’alguns mitjans de comunicació hi ha veus més crítiques i dissidents que abans… Però els grans consensos mediàtics no s’han mogut gaire en l’àmbit social i econòmic.
Les xarxes socials que fa 10 anys eren un camp adobat per a l’esquerra avui són caixes de ressonància del discurs de l’odi
A tot això s’hi afegeix que les xarxes socials, que en teoria haurien d’afavorir la pluralitat ideològica i la inclusió en l’agenda de temàtiques diverses, són ara compartiments estancs que no afavoreixen el debat i l’intercanvi d’idees; al contrari: en la seva versió més extrema, són cambres de ressonància dels discursos de l’odi.
Un espai que fa 10 o 15 anys era un camp adobat per a l’esquerra transformadora avui està en risc de ser completament colonitzat per l’extrema dreta… O, a Catalunya i en una dimensió diferent, per un nacionalisme identitari i molts cops excloent. Al final, Twitter, Facebook o Instagram no deixen de ser plataformes en mans de multimilionaris que, com totes les empreses capitalistes, busquen la maximització dels seus beneficis.
La diversitat és clau per a la supervivència
Enmig d’aquest panorama, mitjans cooperatius i independents com CRÍTIC podem semblar closques de nou en un mar molt agitat. El món que ens va veure néixer l’any 2014 ha canviat. Però nosaltres (i molts d’altres) ens hem fet un lloc en aquesta nova realitat. Som un contrapès que ha esdevingut imprescindible per a les nostres societats. Hi va haver un temps en què no pintàvem gaire, però ara som en una altra fase.
Els mitjans independents no som uniformes ni arquetípics, i això és el que ens fa perillosos
La nostra diversitat, lluny de representar una feblesa, és el que ens fa forts. Som un nosaltres ampli i divers, tant en les seves formes empresarials com en els seus plantejaments ideològics. Som un reflex de la pluralitat d’aquells sectors més inquiets de la societat que pugnen per aconseguir transformacions i canvis. Per això no som uniformes ni arquetípics. No pensem igual en tot, i això és el que ens fa realment perillosos. No fem periodisme partisà: en tot cas, som partisans del periodisme. Això de vegades costa d’entendre, però és el que ens fa únics.
Com explica l’antropòleg Eudald Carbonell, la diversitat és clau per a la supervivència de l’espècie, igual que tenir consciència crítica de què som i què representem. Aquesta consciència crítica suposa posar sobre la taula la necessària implicació social i ciutadana per fer possibles els mitjans crítics.
Per aconseguir aquest suport, hi ha múltiples estratègies. A CRÍTIC creiem que només serà possible si aconseguim ser necessaris. Per això la darrera campanya que hem impulsat posa l’accent en aquesta idea: quan poses diners a CRÍTIC, passen coses. Canvieu CRÍTIC per qualsevol proposta comunicativa. El veritable periodisme –diu Ryszard Kapuściński– és intencional: es fixa un objectiu i intenta provocar canvis. No hi ha altre periodisme possible. Aquesta, amb tots els seus defectes i virtuts, és la nostra escola.
Un punt d’inflexió: cal més suport popular
Aquest curs en què estem immersos podria ser un punt d’inflexió. Hem vist exemples de grans campanyes exitoses, com el micromecenatge de La Marea. Mitjans com El Salto o la Directa, igual que CRÍTIC, estan fent campanyes per captar més suports. També han fet campanyes similars projectes com Ctxt, Alternativas Económicas… Mitjans que van començar sent modestos com elDiario.es són avui propostes molt consolidades que han guanyat la confiança de milers de subscriptors.
La gent no es cansa d’invertir en periodisme crític: ara és l’hora de fer passos endavant
Són campanyes que, amb els seus alts i baixos, han tingut resposta social. La gent no es cansa d’invertir en periodisme crític. Nosaltres, com el gran poder mediàtic, també hem demostrat capacitat de resiliència. Som capaços de plantar cara a les adversitats. Ha arribat l’hora, però, de fer un pas més per fer-nos sostenibles en aquest nou món que no esperàvem. Entre tots hem fet néixer un espai de comunicació crítica. Ara toca consolidar-lo per fer front a totes les crisis que hagin de venir.
Parlem de mitjans independents… Però sabem que el periodisme independent no existeix. Tothom depèn d’algú, i nosaltres volem dependre de la gent. Nosaltres no enganyem ningú. Creiem que el periodisme és una eina de transformació social. Creiem que la nostra feina és contribuir a generar un debat social i polític més ric i sa, donant veu al màxim de punts de vista. Perquè una societat més ben informada és una societat més lliure, i tots els actors socials i polítics haurien de treballar perquè fos així.
Si ho veus com nosaltres, t’animem a sumar-te a la comunitat de CRÍTIC, o qualsevol altra de les comunitats de mitjans que comparteixen aquesta filosofia. Avui, com el primer dia: fem-ho possible.
Deixa un comentari