«Invisibilitzat i vulnerabilitzat», «totalment restringides les comunicacions», «el col.lectiu de persones preses, unes 40.000 a l’Estat espanyol, que des de que el passat 14 de març es va decretar l’estat d’alarma, ha patit un enduriment de les condicions de reclusió (…) s’està agreujant en molts casos l’ansietat, depressió i el patiment de les persones preses.» Més d’una desena de col·lectius terrassencs denuncia en un manifest fet públic aquesta setmana la situació en les presons.
«Tot i les queixes de l’entorn sanitari per a que s’estengui aquest dret essencial tenint en compte el context actual, tractant-se en molts casos d’hospitalitzacions perllongades i coneixent que un aïllament de l’entorn afectiu pot ocasionar un greu perjudici per a la salut, la Direcció General de Serveis Penitenciaris ha prohibit explícitament la comunicació directa de les persones preses hospitalitzades per Covid-19 al centre penitenciari hospitalari de Catalunya (ubicat al Consorci Sanitari de Terrassa) amb els seus familiars i amistats.»
Text íntegre del manifest contra la vulneració de drets de les persones preses:
Prou vulneració de drets de les persones preses. Que el Covid-19 no sigui l’excusa per endurir la reclusió!
Per a garantir una correcta recuperació física i mental, es considera que és imprescindible que les persones hospitalitzades amb infecció per coronavirus puguin notar el caliu de les paraules de la xarxa afectiva, dels i les seves referents, d’aquelles a qui anem a buscar quan alguna cosa va malament. En general totes poden tenir el seu propi mòbil, tenen telèfon de paret a les habitacions o se’ls facilita algun dispositiu, excepte en els casos més greus que requereixen ingrés a l’UCI.
Però hi ha un sector totalment invisibilitzat i vulnerabilitzat que té totalment restringides les comunicacions. És el cas del col.lectiu de persones preses, unes 40.000 a l’Estat espanyol, que des de que el passat 14 de març es va decretar l’estat d’alarma, ha patit un enduriment de les condicions de reclusió. A més de veure com es feia efectiva la prohibició de totes les activitats programades i l’increment del distanciament social, així com l’anul·lació de permisos de sortida i el retard en l’acceptació del tercer grau, tampoc es poden comunicar amb els seus familiars i cercles propers. A conseqüència de totes aquestes mesures s’està agreujant en molts casos l’ansietat, depressió i el patiment de les persones preses.
Tot i les queixes de l’entorn sanitari per a que s’estengui aquest dret essencial tenint en compte el context actual, tractant-se en molts casos d’hospitalitzacions perllongades i coneixent que un aïllament de l’entorn afectiu pot ocasionar un greu perjudici per a la salut, la Direcció General de Serveis Penitenciaris ha prohibit explícitament la comunicació directa de les persones preses hospitalitzades per Covid-19 al centre penitenciari hospitalari de Catalunya (ubicat al Consorci Sanitari de Terrassa) amb els seus familiars i amistats.
Aquesta prohibició s’estén també als espais habilitats en les presons per aquelles persones preses amb la infecció per coronavirus que resten asimptomàtiques i que per tant no necessiten ser derivades al centre hospitalari, però que igualment han de fer un aïllament mínim de 14 dies. Cal precisar que les funcionàries de presons disposen del mateix equip de protecció individual requerit que la resta de les professionals sanitàries que desenvolupen la seva tasca assistencial en la unitat penitenciària. La utilitzen per evitar el contagi quan realitzen tasques com la vigilància o l’acompanyament durant el trasllat del pacient infectat a realitzar-se una prova d’imatge. Així doncs, encara és menys comprensible i indignant la negació d’ús d’un dispositiu mòbil que es podria facilitar seguint les mesures de protecció requerides i que permetria gaudir a les persones preses dels mateixos recursos de comunicació i opcions de recuperació que a la resta de persones malaltes en els que no recauen penes de privació de llibertat.
Per tot l’exposat i prenent consciència de l’excepcionalitat pel que fa a restriccions de drets en què viuen diàriament les persones preses, no les deixarem soles en un moment tant crític com el que estem visquent. Tenint en compte la vulneració del dret a la salut i coneixent el potencial dany que s’està generant amb la implantació d’aquesta mesura injusta i discriminatòria, denunciem aquesta prohibició i exigim la seva revocació immediata. Davant la por i la incertesa d’aquests dies creiem en la solidaritat i les cures per traspassar els murs, tenim tot el dret a exigir que els drets humans siguin garantits per a totes. La salut és un dret universal i les institucions tenen el deure de no perjudicar-la i de vetllar per la seva recuperació sense establir diferències.
Entitats signants:
La Guerrilla dels Cossos, Solidaritat Antirepressiva de Terrassa, Quart Creixent, Terrassa Sense Murs, Comitè de Vaga Feminista de Terrassa, Entre Totes, Rudes Rebels, Arran Terrassa, CGT-SAD Terrassa, Marea Blanca PDSPT, CGT Secció Sindical Consorci Sanitari Terrassa
https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSfRRJspp8FQOaO23vw3HZ6jx3wRQpKhWZaKa8VljTObGqqvEw/viewform
Deixa un comentari